Entrevista
Alberto Chicote: «Espanya 2021, segle XXI, i estem llençant menjar a mansalva»
El xef dels restaurants amb males praxis a ‘Pesadilla en la cocina’ estrena nova temporada del programa d’investigació i denúncia ‘¿Te lo vas a comer?’
Des que, sense treure’s la jaqueta de xef, treballés a destapar les males praxis de restaurants a punt de la ruïna a ‘Pesadilla en la cocina’, per ampliar després el radi d’acció de la seva croada a tot el relacionat amb l’alimentació a ‘¿Te lo vas a comer?’, A Alberto Chicote no hi ha qui el pari. Només la pandèmia. Però quan ha pogut treure el morro, hi ha tornat. Aquest dimarts, 28 (22.30 h), La Sexta estrena la quarta temporada de ‘¿Te lo vas a comer?’ amb temes tan variats com les dietes d’aprimament perilloses o el risc dels menjars fets a casa. Tot i que és el desaprofitament dels aliments, un tema que va abordar a nivell domèstic en el seu llibre ‘Cocina de resistencia’, el que li regira més l’estómac. Més que els vomitius restaurants que visita.
A vostè només el para la pandèmia.
Sí. He estat un any sense poder gravar, però no hi ha dia que no m’enviïn un missatge per Instagram o Twitter preguntant-me quan torna ‘Pesadilla en la cocina’. Ens va agafar el confinament just quan estàvem a punt de gravar la vuitena temporada, i quan vam tornar, com que són dos programes que impliquen molt viatge i molt anar a veure l’un, l’altre, acostar-te... era impossible. Però ja tenim ‘¿Te lo vas a comer?’ i espero que ben aviat ens posem amb ‘Pesadilla en la cocina’. No sé si ho recordaré, després de tant temps (riu).
Aquest temps de pandèmia sobrevola alguns dels assumptes d’aquesta temporada.
Sí. Hem volgut tractar temes que –semblo un senyor de la ràdio– són de rabiosa actualitat. Uns quants tenen molt a veure amb coses que hem viscut molt dolorosament durant aquest període.
Per exemple, el desaprofitament del menjar. Una cosa especialment sagnant en aquests temps.
És esgarrifós. Hi ha cues de la gent demanant menjar i descobreixes que 7,7 milions de tones de menjar van a les escombraries. Espanya 2021, segle XXI, i estem llençant menjar a mansalva. ¿En quin moment el menjar deixa de ser-ho i passa a ser escombraries? ¿Per què un producte que està en perfectes condicions de consum, en termes de qualitat, de salubritat, d’aquí dos minuts és escombraries i ja no és aprofitable? Això no pot ser.
💥 🔜 ¡Vuelve @albertochicote con una nueva temporada de @telovasacomer!
— laSexta (@laSextaTV) 21 de septiembre de 2021
📺 El próximo martes, a las 22.30 horas | @laSextaTV pic.twitter.com/ZlStkTG2Ay
Al cubell d’escombraries d’una escola de La Moraleja s’ha trobat veritables joies.
És que quan et fiques gairebé a dins i comences a veure el que surt d’allà, et quedes de pedra. I quan vas a un camp i l’agricultor et diu que el 50% de la fruita que donen els seus arbres en perfectes condicions no arriben ni tan sols al distribuïdor per motius exclusivament estètics... ¿Com pot ser això?
I és el que li han transmès al ministre competent.
A ‘¿Te lo vas a comer?’ sempre intentem demanar explicacions a qui té la màxima responsabilitat. Algunes vegades ens atenen; d’altres, no. En aquesta ocasió ens va atendre el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas. I llavors vaig pensar: sembla que els nostres somnis es van complint o que ja som prou grans o importants perquè ens atenguin. Vam tenir l’ocasió de poder seure amb Planas i plantejar-li el que havíem vist.
També denuncien el risc dels menjars fets a casa.
Sí. Té molt a veure amb la pandèmia. La gent no pot sortir i acudeixen al ‘delivery’ –que no sé per què l’anomenen així en lloc de menjar a domicili– i un munt de gent es posa a casa seva a cuinar i a comerciar amb aquest menjar. En lloc de demanar-lo a qui ens està garantint unes condicions de salubritat, ho demano a algú que té un canal a Instagram. I vas a la boca del metro perquè un tio et porti una amanida en una bossa. ¿Ningú és conscient dels riscos que comporta?
Per a riscos, els de les dietes.
Un altre tema esgarrifós. Arriba el confinament i tothom s’engreixa i apareixen els mateixos malparits, els mateixos malànimes de sempre a vendre’t pastilles miraculoses, a jugar amb la teva salut, perquè saben que hi ha un percentatge de població important que està desitjant perdre pes i vol utilitzar qualsevol remei. I ens trobem un producte que a la UE està prohibit des de fa 11 anys perquè al seu dia estava relacionat amb 34 morts i es pot comprar a internet a cop de ‘click’.
És evident que cal denunciar-ho.
És clar que cal denunciar-ho i anar a buscar el tio o la tia i dir-li: «¿I tu de què vas?». Que és el que fem nosaltres: buscar explicacions on correspongui. En aquest cas, primer intentar buscar la persona que està incorrent en aquest delicte i després anar a preguntar a la policia nacional o a qui correspongui com parem això. Aquests programes que són totalment necessaris.
Sens dubte. Però després hi ha altres temes que no posen en perill la salut, però són un frau. Com les carns Prèmium que no ho són o els productes artesans que d’artesà en tenen poc.
Part d’aquesta temporada, com hem fet sempre, la dediquem al consum directe, a la defensa directa del consumidor. D’aquell que va a un restaurant, o a una botiga i l’hi colen. I, a més, amb una absència en molts casos d’una normativa. Hi ha gent que se salta determinades normes perquè no hi ha un control o una vigilància, però en d’altres ni tan sols hi ha norma. Com en el cas del malbaratament. ¿Com pot ser que un problema tan gran com aquest sembla que als nostres governants no els preocupi? Si hi ha una preocupació, s’ha de posar en marxa una normativa...
Notícies relacionades¿S’han trobat aquesta vegada amb sonades hostilitats?
Diguem que no som gaire ben rebuts als llocs. En la primera temporada de ‘¿Te lo vas a comer?’ era molt guai, perquè com que ningú sabia el que estàvem fent, quan trucava a la porta i deia: «Hola, soc Alberto Chicote», em deien: «¡Home, Alberto! Passa home, ¿què necessites?». Però després passava el que passava. Ara quan dic que soc Alberto Chicote, em diuen: «¡Ves-te’n d’aquí, no vull parlar amb tu!». Aquestes coses passen també. Però hem de denunciar.
