Mercedes Milá: «Miguel Bosé s’ha de calmar una mica»

Mercedes Milá assegura que no sol tenir nostàlgia pel passat. «Gairebé mai hi recorro. No em porta felicitat. ¿Saps el que sí que me la porta? Les fotos que feia el meu pare, que no em cansaré de mirar-les. Deu ser per això que m’agrada tant Instagram», reflexiona. Ni tan sols conserva a casa les entrevistes de mítics programes que va presentar fa dècades com ‘Dos por dos’, ‘Buenas noches’, ‘Jueves a jueves’ o ‘Queremos saber’, sinó que se les va cedir a una amiga, que les té guardades en lloc segur. Però per preparar ‘Milá vs. Milá’, el seu nou projecte que arriba al canal #0 de Movistar+ aquest dimecres 13 d’octubre (22.00 hores), ha hagut de fer la vista enrere i recuperar algunes de les converses que va mantenir als anys 70, 80 o 90 amb personatges coneguts per preparar una nova xerrada amb ells i veure com han evolucionat des d’aleshores.

«La idea era agafar les entrevistes antigues i traslladar-les a l’actualitat i, si aquesta persona viu i està disposada a asseure’s una altra vegada amb la seva entrevista de fa anys, fer-la avui», explica la periodista catalana, que es va avançar als fenòmens virals amb grans ‘hits’ com quan Camilo José Cela li va revelar la seva habilitat absorbint aigua d’una palangana per via anal o el gran moment ‘Yo he venido a hablar de mi libro’ de Francisco Umbral. «Li hauré d’agrair tota la vida que els nanos joves em coneguin gràcies a ell. M’ho va fer passar molt malament aquell dia, però resulta que em va fer un favor», reconeix, ja recuperada de l’ensurt de fa uns dies, al caure de la bici i colpejar-se el cap. «M’han tret els punts i la ferida està molt bé. Està superat», tranquil·litza l’audiència.

De García a Serrat i Massiel

En les seves noves entrevistes amb José María García, Massiel, Manuela Carmena, Lola Herrera, Ramoncín i Joan Manuel Serrat no només es nota el lògic canvi físic dels convidats amb el pas del temps al contraposar les imatges antigues amb les actuals, sinó que l’actitud d’alguns és avui totalment diferent de la d’ahir. Com la del que va ser líder de la ràdio radiofònica durant dècades, al qual Milá confessa que té molt carinyo. «Ara el veiem en so de pau, no sé si pels seus nets, o perquè per a ell va ser molt dur deixar de treballar l’any 2002 i tenir un càncer el 2005», valora la presentadora, que es mostra tan desenvolupada davant la càmera com ens té acostumats, fent callar els seus convidats sense remordiments o tirant-se (literalment) a terra morta de riure.

«Sempre he sigut així. No hi ha res calculat», es justifica la presentadora, que tan identificada se sent amb el títol ‘Lo que me sale del bolo’ amb el qual va batejar el seu blog i el seu llibre. «Jo faig el que em surt del ‘bolo’, però relativament, perquè soc respectuosa. El que passa és que si veig que alguna cosa pot distendre l’ambient o trencar un estat de nervis, ho faig: crec que tinc, si no m’equivoco, un do per a l’espectacle. I una entrevista a la televisió no és altra cosa que un espectacle», considera.

El repte de Miguel Bosé

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

La periodista, que continua defensant per tots els mitjans aquell ‘experiment sociològic’ que ens van vendre en el primer ‘Gran hermano’, assegura sentir-se «molt orgullosa» d’haver presentat aquell fenomen televisiu. ¿No li fa ràbia que la recordin més per aquella etapa que per les seves entrevistes? «De cap manera, perquè crec que la gent ha de recordar les persones pel que vulgui. Mai em queixaré, perquè jo ho soc tot: entrevistadora, periodista de debats, presentadora de ‘GH’, viatjant fent ‘Scott i Milá’ i ara posant el passat en el present en un programa que, per a mi, té molta màgia», recalca.

A qui es troba a faltar en aquesta tanda de convidats de ‘Milá vs. Milá’ és Miguel Bosé, l’entrevista del qual a ‘Queremos saber’ el 1992 per desmentir la notícia falsa que assegurava que el cantant havia mort de sida és un altre dels grans moments televisius de la periodista. «Ell ha estat sempre en els programes que he fet, així que seria preciós tornar a tenir-lo», indica, tot i que remarca que «ara no està per orgues». «Miguel s’ha de calmar una mica, trobar el seu lloc i deixar d’estar tan nerviós, però jo mai perdo l’esperança», conclou.