Buenafuente: «Les institucions no van tenir encert per consolidar la indústria audiovisual catalana»

«En la vida pots aspirar a tenir només una bona idea. I la meva va ser muntar El Terrat», diu Andreu Buenafuente sobre la productora que va crear a finals dels anys 80 i va vendre a Mediapro el 2019, que ha donat peu a prop de 300 programes i sèries, com ‘Sense títol’, ‘Plats bruts’, ‘Malalts de tele’, ‘Homo zapping’, ‘Salvados’, ‘Buenafuente’, ‘Mira lo que has hecho’, ‘Late motiv’, ‘La resistencia’... El còmic català que va revolucionar el ‘late night’ televisiu a Espanya aborda els seus 30 anys d’història a ‘El Terrat: los primeros 30’, una sèrie documental de cinc capítols que estrena Filmin aquest dimarts 27 d’abril amb una doble entrega en la qual repassa, al costat del seu amic Frankie De Leonardis, els millors i pitjors moments de la trajectòria d’una empresa que és també la història de la seva vida. Els següents episodis s’emetran el dijous 6 de maig (el tercer), el 13 de maig (el quart) i el 20 de maig (el cinquè).

¿El títol d’‘El Terrat: los primeros 30’ és una declaració d’intencions que a la productora li queden molts anys més?

És un exercici d’optimisme molt potent, però no deixa de ser una broma més. La intenció i les ganes de seguir sí que hi són. I la millor manera de celebrar-ho és estar treballant.

Intento evitar la nostalgia porque prefiero ser actual, disfrutar y aprender cada día en la comedia. Pero he hecho una excepción porque llevamos 30 años en @ElTerrat y valía la pena hablar del camino recorrido con mi amigo @frankiedl Estreno el próximo 27 de abril en @Filmin pic.twitter.com/4N9kp6U4Ag

— Andreu Buenafuente (@Buenafuente) 24 de abril de 2021

Aquesta docusèrie parla de la productora, però també de la seva vida, perquè les seves històries han estat sempre lligades.

És la història de la meva vida, però crec que queda clar en la conversa amb Frankie que també és una història molt col·lectiva. A El Terrat hem creat unes 300 produccions, i els projectes els fa la gent. Sense ells, jo hauria continuat fent un programa senzillet de ràdio. Jo dono la cara, és una cosa que accepto i he disfrutat, però hi ha molta gent implicada en els diversos trams.

Al documental reconeix que vostè es va formar treballant, perquè era mal estudiant i no va aprovar el BUP.

I no ho recomano. És un tema del que no he parlat gaire, gairebé per responsabilitat social. Vaig tenir sort perquè vaig agafar uns camins propicis per desenvolupar el meu projecte només amb l’experiència i sense titulació. Crec que vaig ser l’últim aprenent i he après treballant i formant-me sobre la marxa.

Vostè ha llançat la carrera d’un munt de còmics: Edu Soto, David Fernández, Jose Corbacho... ¿És del que se sent més orgullós?

Vull matisar això perquè de vegades em puc adjudicar una cosa que no és exactament així. Jo crec que ha sigut sempre una cosa de contacte amb el talent i hem creat les condicions perquè floreixi. He tingut un munt de gent bona al meu costat, aquesta gent tenia projectes i jo els potenciava. És esgotador portar la teva carrera i, a més, crear les condicions perquè hi hagi més carreres, però això és una cosa que també ens fa bastant especialets a El Terrat.

Diu que en la vida només pots aspirar a tenir una bona idea, i que la seva va ser muntar El Terrat, de la qual ha pogut viure.

Li he tret molt suc perquè l’he mimat, l’he vist créixer, l’he escoltat, de vegades m’he equivocat en el seu desenvolupament, d’altres m’ha salvat... La idea d’ajuntar-nos uns quants per fer ximpleries va generar una productora involuntàriament, perquè no era una cosa que estigués en els meus plans. Jo feia 10 anys que estava a la SER i em van dir que havia de contractar la gent, perquè érem molts. Em vaig haver d’inventar una marca que es deia El Terrat per pagar els que treballàvem al programa de ràdio.

A la docusèrie confessa que la productora li ha fet perdre la son durant molts anys, pels seus problemes econòmics.

El Terrat m’ho ha donat tot i gairebé m’ho treu tot, però la mitjana de satisfacció és alta. Quan va esclatar la crisi del 2008, a mi em va donar una plantofada a tota la cara i gairebé va estar en perill la continuïtat de la companyia. Però la mateixa passió ens en va treure quan els bancs estaven amb el seu rifle a punt. Si no ens hagués agradat tant, hauria tancat com tantes altres empreses d’aquest país. A més, traiem-li èpica, és que tampoc teníem res més i jo només sé fer això. Recordo fer programes quan pitjor estava tot i m’adonava que m’ho passava pipa, i pensava: ¿seré ximple o un immadur? Aquí hi ha una lliçó maca: si estimes el teu ofici, el teu ofici et pot salvar.

També parla de la seva lluita contra l’ansietat i l’estrès al llarg dels anys. ¿Un arriba a curar-se del tot algun dia?

He volgut parlar d’això perquè jo mateix, al meu programa, rebo gent que parla de depressions, alcoholisme, ‘bullying’, i crec que és sa fer-ho, la societat ha d’airejarho i normalitzar-ho. Els que som ansiosos, aprenem a portar-ho, a treure-li importància, però no ho oblidem. Jo crec que he après molt, tot i que sempre és allà el fantasmet que et diu que avui no estàs fi, i jo li responc: ¡Calla! ¿No veus que he de treballar? La meva gran sort ha sigut la comèdia. Jo no sé què m’hauria passat si, amb aquests trastorns que vaig tenir fa anys, no m’hagués dedicat a la comèdia. No dic que la comèdia curi, però sí que és pal·liativa.

¿El va ajudar molt la teràpia?

Em sembla que no hagués pogut superar tot el que va venir després si no hagués fet aquests vuit o nou anys de teràpia. La teràpia és la confiança en un diàleg, però has de fer-la durant molt temps. I jo vaig pensar: ¡Mare meva! Si a mi no em dura res ni cinc minuts, ¿com ho faré? I em vaig inventar la tesi que anava a estudiar Andreu, com el que estudia anglès o piano.

¿Què ha aportat El Terrat a la nostra indústria audiovisual?

Això és millor que ho diguin d’altres. Albert Om va dir una vegada una cosa molt bonica: que algun dia s’estudiaria l’escola d’El Terrat com l’Escola de Cine de Barcelona. Per exemple, quan nosaltres vam arribar gairebé no hi havia guionistes d’humor a la televisió. Nosaltres vam començar a aportar guió amb Toni Soler, Albert Om, Xavi Cassadó, Pep Bras...

Van dinamitzar la indústria.

Sens dubte. Quan estàvem a Barcelona produint per a tot Espanya, un altre productor em va dir: Ja saps que fer-ho aquí et costarà un 15% més pels desplaçaments. Per això et dic que vaig trobar a faltar més recolzament no només a mi, sinó a tots els que érem en aquella època.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Recolzament de les institucions catalanes?

Catalanes, locals... Es podia haver consolidat molt més la indústria audiovisual catalana però les institucions no van tenir l’encert necessari. Jo li vaig dir una vegada a un responsable polític: teniu com un parc tecnològic audiovisual aquí, ¿per què no fem alguna cosa? I van deixar escapar l’oportunitat.