Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Kabul, desbandada de bojos i sense cronistes

TELEVISION MONEGAL MONICA BERNABE EN LA SEXTA NOCHE

Si som el que mengem, com assegurava el filòsof i antropòleg alemany Ludwig Feuerbach el 1850, el que ens ha donat de menjar la tele aquest agost ha sigut un menú de reescalfats amb l’única excitació del duel entre T-5 i A-3 TV, que estan en empat tècnic utilitzant Mediaset novament Rocío Carrasco, i Atresmedia contrarestant amb ‘Tierra amarga’, la telesèrie turca. O sigui, una gastronomia de culebró, passaport cap a la desnutrició col·lectiva.

La presa de Kabul –un passeig talibà, en realitat– i la fugida de bojos de les forces nord-americanes i les seves comparses europees hauria d’haver sigut el gran focus d’atenció televisiva. Però com deia el fotoperiodista Gervasio Sánchez a ‘La Sexta Noche’: «Espanya és l’únic país que no ha permès entrar a periodistes. S’ha demanat al Ministeri de Defensa poder entrar als avions, que a l’anada cap a Kabul anaven buits. Em sorprèn que les grans cadenes no hagin protestat». És precisa la denúncia de Gervasio, però la seva sorpresa és ingènua.

La veritat és que a les grans cadenes tampoc els subjuga l’assumpte: és més baratet enviar una càmera a Chipiona perquè furgui en el lucratiu aquelarre de les famílies Carrasco, Mohedano, Ortega Cano i companyia. O sigui, sense periodisme des del terreny, això de Kabul ho hem vist d’agències i d’ocasionals informants civils, amb la càmera del mòbil en mà. Ja no ens il·luminen a l’estil d’aquells extraordinaris ‘Quaderns de Kabul’, de Ramón Lobo. Ja ningú ens explica que els nens fins i tot tenen prohibit fer volar cometes i que el cel a l’Afganistan ja no és blau.

Notícies relacionades

Sí que hi han hagut algunes taules tertulianes muntades amb bona intenció informativa, a TVE-1 i a ‘La Sexta Noche’. En aquesta última amb la presència de Mònica Bernabé, la unica periodista espanyola que ha estat vuit anys seguits a l’Afganistan, que coneix com ningú aquell mal anomenat país, i que explica les veritats i desmunta les mentides que han acompanyat aquest llarguíssim conflicte. Sobre la Mònica, TV-3 ha tingut l’encert de reemetre el Sense Ficció que li van dedicar el 2015 (‘Vestida de negre’).

Aquest dissabte passat, a Berlín, a la corresponsal de guerra Mayte Carrasco i a Marcel Mettelsiefen, pel seu documental ‘L’Afganistan, la terra ferida’, els acaben d’atorgar el Grimme Preis, el Goya alemany per entendre’ns. Espero, desitjo, demano, que a Espanya alguna cadena, alguna plataforma, l’emeti.

Temes:

Afganistan Kabul

Inicia sessió 0 Comentaris

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?