Entrevista amb l’actriu
Miren Ibarguren: de fer-la fora dels càstings «per no estar prou bona» a reina de la comèdia
«Supernormal» és una paròdia de la ‘superwoman’ que se suposa que totes hem de ser al segle XXI»
Des que va demostrar la seva vis humorística a ‘Escenas de matrimonio’, Miren Ibarguren (Sant Sebastià, 1980) ha tingut bon ull per escollir projectes: ‘Aída’, ‘Arde Madrid’, ‘Anclados’, ‘La que se avecina’, ‘Operación Camarón’... Ara treu suc al mite de la ‘superwoman’ a ‘Supernormal’, la nova comèdia de Movistar+ en què interpreta una tauró de la banca que es veu immersa en situacions trasbalsadores mentre mira de triomfar en els negocis i com a mare de família nombrosa.
El seu personatge es defineix a la sèrie com a supernormal, però ella aspira a ser una superdona.
La sèrie és una paròdia de la dona ‘superwoman’ que se suposa que totes hem de ser al segle XXI. La pobra Patricia s’ha cregut aquest conte i vol ser la millor professional, la millor mare, la millor filla, la millor germana, i és esgotador.
¿Creu que a la nostra societat a les dones se’ls exigeix el 150%?
Sí, a les dones se’ns continua exigint més. A cap home se’l titlla de mal pare si se’n va a treballar, mentre que a una dona se li pot recriminar que és una mala mare si fa un viatge de feina. És un sentiment de culpa que ha sigut absolutament esclavitzant durant aquests anys, i del qual és difícil sortir.
Aquesta sèrie és pura comèdia, però té un punt de crítica social. ¿La comèdia és la millor manera de fer-la?
No sé quina és la millor manera de fer crítica social, però la comèdia la veus relaxada, sense barreres. Així que l’actitud que tens davant una comèdia fa que el missatge t’entri més fàcilment.
Sempre li toquen papers de dones amb empenta, que no s’acovardeixen. ¿Creu que la veuen així o vostè posa aquesta actitud als seus personatges?
Suposo que deu ser una barreja de les dues coses. A mi m’agrada donar força als personatges, com són les dones de veritat. Perquè abans els rols femenins que es veien en ficció eren sota, cavall i rei, i ara s’ha obert la veda i s’estan creant personatges diferents, com aquest de la Patricia Picón.
¿En aquest canvi de rols femenins hi té alguna cosa a veure que hi hagi més dones guionistes, com a ‘Supernormal’, que compta amb dues creadores darrere?
Per descomptat. De sobte et poses en mans de dues guionistes tan bones com les de ‘Supernormal’ [Marta Sánchez i Olatz Arroyo], que escriuen un personatge ple de detalls, d’arestes, de trencaments i amb un munt de matisos diferents que si ho hagués escrit un home. Que hi hagi dones davant i darrere de les càmeres ho va canviant tot.
¿Hi ha més factors que hi influeixin?
El canvi social que estem tenint. El carrer demana que s’expliquin un altre tipus d’històries de dones, perquè estan passant coses molt interessants que cal reflectir en el cine i la televisió. La societat està canviant moltíssim, les noies joves estan lluitant pel feminisme increïblement bé, i el que passa al carrer sempre s’ha reflectit en la ficció.
En els seus inicis, de fet, a vostè la van vetar per a algun paper només per la seva imatge.
Sí, quan començava en aquesta professió em van fer fora d’algun càsting per no estar prou bona. ¡Imagina’t com han canviat les coses! Ara la societat està treballant per normalitzar tota mena de cossos. Hem avançat, tot i que queda molt per fer.
El seu personatge a ‘Supernormal’ sol emportar-se feina a casa. ¿Vostè sap separar la vida personal i la professional o és impossible?
Jo crec que és impossible. Som fills del capitalisme i, avui dia, la teva productivitat és molt més important que el teu cor. És veritat que hem d’advocar per una altra cosa, però segons la feina és molt difícil desconnectar. Jo no sé si un metge pot fer-ho. A mi el que em passa és que arribo a casa de gravar i m’he d’estudiar el text de l’endemà, així que no puc desconnectar. La feina, al final, va amb tu.
Al seu currículum pràcticament només apareixen comèdies. ¿És casualitat o és el que més li agrada fer?
De vegades dic que m’encantaria fer acció o terror, però m’encanta la comèdia. I avui dia poder anar a treballar i passar-t’ho bé és per sentir-se superafortunada.
¿És la gracioseta del grup?
Doncs tinc unes amigues supergracioses, que em pixo amb elles. I la meva parella [Alberto Caballero, el creador de ‘La que se avecina’] també, així que estic molt ben envoltada en aquest sentit.
On sí que posa humor és a les seves peculiars col·leccions...
M’agafa la vena Diògenes i faig col·leccions absurdes. Vaig començar col·leccionant caps de perruques, d’aquests de les botigues, i després vaig passar a les manetes. Les vaig comprar perquè m’avorria molt en les hores que em passava als trens quan anava de gira o a rodar. Ara estic amb una col·lecció de Nicolas Cage i em vaig entretenint...
¿Tan fan era de Nicolas Cage?
¡No et creguis! Crec que no te’n podria dir tres pel·lícules... [Riu]. Mira, em va agafar per aquí. Ara em compraré un xandall i tenim un sopar pendent tota la gent que en té un per anar vestits igual. Al final, la cosa és entretenir-se i riure una estona.
Notícies relacionades¿Seguirà el seu personatge, Yoli, a lanueva etapa de ‘La que se avecina’, amb canvi d’edifici inclòs?
Espero que sí. ¿Saps el que passa? Que no puc deixar sola la meva mare, Loles León. He de tenir-la a ratlla.
