Alberto Jo Lee: «Hi ha més realitats dels asiàtics que no estem explicant»

«Jo crec que el 75% de la meva carrera artística ha sigut fent diferents tipus d’accents. He hagut d’estudiar molt i posar-hi l’emoció i els colors que requerien», reconeix l’intèrpret, de 42 anys. «Últimament ja per fi faig personatges que parlen un castellà perfecte i, en el cas d’aquesta sèrie de TV-3, un català perfecte. Aquest és el camí que hem de seguir perquè l’espectador pugui normalitzar-ho», reclama l’actor, que va comptar amb el suport d’una lingüista per polir detalls com la pronunciació de les vocals obertes, que confessa que sempre se li resisteixen.

«Hem de deixar d’identificar els personatges asiàtics amb basars o restaurants, tot i que sigui una realitat, perquè ja ho hem mostrat. I hi ha una altra realitat que no estem representant, que són els asiàtics que són metges, advocats, arquitectes... Igual passa amb els negres», reivindica. «Vivim en un país on ens està costant donar-los aquesta visibilitat amb aquesta posició», afirma. Recorda, a més, que Marvel ja té el seu primer heroi asiàtic amb la recent estrena de ‘Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos’.

«Al nostre país costa que un asiàtic protagonitzi una història tret que sigui un lluitador, que és un tros de tòpic. En el meu cas es compleix, perquè em vaig dedicar professionalment al taekwondo, però hi ha molts asiàtics que no tenen ni idea d’arts marcials», assegura l’actor, que valora molt que a la sèrie d’Amazon Prime Video ‘Tres caminos’ l’origen coreà del seu personatge fos gairebé anecdòtic.

Més de 100 medalles

Perquè abans de buscar-se la vida amb la interpretació, Alberto Jo Lee va ser una estrella sobre el tatami. Té més de cent medalles i va ser cinc vegades campió d’Espanya; dues, subcampió d’Europa, i dues, medalla de bronze en el campionat del món. «El meu pare va ser pioner en el taekwondo a Espanya quan va arribar el 1973. La meva germana ha sigut seleccionadora, és campiona d’Europa i bronze del món, el meu nebot és campió de Catalunya i el meu cosí és campió d’Europa universitari», enumera.

L’èxit mundial de la ficció coreana, amb el fenomen de Netflix ‘El juego del calamar’ com a estendard, a ell no l’ha agafat per sorpresa. «Venim de ‘Paràsits’ i de ‘Minari’, dues grans pel·lícules que van guanyar Oscars. Em sembla que els coreans saben explicar molt bé les històries i fer retrats psicològics increïbles», comenta. «També fan grans pel·lícules en què no només hi ha patiment, sinó també dolor i sang. I després hi ha els drames, més blancs i que tenen molt d’èxit a les Filipines, el Japó i la Xina», remarca.

L’èxit de la ficció coreana

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Ell confessa que va devorar d’una tirada ‘El juego del calamar’, i no només per raons sentimentals pels seus orígens, sinó també professionals. Allà hi apareix un personatge originari de Corea del Nord, la rebel Kang Sae-byeok (interpretada per Jung Ho Yeon), i Alberto està preparant un paper de la mateixa nacionalitat per a la nova pel·lícula d’Eduardo Casanova, ‘La piedad’. «L’accent, la construcció i la sintaxi són una mica diferents. És com si fos un andalús exagerat. Hi ha moltes paraules que es continuen utilitzant al nord que al sud estan obsoletes i molts anglicismes al sud que, lògicament, no s’utilitzen al nord», ens il·lustra l’intèrpret, que fa broma dient que amb els seus pares parla en ‘coreanyol’. Ho tradueix: «Amb ells utilitzo algunes paraules en castellà que no sé dir en coreà».

Això de treballar a Corea és una cosa que té al cap, i ja ha fet alguna prova per aconseguir un paper. «Però pel que sembla tinc una mica d’accent estrany, que no identifiquen ni com a americà ni com a australià. Estic treballant per treure’m aquest deix», assenyala. «Al final, no soc d’enlloc, ni espanyol ni coreà, i sempre faig d’immigrant a qualsevol país», confessa l’intèrpret, a qui li ha quedat l’espineta de ser l’únic protagonista de ‘L’última nit del karaoke’ que no ha pujat a l’escenari a cantar. «El director m’ha promès que si se’n fa una altra temporada seré el primer a fer-ho», es consola entre rialles.