La crítica de Monegal: ‘La Marató’, el cervell, i Verónica

Estic d’acord amb el que va dir Núria Llorach, presidenta en funcions, per mandat caducat, de la CCMA: «Es demostra que tenim un país que ‘estima TV-3’». Sí, senyora. Només una matisació: almenys a mig país l’actual TV-3 li dol, i només es pot sentir dolor per allò que es vol.

‘La Marató’ ha abordat aquest any les malalties de la ment. ¡Ah! El cervell és l’òrgan més desconegut, i més complex, del nostre cos.

Els testimonis que s’han succeït durant tota la jornada han sigut colpidors. En un moment donat de la nit, quan parlaven de la depressió, una de les presentadores va citar fugaçment el cas de Verónica Forqué. Sí, a la tele, en la majoria de cadenes, he vist que fa una setmana que especulen sobre la seva mort. I rius de tinta en paral·lel en la premsa.

En la majoria de casos ha sigut necròfil xafarderia. Tertulians transformats sobre la marxa en falsos psiquiatres de plató han conclòs que l’actriu s’ha suïcidat perquè tenia el cervell malalt. Trastorn mental. Depressió. Seria convenient que els psiquiatres de veritat surtin i adverteixin tant xerraire que hi ha estudis mèdics molt seriosos sobre el ‘Rational suicide’ (Suïcidi racional).

De la mateixa manera que existeix la voluntat de viure, existeix la voluntat de morir. La llibertat també és això. De la part espectacular i molt entretinguda de ‘La Marató’, voldria ressaltar el xou d’Ana Boadas i Toni Cruanyes. El seu recorregut pels musicals ‘Billy Elliot’, ‘Cantando bajo la lluvia’ i ‘Adéu Arturo’, incrustats els dos en les seves coreografies, ha sigut un imaginatiu i simpàtic moment.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

L’Antonio Machínde Tiana, o sigui Josep Cuní movent les maraques i el cul, també és un clàssic que ens ha fet disfrutar enormement. Han convidat Susana Griso, gravada un moment, i li han assignat la introducció de Miguel Ríos. O sigui, com que ella és a Antena 3, que presenti als col·laboradors estrangers que venen de fora. Ja és això.

.