TU I JO SOM TRES

Analitzar la mentida des de TV-3 té mèrit

A ‘Nexes’ han arreglat allò de la il·luminació. I per celebrar-ho, Terribas & Basté han tingut un cop molt bonic: han decidit posar un focus de llum sobre la mentida i ens han proposat analitzar els mentiders. ¡Ah! Fer aquest exercici des de l’actual TV-3 té molt mèrit. Però, francament, s’han quedat curts. Els grans farsants i tramposos de veritat no estaven convocats a aquest plató. Els ha faltat valor. El mateix Jordi Basté, que no té un pèl de tonto tot i que sigui molt calb últimament, va tenir un rampell de sinceritat en un moment donat i va exclamar: »¡La mentida es penalitza poc! ¡Al periodisme, a la política, a les finances...!». Doncs sí senyor. Haurien d’haver posat fil a l’agulla i posar en aquesta nau que els fa de plató a un parell o tres de polítics, dels de la colla pessigolla i també dels altres; i a alguns directius de cadenes de televisió, acompanyats dels caps d’informatius, i collar-los una mica. Home, no diré que els casos de criatures farsants i mentideres que ens han seleccionat no tinguin el seu interès. Però tots eren passerells en el fons.

Notícies relacionades

El cas d’un exmànager de la discoteca Apocalypse, per exemple, que va confessar haver mentit i enganyat a més de 2.000 persones el 1990 venent-los entrades per veure al grup Technotronic, i, en realitat, va fer sortir a tres que havia disfressat perquè passessin per autèntics. És una trapelleria molt ronyosa, estem d’acord, però al costat dels centenars de milers de feligresos a qui la pròpia TV-3 pren el pèl cada dia –i també, siguem rigorosos, altres cadenes del telehipòdrom estatal–, al costat d’aquesta trampa generalitzada sobre el dret que tenim a rebre una informació veraç i no adulterada, allò del de la discoteca Apocalypse no passa de picaresca. Amb raó a la mateixa Mònica Terribas li va sobrevenir un rampell de sinceritat i va exclamar: «¡Però la gent que va estar aquella nit a la discoteca s’ho va passar bé». Ja és això, efectivament. Saps que et menteixen, però abraces la mentida perquè som com nens necessitats de contes. Aquest és l’avantatge dels mentiders.

A casa ens va interessar molt el cas del ciutadà Xavier. Va confessar haver viscut 35 anys en la mentida, i, a més, sabent-ho. Més de 35 anys vivint en un autoengany permanent. Fins que al final va decidir treure’s la bena. Va comprendre que tenia un problema al cap. I es va curar. Qui sap, potser la teràpia va consistir en veure menys la tele.

Temes:

Mònica Terribas Jordi Basté TV-3 Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

¿Per què miren al monitor?

Entre les tres i les quatre