Jordi Cruz: «Mentre no tingui una síncope, seguiré a ‘Masterchef’»

Els fogons de ‘Masterchef’ tornen a encendre’s a TVE-1 aquest dimarts 13 d’abril (22.00 hores) amb l’estrena de la novena temporada del famós ‘talent show’ culinari, que aquest any ha batut nous rècords d’inscrits, ja que es van presentar més de 70.000 sol·licituds. Allà hi tornarà a haver Jordi Cruz, l’os més dur de rosegar del jurat, malgrat els rumors que el situaven fora del concurs. El xef català desmenteix que deixi el programa o que li estiguin buscant un substitut. «L’única forma que pari és tingui una síncope», respon.

¿Ens sorprendrà el càsting d’aquesta nova temporada?

És una edició d’altura, perquè sempre intentem superar-nos i que sigui ‘heavy’. I, per exemple, vam tenir la casualitat que a la muntanya que vam anar a gravar un exterior vam enganxar el pitjor torb del món, i va ser dur. Però tenim uns espàrrings meravellosos, que van venir amb bona actitud, tots molt bona gent, sense mal fons. Aquest any que ha sigut tan complicat, veure gent amb tantes ganes, amb la creença que poden canviar la seva vida, amb aquella il·lusió, que s’ho han passat malament i a sobre sempre amb un somriure, és de valorar.

La productora del programa, Macarena Rey, ha dit que els participants d’aquest any són contestaires i lluitadors. ¿Hi coincideix?

Però no perquè siguin rebels, sinó perquè han vingut amb moltes ganes i amb molt esperit. Són gent que et poden dir: «Doncs jo crec que això està bo, perquè hi he posat tot el cor». I tenen raó, el que passa és que el seu plat no està bé perquè li hem demanat una altra cosa.

¿I això que no tenen mal fons? Sembla que li està llançant un dard a Saray, la concursant amb qui va xocar l’any passat.

No tenim cap figura rebel en aquest sentit. Tenim gent de veritat, que són pures ganes, pura emoció i molt diferents, que el que et fa riure no és perquè vulgui fer-se el graciós, sinó perquè és graciós. Hi ha molta veritat en ells.

Porten ja nou temporades, a més de les vuit edicions infantils, les cinc de famosos i l’especial d’avis. ¿No hi pot haver un desgast per repetitiu?

Jo t’ho compararia amb un restaurant. Aquell restaurant que cada any cuina plats nous, que hi posa tota la il·lusió, que intenta fer un bon producte, on vas i repeteixes perquè menges bé i t’agrada el que fan. Aquell restaurant pot perdurar 30 anys. Nosaltres a ‘Masterchef’ intentem fer això: que sigui familiar, entretingut, el jurat som amics i això es nota, cada any tenim aspirants i proves diferents, tot i que sigui un format que sempre s’assembli... Mentre la gent el vegi, l’entretingui i aquestes dades de corbes d’audiència que jo no entenc segueixin amunt en un país que és tan gastronòmic com el nostre, hi continuarà havent molt ‘Masterchef’.

¡Llega la novena edición de #MasterChef!

MARTES 13 de abril, a las 22.00H, en @La1_tve

🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥🔥https://t.co/5KB3O2GWnE pic.twitter.com/iaiLlNfIre

— MasterChef (@MasterChef_es) 9 de abril de 2021

S’ha dit que deixa el programa. ¿És cert?

De vegades s’escriuen coses que no entenc per què es diuen. Jo soc una persona transparent i si això fos cert ho hauria dit, o ho hauria fet la productora.

S’ha comentat fins i tot el nom del seu substitut: Daviz Muñoz.

Si a mi em diuen a ‘Masterchef’ que els ve de gust que vingui David Muñoz, doncs segur que ho faria molt bé. Pot fer-ho com jo o millor fins i tot, i no passaria res.

¿S’imagina veient un ‘Masterchef’ des de casa?

Sí, ¿per què no? No em sento l’ànima del programa ni soc una persona imprescindible. No ho soc ni a casa meva. Soc un fervent admirador del programa i si els ve de gust que ho faci un altre, el veuré igual, riuré i no em sentiré gens malament.

¿Per què deixaria vostè el programa? ¿Per una altra estrella Michelin? ¿Per centrar-se més en els seus restaurants?

