¿Per què els professionals de TV-3 i Catalunya Ràdio urgeixen a una renovació de la cúpula?

Els signants del manifest insisteixen que els càrrecs de la CCMA necessiten ser urgentment renovats, «en un procés que superi les quotes de partit» i atribueixen el continu ajornament a «una falta de voluntat política». Núria Llorach porta en funcions des de l’abril del 2018, ja que el seu mandat era de sis anys. El cas de Vicent Sanchis és diferent. «A mi em va escollir el Consell de Govern i mentre tingui la seva confiança, treballo amb normalitat absoluta». Dit això, aclareixen que és el Parlament el que ha de moure fitxa. «Continuarà escollint els càrrecs del Consell de Govern de la CCMA el Parlament i, per tant, seran més o menys polítics en funció del que escullin els diputats. En el cas del director, ara es farà per concurs públic» i serà el Parlament el que decideixi les clàusules del concurs i les persones més idònies. «Que el Parlament esculli el Consell i aquest als directors dels mitjans sembla la forma més raonable», afirma el director de TVC. «En el cas del Consell del Govern és cada sis anys perquè no coincideixi amb les renovacions polítiques i perquè no estigui polititzat», afegeix la presidenta de la CCMA.

Els professionals adherits al manifest apunten a la necessitat que la CCMA estigui en mans d’«un equip de professionals de la comunicació: periodistes, especialistes en comunicació, enginyers...», i que «el pastís no se’l reparteixin entre els partits polítics». Sanchis respon amb una altra pregunta. «¿És que fins ara no ha sigut així? Perquè gent que recolza aquest manifest ha tingut càrrecs d’importància dins de la CCMA. ¿Qui els ha escollit a ells i com? ¿No eren professionals? Si no ho eren, no poden demanar que siguin professionals. I si ho eren, no s’entén què demanen». Segons Llorach: «En tot cas els periodistes són a la redacció. El que fa el Consell de Govern és gestió pública, per tant, la llei del Parlament no diu que hagin de ser periodistes. Perquè, al final, administren una empresa».

En el manifest es parla també d’«una imprescindible estabilitat pressupostària», ja que complir el dèficit zero els obliga a fer molts ajustos, amb la qual cosa TV-3 «no és competitiva en la indústria audiovisual». La presidenta té clara la causa: «El problema pressupostari hi és perquè no tenim contracte programa, que es firma entre el Parlament i la CCMA. I això deixa la Corporació en una situació molt feble. És el Govern el que assigna la dotació pressupostària de la subvenció». Aquest any, el Consell ha demanat 52 milions més de dotació pública que el 2019. «Aquí hi ha un tema important que és el descens de la inversió publicitària, i que no té previsió d’augmentar. Fa 10 anys teníem 150 milions d’ingressos publicitaris i ara en tenim 50. Aquests 100 milions o els reposa la subvenció pública o minven la competitivitat dels mitjans públics. Però l’ha de solucionar el Parlament», conclou Llorach.

D’igual opinió és Sanchis: «El sector ha canviant moltíssim. Hi ha decisions que hem pres i els que vinguin n’hauran de prendre moltes, però d’aquí a pensar que tot és una catàstrofe i que la CCMA i TV-3 no tenen incidència en el sector audiovisual, quan continua sent el motor, i que només es pot arreglar amb canvis... Jo crec que el treball que s’ha fet fins ara està molt bé. La Corporació i TV-3 encara són clau perquè el sector tiri endavant. I vindrà gent que ho farà millor i amb més recursos hi haurà més coses». «Si algú pensa que només TV-3 solucionarà els problemes de l’audiovisual a Catalunya i que els nens i adolescents ja no parlin el català com abans, s’equivoca. Perquè el català tingui més vigor social hi hem de ser tots, no només TV-3», afirma el seu director.

Els professionals signants parlen de la necessitat de recuperar els canals infantils i juvenils, perquè des del 2012 aquesta televisió ha deixat de ser referència per a aquestes generacions i no ha ajudat a consolidar el català. «El director de TVC, amb bon criteri, ha prioritzat TV-3, perquè els pocs diners que tenia els ha posat en el cistell d’aquest canal», diu la presidenta, que apunta que la nova directora del canal infantil, Laia Cervera, està elaborant un projecte que no passa només per la TDT, sinó per tenir producte infantil als llocs on ara veuen els continguts audiovisuals els nens del nostre país. «Per tant el model hi és».

Sanchis fa una comparació: «És tan fàcil com mirar els pressupostos que dedica RTVE a Clan TV, el seu canal infantil. El dia que a Catalunya va fer el 0,3% d’audiència, el Super 3 va fer un 0,4%. Que algú em digui un canal només, perquè no n’hi ha. Hi ha continguts, personatges, ‘youtubers’. El que consideri ara que hauríem de tornar el Petri s’equivoca. És impossible que algun sigui referència de res. Si RTVE es gasta fortunes, com tres o quatre vegades més del que es gasta TV-3, i miri quines audiències tenen».

Segons el manifest, els mitjans públics han d’«atendre al principi de pluralitat» i intentar informar tots els catalans sense atendre un determinat biaix polític, cosa que els permetria, a més, ampliar el seu públic. El director de TV-3 respon taxatiu: «El que em diuen a mi o sense que hi hagi ningú davant que l’hi diguin a cadascun dels professionals que cada dia fan informatius a TV-3: Ariadana Oltra, Lidia Heredia, Ricard Ustrell, Núria Soler... I si els ho diuen a ells i creuen que estan dient la veritat, crec que s’equivoquen. I si no ho diuen sincerament, és una acusació interessada». «Tenim els informes de pluralisme del CAC, que ja sé que tenen discrepància entre els membres, però els informes de pluralitat diuen que els mitjans que més la compleixen a Catalunya són TV-3 i Catalunya Ràdio, perquè donen més veus i sensibilitats diferents de la societat. I això ha de voler dir alguna cosa», afegeix Llorach.