Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: L’odi, segons TV-3

Especial ‘Sense ficció’ (TV-3) sobre l’odi. ¡Ah! Estem d’acord, és tema. I de gran actualitat des de fa temps. M’ha semblat oportuna la distinció entre l’odi com a delicte i l’odi com a sentiment. Efectivament, són estadis diferents. Sentir odi és lliure, és íntim, és intern, és recòndit. És el teu problema com el gestionis tu en la teva ànima i el teu cervell. Passar a l’acció és una altra cosa, perquè el delicte d’odi és, precisament, posar-lo en moviment i dipositar-lo contra un altre.
¿I com ens ha dibuixat TV-3 aquest tenebrós barco en el qual viatja l’odi? La majoria del minutatge d’aquest ‘Sense ficció’ l’han dedicat als delictes d’odi contra els sense sostre, aquestes persones que la societat hem invisibilitzat desentenent-nos d’ells, i que són víctimes d’agressions greus, fins i tot causant-los la mort. També la violència d’odi homòfob, els atacs racistes, la violència de gènere, o contra la immigració.... M’ha semblat oportú que ens recordessin també aquell moment a la plaça Mayor de Madrid (2016), quan uns seguidors del PSV Eindhoven els van llançar monedes a unes pobres senyores romaneses, només pel plaer de veure-les abaixades recollint el metall per terra. «Per ser dones, per ser pobres, per ser gitanes i per ser migrants», deia una analista amb encert.
Notícies relacionadesI també han abordat el delicte d’odi ideològic. ¡Ah! Aquesta part ha sigut curiosa. Les primeres imatges que ens han ofert, tot just començar, precisament, han sigut turbes d’energúmens braç en alt, amb banderes d’Espanya i pancartes que deien «¡Els espanyols primer!». Després, el líder de Vox amb aquell cartell dels 400 euros per a l’àvia i 4.000 per a un ‘mena’. I també aquell tumult a Huelva (2017) cridant «¡Contra ells!» mentre una ‘veu en off’ ens advertia: «Ni la catalanofòbia, ni l’odi als bascos, figuren com a delictes d’odi». ¡Ah! Excel·lent repàs de l’odi.
Mentre aquest repertori de salvatjades anava succeint, jo de sobte vaig recordar aquella senyora russa que d’un cop de puny li van trencar el nas a la Ciutadella (2018) perquè anava recollint llacets grocs. I també em va passar pel cap el calvari d’atacs que estan patint els propietaris d’un càmping de l’Escala, per haver allotjat guàrdies civils a les seves instal·lacions. Però deuen ser coses sense cap importància. El ‘Sense ficció’ de TV-3 no els ha recordat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- En la Pasqua de Francesc: pare, germà, amic… i profeta de l’Evangeli
- Al Senat Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»