Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Gent que no parla el llenguatge dels humans

Del viatge de Gonzo a l’Afganistan (‘Salvados’, La Sexta) s’ha destacat molt la seva breu trobada amb el portaveu del govern talibà Zabihullah Mujahid. No ha sigut una entrevista particularment lluminosa. El més interessant va ser quan Gonzo li va preguntar com pot ser que hi hagi dos ministres en el seu govern per qui els Estats Units ofereixen 5 milions i 10 milions de dòlars, respectivament, per ser uns criminals. El portaveu va contestar: «Això era quan estàvem en guerra. Després dels acords de Doha, amb Donald Trump, ja no hi ha llistes negres». O sigui que ser un criminal resulta que no és un delicte, sinó un terme relatiu que depèn dels pactes polítics que convinguin en cada instant. En realitat aquest portaveu està d’oferta. Concedeix entrevistes contínuament als mitjans per transmetre una imatge suau del règim talibà. Això durarà fins que l’autoritat monetària internacional els desbloquegi els fons milmilionaris.

Notícies relacionades

Més que aquesta trobada amb el portaveu, el lluminós ha sigut la jornada que ha passat Gonzo amb la periodista afganesa Samira Stanikzai. Treballava a la cadena Tolo TV de Kabul. La va trobar amagada, coberta amb el xador de dalt a baix «per passar com una anciana i que no em reconeguin». Es va atrevir Samira, anys enrere, a desafiar els tabús de la seva ètnia, la paixtu, i treballar en televisió. Això allà és un delicte greu: «Per a ells jo soc una infidel. Si em troben, em mataran. Aquesta gent és gent que no parla el llenguatge dels humans». Per fortuna Samira ha pogut ser evacuada després d’aquest reportatge. Però, en la seva trobada a Kabul, Gonzo va formular finalment una pregunta, que en realitat era una reflexió, i que em sembla fonamental: «¿Què passarà quan els periodistes deixem de venir i de mirar el que passa a l’Afganistan?». Efectivament. Regnarà de nou la invisibilitat. De fet, ara mateix l’Afganistan ja ha passat a ser un tema residual, pràcticament inexistent, en els informatius de les cadenes. No interessa ni tan sols el seguiment als cinc milions d’afganesos que han fugit i són a l’Iran i el Pakistan en unes condicions infames.

¡A l’audiència se la d’entretenir, i no deprimir-la amb aquestes misèries!, adverteixen els fabricants de les papilles televisades. És el que es porta, sí. Tapar el que incomoda, i mirar cap a un altre costat.

Temes:

Salvados Gonzo Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?