El Senyor l’ha privat del do de la ironia

¡Ah! Ni aquest programa, ni la cadena que el sustenta, són territori enemic per a ell. O sigui, que esperàvem un Iglesias relaxat, còmode, distès, com quan passes una estoneta a casa d’uns amics. Però va aparèixer un Iglesias irritat, irascible, de vegades fins i tot iracund, i sempre amb les celles arrufades.

Sabia perfectament que Wyoming el rebria amb tota la seva habitual sornegueria i en el seu cas des de la més cordial naturalitat. ‘El Intermedio’ és un programa que es basa en el joc de la mordacitat i la sornegueria, però en el cas d’Iglesias executades amb un to amable, una mica picant tot i que inofensiu, com correspon quan ‘siamo tra amici’ com deia Gramsci. Però ¡ai! sembla que Déu Nostre Senyor no li ha concedit a Pablo Iglesias –almenys aquella nit– el do de la ironia.

Notícies relacionades

Escoltem però no jutgem

Els 35 anys d’Antena 3

No va entendre res en absolut. Sord com una tàpia en vista del joc irònic que li brindaven, va ser incapaç d’entrar en el clima. Wyoming li deia: «¿Ens té preparada cap altra sorpresa, senyor Iglesias? ¿Potser candidat a Míster Univers? / ¿Creu vostè que Sánchez ara respira més tranquil i podrà dormir? / Vostè diu que s’ha de ¡despertar Madrid!, doncs miri, no s’oblidi de despertar sobretot el senyor Gabilondo / El nou eslògan de la senyora Ayuso és ‘Comunisme o llibertat’ ¿creu que això de ‘comunisme’ va per vostè? / En cas que vostè surti elegit, i per la part de comunista que li toca, ¿promet que als supermercats no faltarà paper higiènic?» i així molt estona, amb gran divertiment de l’audiència, però contra un Iglesias atrinxerat en la més sorda ortodòxia de la seva doctrina. Contínuament emmurriat anava repetint com a mantra, o ‘speech’ memoritzat, que Madrid està en perill, que Ayuso és pura dictadura franquista, que són uns delinqüents criminals... ¡Ahhh! Va arribar un moment que Wyoming fins i tot li va haver d’advertir: «El veig a vostè molt encès. A aquest pas no el votaran ni els seus».

Home, per a pròximes sessions en programes de cert humorisme polític jo aconsellaria al nostre admirat Pablo Iglesias que delegués en el seu amic Monedero, a qui el Senyor sí que ha concedit, i de forma generosa, el do de la ironia.