Verónica Sánchez: «‘Sky rojo’ denuncia un tema terrible envoltat de purpurina»

Una espanyola (Verónica Sánchez), una argentina (Lali Espósito) i una cubana (Yany Prado) porten les regnes de ‘Sky rojo’, la sèrie de Netflix en què els creadors de ‘La casa de paper’ proposen una frenètica persecució a la recerca d’aquestes noies que s’han escapat d’un club de cites dirigit sense pietat pel Romeo (Asier Etxeandia) i els seus sequaços (Miguel Ángel Silvestre i Enric Auquer). És pura acció i entreteniment amb estètica ‘pulp’ i humor negre, però amb un rerefons social molt sòrdid i dur: el de l’explotació sexual. S’estrena aquest divendres, 19 de març.

Els seus personatges, la Coral, la Wendy i la Gina, en són víctimes perquè estan atrapades en el món de la prostitució. Però durant la fugida demostren que saben defensar-se. 

Yany Prado: Entre les tres troben aquesta valentia per enfrontar-se al que sigui i fugir del club Las Novias i del maltractament psicològic i físic que exerceix el Romeo [Asier Etxeandia] sobre elles.

Lali Espósito: La paradoxa és que aquesta valentia surt de manera inesperada. Cap d’elles s’ajunta amb les altres per dir: fugirem cap a un món feliç. El món ja era una merda per a elles. Ja estaven enterrades en un univers superfosc. I el que és emocionant d’aquesta sèrie i d’aquests personatges és que la força els surt d’aquell que no es vol ofegar, d’aquell que vol sobreviure. L’inesperat és el que les torna superinteressants.

La sèrie és pur entreteniment, però amb un rerefons molt fosc: el de l’explotació sexual. ¿Va ser difícil combinar les dues coses? 

Verónica Sánchez: El més potent que té ‘ Sky rojo’ és ser capaç de denunciar un tema tan terrible envoltat d’una pàtina de color, purpurina, talons i armes. S’espera que una sèrie que aborda aquest tema es conti des del realisme social, però ‘Sky rojo’ s’ha proposat arribar a moltíssima més gent utilitzant l’entreteniment i l’acció. El missatge calarà molt més perquè, quan t’estàs divertint, et clava un cop de puny a l’estómac i et quedes gelat amb el que acabes de veure. Potser és un tema que no vols mirar de cara i, si estigués explicat d’una altra manera, ni tan sols li obriries la porta.

Lali Espósito: Jo admiro la gent que se la juga, que no busca l’obvietat, sinó que busca el contrapunt. L’Álex [Pina] i l’Esther [Martínez Lobato] se l’han jugat amb una cosa diferent, que crida l’atenció, però que no deixa d’explicar el que està explicant. Espero que d’aquí a un temps ‘Sky rojo’ sigui un exemple d’una nova manera d’abordar problemàtiques que solen ser difícils de contar.

Yany Prado: La sèrie és molt original, amb molta acció, un text emotiu, humor negre... El tema principal és molt fort, però està explicat d’una manera que atrapa. 

Els creadors de‘ Sky rojo’ expliquen que es van documentar amb casos reals per als seus personatges, però que van haver de rebutjar moltes d’aquestes històries per com de dures eren. ¿Els van arribar a vostès aquests testimonis?

Yany Prado: Òbviament coneixíem el tema de l’explotació sexual, però ens enviaven testimonis per sensibilitzar-nos més. Cada una vam tenir la nostra manera per arribar als personatges a poc a poc.

La Coral, el personatge de Verónica, és la que porta el timó. Però és una líder poc convencional, una jonqui que només pensa a drogar-se. 

Verónica Sánchez: Sempre rèiem quan jo proposava un pla i elles em seguien. Jo pensava: ¿Però per què segueixen la més tòxica de les tres, la que pren les pitjors decisions? La Coral és molt misteriosa, no saps ni tan sols per què ha arribat al club. Nosaltres definim el trio com si la Coral fos el cap, la Wendy la força i la Gina el cor. ¡Però aquest cap està sempre atordit amb l’alcohol, els sedants veterinaris i les pastilles que pren!

Lali Espósito: Però l’existència de la Coral és part de la valentia del guió. És una protagonista totalment diferent del que t’esperes. No és la salvadora de res, és una jonqui i una noia absolutament trencada.

¿Els consta que els creadors busquessin explícitament una argentina i una cubana per als personatges de la Wendy i la Gina? 

Notícies relacionades

La gran festa del cine espanyol

¡Treu les imatges!

Lali Espósito: Jo el que sé és que la Wendy, a priori, era colombiana. A mi em va arribar per casualitat aquest càsting quan ja estava molt avançat i havien vist algunes col·legues meves argentines, així que vaig tenir molta sort que m’escollissin. Em van veure cantar en uns premis i després van descobrir que també actuava, així que em van proposar la prova. Després, per sort, van canviar la nacionalitat de la Wendy al guió.

Yany Prado: Jo vaig fer el càsting perquè volien una llatina. Des que vaig llegir el guió em vaig enamorar de la Gina: em va semblar molt tendra, la volia abraçar, bressolar com si fos una nena petita... Crec que això em va servir perquè m’agafessin.