Pablo Iglesias va triar una cançó trista

Notícies relacionades

¡Hola, 2Cat!

¿Per què miren al monitor?

Estic parlant del comiat de Pablo Iglesias, un cop escènic de primera categoria. Els comentaristes de les cadenes van dedicar la seva rúbrica final a aquest adeu. Xabier Fortes (TVE-1) deia: «La vella política era quan tots deien que havien guanyat. La nova política és que Gabilondo no ha guanyat, Pablo Iglesias tampoc i a més deixa la política». A Al Rojo Vivo (La Sexta) Ferreras advertia: «Fa unes setmanes era el vicepresident del Govern i avui... ¡abandona la política!». És així, tot i que en aquest cas l’abandonament sembla fruit d’una estratègia perfectament preconcebuda. Vicente Vallés (A-3 TV) recordava: «Tot això va començar perquè a Múrcia algú es va vacunar quan no li corresponia». De l’imperi telecinqüe no els poso res perquè ells anaven a la seva bola, o sigui, a la seva ratomàquia Supervivientes la isla de los mosquitos. On estaven molt contents era a Trece TV. El seu presentador, Antonio Jiménez, somrient, deia: «Ayuso va treure Iglesias del Govern, i ara l’envia casa seva. Tanta pau s’emporti com descans deixa». Hi havia alegria a la cadena dels bisbes. La nota barroera i mesquina la va posar Toro TV (abans Intereconomía TV). Després de l’adeu d’Iglesias, algú d’aquell plató va exclamar: «¡Quin fill de puta!». Ningú va demanar excuses per aquell intolerable insult. Al contrari: reien.

Per als amants de la música deu haver sigut entendridor que Iglesias s’hagi acomiadat amb un vers del cantautor Silvio Rodríguez, un passatge de la cançó El necio que diu: «‘No sé lo que es el destino / Caminando fui lo que fui’». Aquest tema de Silvio és molt trist. Parla de «‘Me arrastrarán sobre rocas / machacarán mis manos y mi boca’». Jo crec que Iglesias té una especial volença per Silvio des que el va entrevistar, el maig del 2016, en aquell programa de televisió que tenia anomenat Otra vuelta de Tuerka. Allà es van encisar molt parlant del Che. Ho vaig anotar en el meu quadern. Deia Silvio: «Fer la guerra, guanyar-la, ser implacable amb els errors propis, i de sobte deixar-ho tot i marxar. ¡Immolar-se!». ¡Ahh! No estic segur que això d’Iglesias sigui una immolació. S’especula que el que desitja és tornar a la tele i dedicar-se a l’apostolat de les seves idees polítiques. Ja ho deia Concha Velasco: «¡Mama vull ser artista!».