Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: 850 milions per mantenir-los amb l’aigua fins al coll

I en vista d’aquesta ingent multitud d’éssers humans bracejant amb prou feines a l’aigua per arribar a la Península com nàufrags desgraciats i desassistits, en vista d’aquest paisatge tan ple de vergonya col·lectiva, Gonzo se n’ha anat a l’Àfrica, al Senegal en concret.
¡Ah! Li ha sortit un programa (Salvados, La Sexta) que s’hauria d’emetre a tot Europa. Passejant per les platges de Dakar –plenes de pescadors que ja no poden pescar perquè les grans flotes japoneses i xineses han arrasat els caladors– va comprendre que els fluxos migratoris mai cessaran. «Malgrat la seva pobresa, qualsevol té avui accés a un mòbil, o a una tele» li deia el periodista José Naranjo, que fa 10 anys que viu allà.
Efectivament. Abans estaven aïllats en la seva misèria. Avui ja saben, i veuen, per les pantalles, com vivim a Europa. I és clar, es pregunten: ¿i per què nosaltres no podem? I es llancen a l’aigua, com sigui, a la recerca del seu somni, legítim absolutament. En el seu periple, Gonzo es va trobar amb Gonzalo Fanjul, un gran expert en migracions. Ha estudiat, ha investigat, coneix les causes d’aquesta pobresa a fons. Li deia: «Europa ha entregat a Espanya, en els últims anys, 850 milions d’euros. La majoria d’aquests se’ls emporten Indra, Amper, Eulen i ACS. L’objectiu es diu control migratori. La política migratòria està concebuda perquè la gent no arribi. El missatge és aquest: no, mai, mai. I si algú ho intenta, farem que arrisqui la seva vida». O sigui, 850 milions d’euros per mantenir els migrants submergits al mar, amb l’aigua fins al coll.
Notícies relacionadesLi explicava Fanjul a Gonzo l’immens error dels que impulsen tramposament la idea que els migrants ens treuen la feina. «L’emigració és l’única garantia que tu i jo puguem cobrar algun dia la pensió de jubilació».
¡Ah! Europa, aquesta anciana dama, tan envellida, amb els seus índexs de natalitat per terra. Si no arriben els migrants, ¿qui estirarà les nostres cadires de rodes? De tot això ja en parlaven fa 50 anys enrere Léopold Sédar Senghor, Aimé Césaire..., aquells grans africans que van encunyar la paraula ‘negritud’ com a valor universal. Però ¿qui recorda avui Sédar Senghor o Césaire? Avui llances aquests noms a la tele i es creuen que estàs parlant del Festival d’Eurovisió. Bona feina la de Gonzo. Repeteixo: l’haurien de passar a totes les cadenes d’Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet