Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: El petit Nicolás, minyona i escolà
Ara que El petit Nicolás està assegut en una banqueta, jutjat per fer-se passar per agent de la Casa Reial, a més d’altres brivallades com malversació, falsedat i suborn, als d’‘El intermedio’ (La Sexta) els ha sobrevingut una angoixa.
A la parella Wyoming & Mateo, instituïts sobre la marxa en policies, els hem vist preocupats sobretot perquè consideren El petit Nicolás un element molt llest i esmunyedís. Van prendre’s la molèstia d’explicar-nos el seu colossal currículum de probables delictes, i no sabien si sortir a la seva recerca disparant trets o si havien de fer-li una estàtua allà mateix, per posar-la al costat de la de Luis Bárcenas, ‘The fucking Master of the universe’.
Però en aquest repàs de les seves habilitats il·legals i trapasseres n’hem trobat a faltar una. La que va explicar l’altre dia a ‘Tot és mou’ el periodista Iu Forn, autor del recent documental Jorge Fernández Díaz contra el mal. Explicava Forn que Nicolás es va guanyar la confiança del llavors ministre de l’Interior Fernández Díaz competint amb ell en religiositat i misticisme. No el coneixia personalment, però va descobrir l’església on el ministre acudia cada matí a sentir missa, i Nicolás es posava al costat seu, i si el ministre resava i combregava, Nicolás resava i combregava més, amb més devoció, amb més fervor, i amb un recolliment espiritual que aviat va cridar l’atenció del ministre.
Notícies relacionadesPel que sembla, afegia a aquesta colossal religiositat detalls de bon gust i servitud cap a Fernández Díaz. Estava sempre pendent del que pogués necessitar el ministre, i així, poc a poc, fent-li d’atent i servicial escolà, el ministre, complagut, va acabar fitxant Nicolás perquè fes vàries, pintoresques, heterodoxes i opaques feinetes, alguna fins i tot a Catalunya en relació amb el cacau de la ‘Pujol’s family’. O sigui que la tàctica de guanyar-se la confiança d’algú a base de mimetitzar les seves aficions i gustos, i sobretot, de fer-li de ‘fidèle servant’ capaç d’enfangar-se en el que sigui pel seu amo és molt efectiva.
Des de temps immemorial, i fins a l’any 1900, per exemple, hi havia a Anglaterra la figura de l’encarregat del lavabo del Rei. Eren persones que volien prosperar i es dedicaven a ser el criat, la minyona, del cul de Sa Majestat. ¡Ah! Ara comprenc perfectament Gabriel Rufián quan diu: «No som la criada de ningú». O sigui, «No som la minyona de ningú».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Tribunals Alliberada la presa espanyola més jove a l’estranger: Fátima Ofkir complia cadena perpètua a Oman per tràfic de drogues
- La ronda catalana L’etapa reina de la Volta es converteix en un caos
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Alemanya d’entreguerres Weimar, del triomf de la creativitat i la llibertat a la desraó que Hitler va aprofitar