Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Independència gràcies a ‘Els hombres de Paco’

La crítica de Monegal: Independència gràcies a ‘Els hombres de Paco’
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

S’estan esforçant els guionistes de la comèdia ‘Els hombres de Paco’ (A-3) per atraure la nostra atenció i construeixen historietes que juguen amb l’actualitat en clau desenraonada. Aquesta setmana resulta que han descobert un pergamí firmat per Felip IV que concedeix, certifica i reconeix que Catalunya és un Estat sobirà. O sigui que Catalunya és independent des de fa 400 anys , i no ho sabia ningú.

¡Ahh! L’excitació en aquest CNI de broma en el qual treballen Paco Tous i Pepón Nieto és extraordinària. Fins i tot treuen Antonio García Ferreras a ‘Al Rojo Vivo’ –un cameo, naturalment– explicant la notícia en exclusiva: «Aquesta nit a les dotze en punt Espanya canviarà per sempre. Catalunya es convertirà en una República independent. El nostre país, tal com el coneixem, deixarà d’existir». I durant tot el capítol les maniobres per fer desaparèixer el pergamí firmat pel monarca Felip IV –que, per cert, no era Borbó, sinó de la casa d’Àustria– no paren. El final d’aquesta comedieta és estrany. Llevat que el tema segueixi en la pròxima entrega, el que hem vist és un disbarat: roben d’una estrebada la carpeta que conté el pergamí, i aquí acaba l’astracanada.

Notícies relacionades

Però al marge d’aquest inconsistent desenllaç, hi ha un moment interessant. Té lloc quan Pepón Nieto, Amparo Larrañaga i Paco Tous detenen i interroguen els propietaris del pergamí, «dos catalans representants del Cercle Sobiranista Català (CSC)». La conversa es desenvolupa en bona part en català, la qual cosa és una estimable novetat tractant-se d’una sèrie d’àmbit nacional. Però el picant és quan els del Cercle Sobiranista adverteixen que ells no volen que aquest pergamí es conegui, de cap manera: «Som independentistes fins a la medul·la, però l’independentisme és una aspiració que viu de les subvencions de la Generalitat. Si s’aconsegueix la independència, s’acabaran ‘els calés’ i ens n’anem tots a prendre pel sac. Tots. El tsunami, els CDR, el circ independentista, nosaltres, ¡tots!».

¡Ah! Que el tema de la independència hagi acabat sent carn de riure i conya d’una comèdia de la tele pot ser que per a alguns sigui dramàtic. Fins i tot comprensiblement irritant. Però aquesta advertència de la por que ‘els calés’ de les subvencions s’acabin, potser serveix per il·luminar algú.