Netflix rescata el cas Nevenka, la primera sentència per assetjament sexual a un polític a Espanya

El 26 de març del 2001, una jove regidora del PP a l’Ajuntament de Ponferrada (Lleó) feia una roda de premsa en la qual anunciava la renúncia al seu càrrec com a regidor d’Hisenda i denunciava el llavors alcalde de la ciutat per assetjament sexual.

Ara, després d’un llarg silenci de 20 anys, Nevenka Fernández torna a recordar en primera persona i «mirant a càmera» aquells fets a ‘Nevenka’, sèrie documental produïda per Newtral (la productora de la periodista Ana Pastor) i que Netflix estrena el pròxim 5 de març. 

«La idea del documental és d’Ana Pastor. Ella coneix Nevenka des de fa temps i sempre havia pensat que aquesta història s’havia d’explicar», revela Maribel Sánchez-Maroto (‘Informe semanal’, ‘El debate de La 2’), periodista i directora del documental de tres capítols. 

Denúncia pública

«Durant els primers mesos, la relació amb els companys del grup municipal va arribar a ser d’amistat, ben aviat l’alcalde d’aquesta ciutat, Ismael Álvarez, va voler anar més enllà, a partir d’aquell moment és quan va començar per a mi un veritable infern», relatava una emocionada i demacrada Fernández davant la multitud de periodistes, en una inusual i pionera denúncia en un temps en què no era usual denunciar les situacions d’assetjament i molt menys fer-ho públicament. «Tinc 26 anys i tinc dignitat», va declarar aquell matí la jove regidora.

Nevenka va guanyar el judici i l’alcalde, el popular Ismael Álvarez, que va ser condemnat per un delicte d’assetjament sexual i obligat a pagar una multa de 2.160 euros i una indemnització de 12.000 euros a la víctima, va dimitir del seu càrrec. Va ser una sentència també pionera, era la primera condemna a un càrrec púbic per un delicte d’assetjament sexual després que s’introduís el delicte al Codi Penal el 1999.

«El cas Nevenka, que no es va dir cas Ismael Álvarez, una anomalia això d’anomenar la víctima i no l’assetjador, va ser la primera sentència d’assetjament sexual a Espanya en què es veu involucrat un polític», recorda la directora.

Fugaç relació d’un mes

Va ser precisament el 1999 quan Fernández va fitxar pel PP. El partit d’Ismael Álvarez necessitava «cares noves» per a les municipals i van proposar la jove de 24 anys entrar en política. Nevenka, acabada de llicenciar en Economia, estudiant d’un màster en Administració d’Empreses i treballant a la consultora Arthur Andersen, va acceptar el repte. Número tres a les llistes, amb la victòria del PP Nevenka s’estrenava com a regidora d’Hisenda.

Els acostaments de l’alcalde, amb fama de faldiller, van començar aviat. Després de setmanes d’insistència, Nevenka va acceptar mantenir una relació amb ell. Un mes després, la jove va decidir no seguir amb el romanç. Però el totpoderós Álvarez, exitós empresari del món de la nit, senador, procurador a les Corts de Castella i Lleó i reelegit alcalde, no va acceptar el rebuig. 

«Quan decideix trencar, ell no ho entén i comença un procés que va de menys a més i que es converteix en una persecució amb missatges, trucades insistents i autèntiques emboscades», relata Sánchez-Maroto. Sis mesos després, sumida en una profunda depressió, Fernández denunciava l’assetjament.

Suport a l’alcalde

Però, després de la sentència, milers de persones es van manifestar pels carrers de la ciutat donant suport a l’alcalde i culpant Fernández de mentir i d’arruïnar la vida d’un home honrat. Nevenka va ser doble víctima. «Ella guanya el judici als tribunals però perd el judici social. Quan ja hi ha sentència, a la plaça de Ponferrada es concentren milers de persones recolzant la condemna i intentant desqualificar la víctima», explica la realitzadora.

«Va prevaler el prejudici. L’opinió més estesa era ‘tu has tingut una relació amb aquest home, no pots denunciar assetjament. Alguna cosa deus haver fet’, aquesta frase tan demolidora», afegeix sobre l’opinió pública generalitzada en aquells moments a Ponferrada.

La jove llicenciada en Ciències Econòmiques i Màster en Auditoria de 26 anys va haver d’emigrar al Regne Unit ,repudiada pel seu partit polític, amb declaracions públiques d’Ana Botella i José María Aznar de suport a Álvarez, amb el rebuig d’una bona part dels seus veïns i cansada de veure com moltes empreses rebutjaven contractar-la. Faltaven anys per al moviment ‘Me too’, del ‘No és no’ i les multitudinàries manifestacions del 8-M a Espanya. «A ella la van fer sentir culpable, va haver d’aguantar tanta pressió que va arribar a pensar que ‘si no hagués tingut una relació amb aquest home no seria on soc’. Es preguntava una vegada i una altra com havia arribat a aquest calvari».

Recordar 20 anys després

Asseguda davant un senzill fons fosc i amb el cabell recollit, igual que fa 20 anys, Nevenka torna a llegir amb veu entretallada el comunicat d’aquell dia. La seva veu es barreja i contraposa amb les imatges d’arxiu de la multitudinària roda de premsa que va canviar la seva vida. «Vaig fer una cosa que havia de fer. Si no ho hagués fet, m’hauria mort. Parlar em va salvar la vida», relata ella mateixa a l’inici de la minisèrie de tres capítols.

Maribel Sánchez-Maroto explica els motius pels quals Nevenka va decidir explicar la seva història dues dècades després: «El detonant van ser els moviments globals del ‘Me too’ i les grans manifestacions del 8-M a Espanya. Ella s’adona que la reivindicacions de totes aquestes dones és la mateixa que ella havia exercit sense saber-ho 20 anys abans. Vol ser cara i veu de les dones que han passat o que estan passant per una situació similar i que encara avui dia expliquen la seva història ocultant el seu rostre o distorsionant la seva veu com si fossin culpables. Ella arriba a la conclusió que explicar-ho mirant directament als ulls de l’espectador pot ajudar aquestes dones. I ho fa per generositat i per compromís amb elles».

La sèrie incideix especialment en la reacció de l’opinió pública davant l’acte de dignitat i denuncia que no va ser entès ni comprès en aquell moment. «Fa 20 anys, la societat espanyola no va estar a l’altura de la valentia de Nevenka», asseguren els responsables del documental en la promoció.

Testimonis i entrevistes

«El que podem veure al documental és com han canviat les coses en 20 anys. En aquell moment, amb prou feines es van manifestar 300 persones a Ponferrada mostrant el seu suport a una víctima d’assetjament, ara les dones sumen i això fa que sigui menys difícil denunciar perquè que hi ha més suport. Veiem que ara les dones ja no s’ho callen i les que tinguin temptacions de donar suport a un assetjador probablement ho pensaran, però ja no sortiran en massa al carrer com va succeir en aquell moment», afirma la periodista.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

El treball es nodreix de documents i imatges de l’època i també de testimonis i entrevistes com les de Juan José Millás, escriptor i autor del reportatge novel·lat Hay algo que no es como me dicen: el caso de Nevenka Fernández contra la realidad’; Menchu Monteira, responsable de l’Associació de Dones d’El Bierzo i de Charo Velasco, exportaveu socialista de l’Ajuntament de Ponferrada i una de les poques persones que en aquells dies va mostrar públicament la seva solidaritat amb la jove en un també pioner acte de sororitat.

Per cert, la directora de ‘Nevenka’ confirma que Ismael Álvarez no ha volgut participar en el documental.