Masterchef, negoci rodó per a la seva cap i calvari per a concursants

L’Ana intuïa on es ficava quan es va presentar al càsting de ‘MasterChef’.

«Cada any entrava una noia jove i jo en aquell moment tenia 22 anys. A favor meu comptava que era esportista d’elit, molt extravertida, i es van fixar en aquest perfil. Crec que després van veure que, a l’estar competint, tenia molt descontrol hormonal i estava en una fase molt manipulativa. Amb això decideixen per on poden jugar amb cada concursant».

L’Ana, una atleta valenciana que va participar en la quarta edició sota el sobrenom d’Aniuska, no guarda un bon record del programa.

«Vaig acabar molt desmotivada. Ara ho penso i dic: “És la tele”», relata en conversa amb ‘El Periódico de España’. «Està tot guionitzat. Però era jove i m’ho creia».

Un dels aspectes que menys li van agradar va ser la falsa ajuda dels cuiners auxiliars, que assisteixen entre bambolines els concursants. En una ocasió, explica, sí que va ser útil: necessitava llevat i li van deixar un pot de Royal a la taula.

«Però si volen fer-te fora t’aconsellen malament. Em van demanar que agafés llet condensada i després el jurat em va renyar per posar-hi llet condensada», rememora. L’Ana va ser la primera expulsada de la quarta edició. Al vídeo amb la valoració del seu plat, la «bomba de sang», ‘MasterChef’ parla de «bomba contra la salut pública» i que el seu comportament «va ser propi de la filla de l’exorcista».

«Quan acabes de cuinar et posen als totals», continua. Els totals són les entrevistes que s’emeten amb cada concursant entre les escenes de cuina. Només hi són el participant i un redactor.

«Et fan preguntes per provocar. Has de seguir-los el fil i, sense adonar-te’n, et recondueixen. Jo crec que ells volien que plorés. Plorava perquè em preguntaven per la meva àvia: que si la trobava a faltar, que si la meva àvia estava molt estressada, que si no sentia que una atleta com jo havia fracassat... Potser et tenen mitja hora allà dient-te: “Aquest és un lloc per plorar si vols. Hem vist que quan el Jordi t’ha corregit gairebé se t’escapa una llagrimeta. I aquí pots plorar. ¡Plora, plora!”».

A l’acabar cada edició, moltes reaccions dels concursants i guanyadors en entrevistes són d’agraïment. Després de proclamar-se guanyador fa tot just uns dies, Juanma Castaño va declarar que «és molt tòpic, però que s’acabi el programa és el pitjor. A més d’estar disfrutant i aprenent, reps molt carinyo de la gent». No obstant, hi ha una altra realitat més amarga darrere, en els que han caigut.

La jove valenciana, que ara té 28 anys, parla sense embuts perquè ja ha caducat el seu contracte de confidencialitat amb Shine Iberia, la productora de ‘MasterChef’.

Shine va demandar Saray Carrillo, la dona trans de Còrdova que va participar en la vuitena edició i va ser expulsada per presentar una perdiu sense plomar, per saltar-se aquest contracte.

Carrillo va revelar en una entrevista que va ser una redactora qui la va buscar a les xarxes socials i va insistir perquè s’hi presentés i va criticar els atacs rebuts.

«La gent està dient que el meu plat va ser una falta d’educació i en realitat va ser una manera de reivindicar-me, de dir “senyors, jo no cuinaré més perquè m’humilieu”. Des que va començar el programa, m’he sentit que jo era el punching ball de ‘MasterChef’. Des del primer dia es veia que tots anaven contra mi», va dir. La cordovesa ha preferit no participar en aquest reportatge per estar encara obert el procés judicial.

Amb el contracte de confidencialitat ‘MasterChef’ aconsegueix disminuir les crítiques, tot i que les de l’Ana no són les primeres.

El tercer finalista de la seva edició, José Luis Losa, va revelar a les xarxes socials que mai va rebre el premi –un curs de cuina– ni va poder reclamar-lo. I els concursants anònims tampoc són els únics a aixecar la veu. María del Monte va abandonar la primera edició del ‘Celebrity’ carregant contra les males cares dels jutges i Fernando Tejero va declarar que «la meitat del que passa allà és mentida».

Tant Losa com Aniuska han participat en altres programes de televisió després de ‘MasterChef’. El primer va anar a ‘Supervivientes’ i va lloar la seva productora, Buldog TV, mentre va deixar clar que té «molt mala boca» de Shine Iberia.

Ella va passar per ‘First dates’. «Vaig estar-hi molt més còmoda perquè era jo en tot moment. Ningú em pressionava. ‘MasterChef’ és tota l’estona un joc psicològic», diu.

