Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Kabul, desbandada de bojos i sense cronistes

TELEVISION MONEGAL MONICA BERNABE EN LA SEXTA NOCHE
Si som el que mengem, com assegurava el filòsof i antropòleg alemany Ludwig Feuerbach el 1850, el que ens ha donat de menjar la tele aquest agost ha sigut un menú de reescalfats amb l’única excitació del duel entre T-5 i A-3 TV, que estan en empat tècnic utilitzant Mediaset novament Rocío Carrasco, i Atresmedia contrarestant amb ‘Tierra amarga’, la telesèrie turca. O sigui, una gastronomia de culebró, passaport cap a la desnutrició col·lectiva.
La presa de Kabul –un passeig talibà, en realitat– i la fugida de bojos de les forces nord-americanes i les seves comparses europees hauria d’haver sigut el gran focus d’atenció televisiva. Però com deia el fotoperiodista Gervasio Sánchez a ‘La Sexta Noche’: «Espanya és l’únic país que no ha permès entrar a periodistes. S’ha demanat al Ministeri de Defensa poder entrar als avions, que a l’anada cap a Kabul anaven buits. Em sorprèn que les grans cadenes no hagin protestat». És precisa la denúncia de Gervasio, però la seva sorpresa és ingènua.
La veritat és que a les grans cadenes tampoc els subjuga l’assumpte: és més baratet enviar una càmera a Chipiona perquè furgui en el lucratiu aquelarre de les famílies Carrasco, Mohedano, Ortega Cano i companyia. O sigui, sense periodisme des del terreny, això de Kabul ho hem vist d’agències i d’ocasionals informants civils, amb la càmera del mòbil en mà. Ja no ens il·luminen a l’estil d’aquells extraordinaris ‘Quaderns de Kabul’, de Ramón Lobo. Ja ningú ens explica que els nens fins i tot tenen prohibit fer volar cometes i que el cel a l’Afganistan ja no és blau.
Notícies relacionadesSí que hi han hagut algunes taules tertulianes muntades amb bona intenció informativa, a TVE-1 i a ‘La Sexta Noche’. En aquesta última amb la presència de Mònica Bernabé, la unica periodista espanyola que ha estat vuit anys seguits a l’Afganistan, que coneix com ningú aquell mal anomenat país, i que explica les veritats i desmunta les mentides que han acompanyat aquest llarguíssim conflicte. Sobre la Mònica, TV-3 ha tingut l’encert de reemetre el Sense Ficció que li van dedicar el 2015 (‘Vestida de negre’).
Aquest dissabte passat, a Berlín, a la corresponsal de guerra Mayte Carrasco i a Marcel Mettelsiefen, pel seu documental ‘L’Afganistan, la terra ferida’, els acaben d’atorgar el Grimme Preis, el Goya alemany per entendre’ns. Espero, desitjo, demano, que a Espanya alguna cadena, alguna plataforma, l’emeti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Relacions Govern-ERC Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»