Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: TVE: els errors pesen, Ana Blanco manté la ingravidesa

TVE ha fet aquesta setmana els seus primers 65 anys. No he vist cap gran celebració de l’efemèride, de moment, a la seva graella. Dimecres a la nit, sí, una miqueta d’excitació nostàlgica a ‘Viaje al centro de la tele’, seguit d’un especial ‘Lazos de sangre’ sobre Chicho Ibáñez Serrador i el seu gloriós concurs ‘Un, dos, tres...’. I poca cosa més. Home, atesa la situació d’aquesta gran corporació pública, amb uns índexs d’audiència que voregen la irrellevància davant els imperis privats, i també altres cadenes públiques autonòmiques, potser és millor mantenir la prudència. És molt simptomàtic que quan TVE celebra la seva edat ha de recórrer a la moviola cap al passat, i recordar Félix Rodríguez de la Fuente, el ‘Gran Circo’ de la família Aragón, Chicho, o el gag de l’empanadilla de ‘Martes y trece’. ¡Ah! Han passat més de sis lustres de tot això. Dels últims anys, en canvi, TVE em sembla que només s’atreveix a publicitar com a èxits ‘Operación triunfo’ o ‘Cuéntame...’. Vist el problema en diacronia, potser a qui haurien de fer un homenatge és a Ana Blanco, que porta des de 1990 presentant ‘telediarios’, molt més temps en antena fins i tot que Jordi Hurtado. Això d’Ana Blanco és prodigiós. Més de 30 anys esquivant les purgues que les diferents tendències polítiques han anat fent a TVE. I mentre la ‘corporació’ –abans ‘ens’– se n’anava inclinant, cap avall. pel pes dels errors, Ana Blanco és l’única que ha demostrat tenir el do de la ingravidesa.
Pel que fa al paper de TVE Catalunya, la irrellevància també es manté. Ni el fitxatge de Xavier Sardà (‘Obrim fil’) ha aconseguit canviar la situació. Té prohibit tocar informació d’actualitat, i es refugia en temes com ‘¿Què mengem?’, ‘¿Hi ha vida després de la mort?’, i és clar, així no hi ha manera. A sobre, ara el desplacen a la matinada i potser ja només el disfruten els que fan guàrdia al parc de bombers.
TVE va néixer el 28 d’octubre de 1956. La ‘Carta de ajuste’ va ser la primera imatge que va emetre. Un altre 28 d’octubre (de 1866) va néixer el senyor Ramón María del Valle-Inclán a Villanueva de Arousa. Mai va conèixer la tele. Però quan a ‘Luces de bohemia’ explica que la cultura es transforma en esperpent quan passa pels miralls còncaus i convexos, estava, sense saber-ho, definint la tele.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- En la Pasqua de Francesc: pare, germà, amic… i profeta de l’Evangeli
- Al Senat Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»