El gran negoci de Shine

Fundada el 2011, associada a Endemol des del 2015 i pertanyent al grup internacional Banijay des del 2020, Shine Iberia s’ha convertit en un gegant empresarial gràcies a Televisió Espanyola.

La companyia va passar de facturar menys de dos milions d’euros el 2011 a superar els 37 milions el 2019, un brutal creixement acompanyat d’uns beneficis superiors a 2 milions d’euros.

La majoria de la facturació de Shine el 2019 –25 milions, el 75% del total, segons una resposta de TVE tramitada per transparència i publicada per ‘El Independiente’– procedeix de l’ens públic.

Malgrat que la publicitat està prohibida per llei a TVE, el programa funciona com una gran plataforma promocional. Són coneguts els «patrocinis culturals» (legals) de Bosch i El Corte Inglés, però algunes localitzacions d’exteriors també passen per caixa.

Aquest diari ha revisat diversos contractes públics adjudicats a Shine Iberia des d’ajuntaments de tot el país: la Corunya, Càceres, Dénia, Isora, el llac de Sanabria a Zamora o Tenerife, a raó d’entre 15.000 i 45.000 euros. En gravacions així, i com es pot observar en el desglossament del contracte de la Corunya, la productora demana que el client pagui els desplaçaments, allotjament i menjar de tota la plantilla (65 persones + 21 d’equip artístic) i disposi el servei de cambrers, muntatge, neteja i seguretat durant la gravació.

Ni TVE ni ‘MasterChef’ han aclarit a aquest diari si aquesta fórmula és legal ni si TVE rep cap percentatge d’aquests ingressos. La CNMC ja ha multat la cadena pública en el passat per emetre publicitat encoberta en el xou culinari.

‘MasterChef’ és la joia de la corona, però no l’única: Shine també produeix ‘Maestros de la costura’, ‘Prodigios i ‘Hacer de comer’. És la productora que més factura a TVE.

El suïcidi de Verónica Forqué, actriu que va participar en l’última edició de ‘MasterChef Celebrity’ i que va abandonar «per esgotament» a les portes de la semifinal, ha posat tots els focus sobre el xou. Diversos consellers de RTVE han demanat veure els bruts del rodatge per investigar si la productora en va ser responsable al contractar-la.

Tot i que no destaqués pels seus dots culinaris, Shine va mantenir Forqué durant deu programes sense expulsar-la i va remarcar en nombroses ocasions les seves evidents alteracions psicològiques. Discussions, males contestacions i fins i tot el rebuig dels companys a escollir-la al seu equip van ser algunes de les escenes protagonitzades per Forqué i seleccionades per aparèixer en pantalla.

Shine, que no ha contestat a cap pregunta d’aquest mitjà, va publicar un comunicat lamentant la seva mort i va destacar que en la gravació del programa, entre maig i juliol del 2021, Forqué «va afirmar en moltes ocasions sentir-se feliç i agraïda». L’empresa va revelar, a més, que preparava una sèrie amb ella.

«No sé quina causa-efecte hi ha pogut haver, però sí que conec el nivell de pressió», diu un concursant d’una de les edicions més recents d’anònims que prefereix no donar el nom. «Extraoficialment són uns lladres que ens tracten com el cul. A la meva edat ja sé el que és treballar sota pressió, però les formes de l’organització i l’ambient laboral no van ser correctes. Entenc que és un equip gran, però m’és igual: a mi no em vens i em crides, a mi m’has de tractar bé perquè la base d’això som els concursants. La meva experiència va ser molt decebedora, tot i que a l’haver-hi estat d’alguna manera en soc còmplice».

‘MasterChef’ està construït com una barreja de ‘reality’ i ‘talent show’.

En la versió normal, els concursants es traslladen a una casa en què estan aïllats –els treuen el mòbil i només poden parlar per telèfon deu minuts a la setmana– mentre duri la seva participació. Cobren prop de 1.000 euros al mes, reben algunes classes de cuina i dediquen la majoria del temps a les gravacions. A la casa sempre hi ha un cuidador, un responsable que controla que tot va bé.

Aquest format és el que més barat li surt a TVE: uns 370.000 euros per programa, segons una resposta de transparència publicada per Maldita.

Tant el ‘Junior’ com el ‘Celebrity’ són més cars, pròxims al mig milió d’euros. Al ‘Celebrity’, com en altres formats similars, els famosos cobren segons caixet. RTVE va indicar en una altra resposta de transparència realitzada per Voz Pópuli que la mitjana està en 15.000 euros per programa. Aquí només hi van a gravar, no viuen tots junts.

«L’habitual és fitxar dues o tres cares molt conegudes i després recórrer a personal de farcit. Aquests últims s’emporten uns 2.000 euros per setmana», expliquen fonts coneixedores del sector. En aquests casos, no és estrany pactar condicions com fins a quina setmana arriben els concursants. «Els celebrities tenen altres vincles professionals. És normal», afegeix una altra font.

