Alberto Chicote: «Si anés al programa de Jesús Calleja, jo seria el pitjor convidat»

Si al xef Alberto Chicote (Madrid, 1969) li diuen a Atresmedia que tenen un projecte per a ell, l’accepta sense pensar-s’ho. Tot i que tingui missions tan àrdues com les que exerceix a ‘Pesadilla en la cocina’ o ‘¿Te lo vas a comer?’. Però en l’últim encàrrec, ‘Fuera del mapa’ (La Sexta), ha disfrutat de valent. Recórrer 16 bellíssims paratges de la geografia espanyola xerrant amb famosos com Roberto Leal, Jordi Évole, Eva González i Ana Guerra és un absolut regal. En el programa d’aquest dimarts, 7 (22.30 h) ho farà amb Raquel Sánchez Silva i Lorenzo Caprile.

A veces hay que salirse del mapa, y qué mejor compañía para ello que la de:

👉 Raquel Sánchez Silva
👉 Lorenzo Caprile

📺 Mañana, a las 22:30h., en @laSextaTV. pic.twitter.com/oRoHg1jboq

— Fueradelmapa (@Fueradelmapala6) 6 de diciembre de 2021

Aquest programa sembla un caramelet. ¿Quant va tardar a donar el ‘sí’?

No sé si va ser un segon o dos. Potser dos. Em va semblar un gran projecte.

¿Se sent còmode sortint fora de la zona de confort amb programes que no són culinaris?

Si entenem per sortir de la zona de confort fer una cosa que no has fet abans, doncs ho és. Però ha sigut més confortable gravar ‘Fuera del mapa’ que ‘¿Te lo vas a comer?’, perquè no he hagut de demanar explicacions a algú que està cometent un frau alimentari, o viure els moments que tots heu vist al fer ‘Pesadilla en la cocina’. 

¿Tenia por de les comparacions amb el programa de Cuatro ‘Planeta Calleja’?

No. Quan veus de cop ‘Fuera del mapa’ i dues persones que es troben en un paratge natural, tendeixes a pensar en un programa d’aventura. Però no ho és. I quan penses que jo xerraré amb convidats, que és d’entrevistes. I tampoc. No és res d’això i, no obstant, té una mica de cada. No és d’aventura, però el fem en paratges als quals només s’arriba caminant. I no són entrevistes, sinó converses que no saps on et portaran. Perquè xerrar durant 12 hores implica que no fas una conversa a matxet de 20 minuts en què només preguntes cinc coses.

¡Quina sort disposar de tant temps!

Sí. A l’estar pràcticament un dia sencer amb ells, això m’ha permès conèixer més de prop, o d’una altra manera, gent que coneixia i també descobrir-ne d’altra. I després sorprèn molt la realització, el preciosisme a l’hora d’explicar la ruta. Qui vegi el programa li vindran unes ganes boges de posar-se el barret i les botes i anar-se’n a recórrer molts d’aquests llocs. 

Si pensaven que vostè seria un Calleja, en el segon programa es veu que de superhome, res. 

¿Et refereixes al moment de la tirolina, oi?

Sí. La convidada no tenia por, i vostè, pànic. Això l’humanitza.

A mi em van preguntar si em tiraria per una tirolina, i tot i que no disfruto passant-t’ho malament –en un parc d’atraccions fent voltes i aquest tipus de coses– vaig dir que sí. Però es tira la convidada, Mariló Montero; em poso el casc, l’arnès i quan estava allà vaig descobrir, i crec que ho vaig explicar molt bé, que per primera vegada a la meva vida, amb 50 anyets que tinc, el cos no feia el que el cap li ordenava. Em vaig quedar totalment bloquejat com un ninot i no vaig poder fer-ho. No soc d’aventura. Si un dia anés al programa de Jesús Calleja, seria el pitjor convidat del món.

¿Li agradaria fer una espècie de ‘crossover’ amb Calleja?

Saps que no podria ser. Jo no podria anar al seu programa ni ell al meu.

¿Quin convidat l’ha sorprès?

Això voldria dir que tenia expectatives, i jo vaig procurar eliminar-les. És com quan vas al millor restaurant del món i esperes que els plats volin. I si no és així, penses que no n’hi ha per a tant. Però em va sorprendre la quantitat de coses en comú que tenia amb Ana Guerra, amb la qual hi ha un salt generacional, ja que és possiblement la convidada més jove. Perquè podria pensar que tinc més nexe d’unió amb Antonio Resines, Roberto Leal o Jordi Évole.

¿On s’emportarà la Inma, la seva dona?

El primer lloc que coneixerem segurament serà Picos de Europa, a Astúries. Perquè quan em vaig posar davant del paratge, em va passar pel cap la foto que hi havia als llibres de l’escola, de petit, en què posava «Picos de Europa». I 40 anys després no havia passat per aquesta zona. Ho vaig disfrutar moltíssim i vaig pensar: «Aquí vindré amb la Inma». I com que a mesura que anava gravant li anava enviant fotos, em deia: «¿Quan hi anem, quan hi anem?», ara hauré de recórrer les 16 rutes en un pla més familiar. Dic aquesta perquè m’agrada la seva frondositat, però sense desmerèixer la resta.

¿Treballa de nou amb Boomerang, productora de ‘Top Chef’. ¿Li agradaria que tornés l’espai?

Era un format que m’encantava, però, després de quatre temporades, la cadena va decidir que no era oportú seguir. ¿Si m’agradaria fer-ho? ¡Som-hi, a ulls clucs! Em semblava un gran format. Era molt culinari, molt real, un concurs molt de veritat i crec que tindria cabuda. Si algú demà em diu: «Alberto, ‘Top Chef’». Diria: «¡Endavant!». Tot i que això ho dic al que em proposin. Perquè la cadena mai m’ha proposat una cosa que no m’hagi enamorat. L’equip d’Atresmedia que decideix qui ha de realitzar els formats sempre ha sigut molt generós amb mi i m’ha donat autèntics caramels. 

Notícies relacionades

‘Cara al sol’ a Ferraz

Hopkins, emperador de Roma

Repeteix campanades amb Cristina Pedroche. ¿Vostè també arriscarà amb el vestuari?

Aquest serà el meu vuitè any. En el cinquè portava un esmòquing amb un cartell darrere que deia: «Al·lucino». Un altre any feia una picada d’ullet al vestit de Cristina amb uns mitjons transparents. No sé si aquest farem res. En l’últim la cosa no donava peu a frivolitats. Aquestes campanades del 2020 les guardaré per sempre en la memòria, perquè van ser realment emotives. I molt esgarrifós estar a la Puerta del Sol en un moment tan especial. Espero que aquest any torni una mica més la jovialitat i l’entusiasme.