Juanjo Cardenal, la veu de ‘Saber y ganar’ que es jubila: «Soc més impulsiu que els ‘magnífics’»

Nascut a Madrid però criat a Mataró, ciutat on es va mudar la seva família quan ell tenia només dos anys perquè el seu pare havia aconseguit una plaça com a metge, Cardenal reconeix que deu molt al programa. «Primer, un sou durant molt temps, la qual cosa és d’agrair i no és fútil. I m’ha permès fer una cosa que a mi m’agrada, que és parlar», explica, incidint que aquest és només el tancament «d’una etapa». «Continuo estant en actiu. Deixo TVE per una qüestió burocraticoadministrativa, però continuo fent el mateix que ara, menys ‘Saber y ganar’: pintar, llegir i, si puc, teatre o televisió», afirma un gran amant de la poesia i la literatura espanyola, temes que precisament s’abordaran en l’especial d’aquest dimecres.

Cardenal mai s’hauria imaginat, quan el concurs es va estrenar el febrer de 1997, que arribaria fins aquí. «El nostre tercer any, en la copa de cava que ens preníem tot l’equip per Nadal, Sergi Schaaff [el director] ens va dir que no ens volia alarmar, però que tinguéssim en compte que ja feia temps que hi érem i que això no era normal per a un programa, així que es podia acabar en qualsevol moment», rememora. Les alarmes, no obstant, mai van saltar. El ‘savi invisible’ no té gaire clars els motius de la longevitat del xou, que ell espera que perduri «per molts anys», tot i que sigui ja sense ell.

Amb anorac al juliol

«No crec que hi hagi cap fórmula màgica, perquè, si no, tots els programes durarien molt. És un concurs blanc, l’hora d’emissió segurament és importantíssima i hem aconseguit la fidelització del públic. Aquest milió de persones que cada dia ens veuen són gairebé la mateixa gent», enumera sobre un espai que ell assegura que contribueix a difondre la cultura a través de les innombrables preguntes que planteja. Tantes, que n’ha perdut el compte. «¿Unes 600.000?», aventura, dubitatiu. Ell mateix hi ha col·laborat preparant-ne moltes. «Al principi les fèiem amb la taula plena de llibres de ciències, d’història, d’art... Ara també els utilitzem, però tenim la meravella d’internet», confessa. Algunes, inevitablement, s’han repetit al llarg de gairebé aquests 25 anys. «No conscientment», puntualitza.

Voz, alma, corazón... Echaremos muchísimo de menos a @JuanjoCardenalL en #saberyganar, aunque por suerte seguimos teniéndole muy cerca. ¡Viva Juanjo! pic.twitter.com/7LIR7zidu8

— Óscar Díaz (@oldgarcia) 18 de julio de 2021

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

A més, «cada guionista hi dona el seu estil», el mateix que ell a l’hora de narrar-les, que ha sabut posar-hi el seu toc personal, lluny de l’autòmat parlant. «Això era fonamental. Jo m’he format a l’Institut del Teatre i tenia clar que calia decorar una mica les preguntes», afirma un actor que va treballar en diverses obres del ‘Taller de comèdies’ de TVE, que ha fet teatre, alguna intervenció al cine i que va dirigir i va presentar un informatiu a TeleElx. També va provar com a actor de doblatge, però no li va convèncer, i això que amb el temps la veu es convertiria en la seva principal eina de treball. «Un dia, estava esperant la meva dona a El Corte Inglés i algú em va dir: “¿Oi que vostè és el que no surt a ‘Saber y ganar’”?, rememora com a anècdota, a part del fred que es passa al plató i que l’obliga a posar-se anorac en ple juliol. «El presentador i els concursants no el pateixen, perquè estan envoltats de focus, però veus els càmeres amb jersei a l’estiu».

A la seva successora, Elisenda Roca, prefereix no donar-li consells. «És una gran professional i porta molt camí recorregut», es justifica. Sí que li ha demanat un favor: «Li vaig assenyalar el lloc on faig les preguntes i li vaig dir, simplement, que el cuidés, que el tractés amb carinyo i que ho faci com ella sap fer-ho». Ell, per la seva banda, s’emporta el carinyo de companys, de l’audiència i de molts exconcursants amb els quals continua mantenint relació. Entre ells, alguns ‘magnífics’ (els que s’han emportat més diners), en el selecte grup dels quals creu que ell no es trobaria si hagués participat en el programa. «Soc més nerviós i impulsiu que els ‘magnífics’, que tenen una gran serenitat», remarca.