Com que Televisió Espanyola va vendre els Estudis Buñuel, ‘MasterChef’ es grava en una nau llogada a Fuente el Saz del Jarama (que paga Shine però repercuteix a TVE), al nord de Madrid.

Com que no és un plató a l’ús, allà es manté immobilitzada una de les dues úniques unitats d’alta definició que té la cadena (l’altra és a Barcelona). «Quan són els Goya ens toca llogar-ne una altra perquè no en tenim», denuncien des del sindicat CGT. Treballadors de TVE que van fins allà a gravar van aconseguir, després de denunciar la corporació, que els paguessin el desplaçament.

Tractes de favor

Entre els exconcursants consultats n’hi ha que van sortir molt disgustats, però també els que en guarden un bonic record.

«Les gravacions són pesades i és una situació estranya, però amb nosaltres es van portar bé», diu Vicky Pulgarín, guanyadora de la segona edició. «El programa va que els jutges són durs. Aquest és el joc. Et pots sentir humiliat però és momentani. Han de passar coses morboses perquè la gent el vegi».

En la mateixa línia s’expressa Efrén Álvarez, participant en la primera edició que manté bona relació amb el jurat (després del programa va treballar per a Jordi Cruz i per a Samantha Vallejo-Nágera). «Els redactors venien amb un mode més de l'estil de ‘Gran Hermano’, però ràpidament van veure que no érem gent de televisió i van canviar la línia de preguntes. Va ser una edició molt blanqueta, sense salsa, un aprenentatge per a tothom. Si vas a la vuitena edició ja saps el que hi ha».

Les denúncies dels que van quedar descontents tenen a veure no només amb el guionatge, sinó amb la poca imparcialitat i els tractes de favor.

«Alguns als que han donat molta bola diran que ha sigut una experiència meravellosa, però la resta, no», apunta un dels consultats. «I en qualsevol cas és un programa, no un concurs. No sé si el jurat mentia perquè no estic a les seves papil·les gustatives, però puc sospitar. Per mi és més un ‘reality’ que un ‘talent show’».

Fonts pròximes al programa destaquen que els resultats tenen molt a veure amb el que ordeni Macarena Rey, la CEO de Shine Iberia. «Està molt manipulat. Es truquen les coses i entre els mateixos concursants s’oloren qui guanyarà», diuen. El jurat no prova els plats quan s’acaba el temps de cuinar, sinó que els concursants acaben, en deixen una part emplatada i una altra no, es para la gravació i marxen del plató. Dues hores després, tornen a gravar la part en què deixen provar la seva creació. Per això el jurat té sempre respostes tan ben preparades. Els tres xefs porten orelleres per les quals els redactors els dirigeixen el discurs.

Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, abans d’agafar les regnes de la productora Macarena Rey va treballar a Canal+, a Telefónica Media i a la productora Bocaboca.

Amb el seu marit, Javier Goyeneche –empresari del sector tèxtil i posseïdor de diversos títols nobiliaris–, Rey es mou en cercles de classe alta. Les seves connexions són notables a ‘MasterChef’. Explica La Otra Crónica que Cayetana Guillén Cuervo va participar al ‘Celebrity’ perquè la va convidar ella directament. La marca de roba de Goyeneche, Ecoalf (d’Eco i Alfredo, com es diu el fill del matrimoni) surt sovint al programa vestint tots els concursants.

Os han gustado las camisetas que llevan nuestros #MCCelebrity?
“BECAUSE THERE IS NO PLANET B”
♻️Aquí tenéis esta y otras de @ecoalf: 🛒https://t.co/iNXzRPR8uE#sostenibilidad pic.twitter.com/jlfUjCdQz3

— MasterChef (@MasterChef_es) 18 de septiembre de 2019

Al seu aniversari el 2019 van anar-hi moltes de les cares que han passat pel programa, com Edu Soto, Raquel Meroño, Fonsi Nieto, Miguel Ángel Muñoz, Raquel Sánchez Silva, Tamara Falcó, Boris Izaguirre, Mario Vaquerizo i els presentadors/jurat, Vallejo-Nágera i Pepe Rodríguez. Traient Fonsi Nieto i Raquel Sánchez-Silva, tots van arribar lluny en el concurs i tres (Meroño, Muñoz i Falcó) el van guanyar. ‘MasterChef’ es retroalimenta a si mateix i porta aquests participants de convidats en cada nova edició.

Malgrat ser, en paraules de la CEO, un format «blanc i familiar», les xarxes socials veuen en ‘MasterChef’ connotacions de classe. La selecció no sempre és neutra. En el format infantil, per exemple, molts concursants procedeixen del Campament MasterChef, una de les vies per les quals Shine explota la marca. Aquest campament costa 800 euros per setmana. Un dels guanyadors va ser el fill de José Luis Pérez, cap d’informatius de la cadena COPE.

