Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: TVE: els errors pesen, Ana Blanco manté la ingravidesa

TVE ha fet aquesta setmana els seus primers 65 anys. No he vist cap gran celebració de l’efemèride, de moment, a la seva graella. Dimecres a la nit, sí, una miqueta d’excitació nostàlgica a ‘Viaje al centro de la tele’, seguit d’un especial ‘Lazos de sangre’ sobre Chicho Ibáñez Serrador i el seu gloriós concurs ‘Un, dos, tres...’. I poca cosa més. Home, atesa la situació d’aquesta gran corporació pública, amb uns índexs d’audiència que voregen la irrellevància davant els imperis privats, i també altres cadenes públiques autonòmiques, potser és millor mantenir la prudència. És molt simptomàtic que quan TVE celebra la seva edat ha de recórrer a la moviola cap al passat, i recordar Félix Rodríguez de la Fuente, el ‘Gran Circo’ de la família Aragón, Chicho, o el gag de l’empanadilla de ‘Martes y trece’. ¡Ah! Han passat més de sis lustres de tot això. Dels últims anys, en canvi, TVE em sembla que només s’atreveix a publicitar com a èxits ‘Operación triunfo’ o ‘Cuéntame...’. Vist el problema en diacronia, potser a qui haurien de fer un homenatge és a Ana Blanco, que porta des de 1990 presentant ‘telediarios’, molt més temps en antena fins i tot que Jordi Hurtado. Això d’Ana Blanco és prodigiós. Més de 30 anys esquivant les purgues que les diferents tendències polítiques han anat fent a TVE. I mentre la ‘corporació’ –abans ‘ens’– se n’anava inclinant, cap avall. pel pes dels errors, Ana Blanco és l’única que ha demostrat tenir el do de la ingravidesa.
Pel que fa al paper de TVE Catalunya, la irrellevància també es manté. Ni el fitxatge de Xavier Sardà (‘Obrim fil’) ha aconseguit canviar la situació. Té prohibit tocar informació d’actualitat, i es refugia en temes com ‘¿Què mengem?’, ‘¿Hi ha vida després de la mort?’, i és clar, així no hi ha manera. A sobre, ara el desplacen a la matinada i potser ja només el disfruten els que fan guàrdia al parc de bombers.
TVE va néixer el 28 d’octubre de 1956. La ‘Carta de ajuste’ va ser la primera imatge que va emetre. Un altre 28 d’octubre (de 1866) va néixer el senyor Ramón María del Valle-Inclán a Villanueva de Arousa. Mai va conèixer la tele. Però quan a ‘Luces de bohemia’ explica que la cultura es transforma en esperpent quan passa pels miralls còncaus i convexos, estava, sense saber-ho, definint la tele.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Estratègia institucional per atraure talent Catalunya oferirà 78 places a científics dels EUA amb una dotació de 30 milions
- Editorial De la bronca a la proposta
- El mar al voltant Preparats, llestos, però ¿ja?
- Dolor i ràbia entre els familiars "Els tenien treballant en una ratera"
- Jornada de dol Cinc morts per una explosió de grisú en una mina d’Astúries