El deixaria bàsicament per un problema de salut, perquè fa nou anys que puc compaginar les dues coses, i mantenir l’excel·lència al meu restaurant, tinc mil projectes gastronòmics per als quals continuo rescatant segons... Però m’ho continuo passant molt bé fent ‘Masterchef’ i la gent veient-lo i, mentre segueixi així i no tingui una síncope, hi seguiré.

¿Li molesta que el considerin el xef dur de ‘Masterchef’ mentre Pepe és el graciós?

No, de dur no ho soc, soc realista, perquè considero que el client ve al meu restaurant amb exigències i vol veritat, veure les tres estrelles, i que ha pagat per una cosa que val la pena. Jo faig el que estic acostumat a fer, que és ser exigent al meu restaurant. No em fico amb els aspirants, no els insulto ni els falto el respecte. Soc sincer, els dic «aquest plat no està bé per això o això altre». Faig com de client. Pepe també sabria fer-ho, però és més de sornegueria, té una memòria per recordar totes les facècies del món, i és un home més àcid, més graciós, i cada un tira una mica del que sap.

I això que diu que ‘Masterchef’ l’ha ensenyat a ser més carinyós i a empatitzar més amb la gent.

Segurament soc molt carinyós, el que passa és que no sabia expressar-ho. Jo era molt tímid, i fins i tot seguint amb aquesta timidesa, que està allà tocant-me els nassos cada dia, he après a suportar-la, a superar-la fins i tot. Per tant, jo també he crescut molt a ‘Masterchef’ i he après un munt de coses.

¿Li molesta que concursants de ‘Masterchef’ se’n vagin a altres ‘realities’, com José Luis i Carlos Alba a ‘Supervivientes’, quan el programa ven que vol canviar la vida dels seus concursants?

Pots quedar-te amb aquest punt de vista o veure Carlos Maldonado, que és un noi que venia d’una disciplina diferent, humil, pencaire, que va fer un gran paper, va guanyar, es va posar a fer de cuiner, va obrir el seu propi restaurant i aquest any ha guanyat la seva primera estrella Michelin. Hi ha molts aspirants, moltes realitats, i no tots es posaran a fer de cuiners. Però el que sí que hem demostrat és que ‘Masterchef’ et canvia la vida.

¿Com ha suportat el tancament de restaurants durant la pandèmia?

Amb angoixa. Sobretot, pels més de cent amics i companys de feina, que creuen en la meva cuina, en un treball compartit i que fa diversos mesos que diuen: «¿Quan creus que tornarem?» I tu no saps dir-los quan. Així que, amb serenitat, intento prendre-m’ho amb ànims i amb la seguretat que ben aviat tornarem amb les mateixes ganes i la mateixa empenta.

Li recriminen que passi més hores sota dels focus que al restaurant.

Et garanteixo que estic més hores a la meva cuina que davant d’una càmera, per més que la gent tingui la percepció que no és així. Perquè quan la càmera deixa de gravar me’n vaig corrents al meu restaurant. Em cauria la cara de vergonya si passés davant del meu restaurant, me n’anés a casa i deixés els meus nois sense veure’m.

Però aquest ritme de rodatges, viatges a Madrid i Barcelona, a gravar els exteriors, deu cremar molt.

Per això et deia que l’única forma que pari és amb una síncope, perquè em poso molt al límit. Amb aquesta pandèmia he sigut conscient que porto el cos saturat, que li estic traient massa partit i que he de sintetitzar una mica més perquè puc fer ¡pum! Perquè soc un bèstia, un ase, m’estic passant de voltes i el cos té un límit. Però em diverteixo amb el que faig i, mentre pugui fer-ho, seguiré.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Està preparat per a l’època posttelevisió?

¡I tant! ¿Saps el que passa? Que mai m’ho he cregut, soc un cuiner normal que disfruta treballant a la seva cuina. M’ha encantat estar a la televisió i el temps que pugui continuaré fent-ho, però el dia que les càmeres deixin d’enfocar-me em sento realitzadíssim amb el que faig a les meves cuines amb els meus projectes. I si la gent em saluda pel carrer, ho agrairé, i si no ho fan, no passarà absolutament res, perquè no em considero especial. Em considero un paio treballador que ha estat en un mitjà molt potent com és la tele que fa que et coneguin més i ja està.