En les edicions d’anònims també hi ha concursants que destaquen per les seves arrels familiars. Amelia Platón Galofré, més coneguda com ‘Amelicious’, és filla de Luis Platón, antic directiu de l’agència Saatchi&Saatchi i de Blanca Galofré, coneguda dietista que va treballar per a Samantha Vallejo-Nágera, com aquesta mateixa va revelar. Amelicious va arribar lluny en el programa i ha sigut convidada a publicitar-hi els seus productes dietètics, «substitutius dels àpats diaris», darrere dels quals no hi ha evidència científica.

Ana Iglesias, guanyadora de la novena edició, és filla d’un conegut directiu del món del futbol. Tot i així, el programa no va destacar aquest fet tant com el que Meri Rodas, concursant de la mateixa edició, fos filla del doctor Gil Rodas Font, un dels metges del Barça, dada que es va repetir moltes vegades en pantalla.

El marcatge de l’origen de cada concursant funciona en les dues direccions. En les últimes edicions, ‘MasterChef’ ha augmentat la diversitat escollint participants que sortissin de la norma. Per exemple: Sonsoles Conde, la primera participant en cadira de rodes; José María, un jove de 19 anys fill d’una mare toxicòmana, criat per una àvia ara malalta d’Alzheimer i que a sobre va perdre la seva germana quan aquesta tenia nou mesos, o la mateixa Saray Carrillo, gitana a més de dona trans.

«Van entendre que havien de ser representatius i ho van fer de la pitjor manera possible, d'aquella que es fa quan per a tu no és el normal i creus que has d’incloure extraterrestres al programa», critica la columnista Alana Porter, autora d’una interessant crítica a l’expulsió de Saray Carrillo. «Agafes perfils molt concrets, que representin la idea que tu tens d’aquesta minoria: cadira de rodes, un altre de gairebé criat pels llops, una dona gitana i trans... El primer que fan és explicar la seva història amb unes dosis de trauma increïbles. I la diversitat no cal que estigui lligada al trauma. Jo soc dona trans i tinc els meus problemes, però el trauma és més seriós. Quan aquesta personalitat evoluciona, utilitzen la seva particularitat per renyar-los. “Tu que ets un lluitador, tu que has patit tant, ¿com és que no ets capaç de tirar aquest ou escumat endavant?” El que en principi s’utilitzava per donar riquesa es converteix en una manera de disciplinar els concursants».

Cap dels tres casos esmentats va prosperar. Tots van ser expulsats als programes inicials i, amb la seva perdiu sense plomar, Carrillo es va convertir en blanc del programa. Macarena Rey va afirmar a El País haver-se «equivocat» amb ella. «La meva intenció era posar algú trans per normalitzar, però no ha sigut així. El que té de bonic la integració és tractar tothom per igual i ‘MasterChef’ és un programa formidable per donar visibilitat. Saray no ho ha utilitzat. En comptes d’explicar les dificultats de fer la seva transició,perquè és d’ètnia gitana i tenir una família conservadora, ha sortit per una altra banda», va dir.

«Saray va sortir protestadora», continua Portero. «No va entrar en les lògiques del programa i se la va sotmetre a un correctiu. Seleccionin-la perquè dona joc o perquè és trans, però ella no té ha de representar ningú ni educar en la diversitat. Va ser un desastre. Amb Samantha Hudson van intentar aquest correctiu al ‘Celebrity’, no ho van aconseguir perquè és algú que mai saps per on sortirà. Al segon programa estava fora».

Això, sumat que els convidats als àpats en exteriors solen ser empresaris i notables, a més del polític local de torn, fa que sembli un programa «fet per al poble per algú que no hi té contacte», afegeix la columnista.

«El trobo horrorós», opina el crític televisiu Ferran Monegal, que reconeix que ‘MasterChef’ no s’hauria de mesurar per les seves bones dades d’audiència. «És el que passa sempre: quan hi ha un accident la gent es para a veure els morts. El restaurant més exitós del món és McDonald’s. Equiparar qualitat amb audiència és un error».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Més enllà del programa en si –un ‘reality’ en què la gastronomia és el menys important, però sense el canibalisme dels de Telecinco»–, Monegal entén que el que falla amb ‘MasterChef’ és l’estratègia de TVE en els últims anys.

«Si volen apostar per l’entreteniment és cosa seva. Tampoc els arregla l’audiència mitjana, sinó que els hi puja un dia a la setmana. Si volen més audiència que parlin amb Paolo Vasile, que els explicarà que el truc està a posar ‘MasterChef’ cada dia», conclou. «Però sent la televisió pública, TVE hauria de marcar distàncies: no només en continguts sinó en les maneres d’arribar a l’audiència. I no ho fa».