La crítica de Monegal: «TV-3 és plural i si et pica el cul, són cucs»

La cerimònia va estar molt ben muntada. Una coreografia de devots van fer una exaltació de la criatura, que de seguida va derivar en una bonica lloança a la trajectòria de TV-3, especialment des del 2017. La cadena va ser comparada amb una valerosa Gàl·lia, rara i audaç, instal·lada al racó nord-est de la Península, que resisteix amb heroic èxit les envestides del nacionalisme ferotge de les cadenes espanyoles. Sanchis, pletòric, va ressaltar que en el seu mandat l’equilibri en la presa de decisions que hi ha a TV-3 és tan excel·lent que dona com a resultat una televisió totalment plural. «I a qui li piqui el cul és que et cucs, i a qui no li agradi, que es rasqui», va sintetitzar com a delicada i fina pinzellada que ha causat sensació en el col·lectiu mundial de proctòlegs.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Al final, Sanchis va deixar un encàrrec als nous mandataris del consell que manejarà TV-3: o es posen més diners (amb 300 milions anuals sembla que no n’hi ha prou) o s’haurà de reduir la despesa interna. I va afegir: «Reduir despesa no vol dir fer gent fora, sinó saber què sobra i què falta». ¡Ah! El que falta i el que sobra, i sense reduir la nòmina, aquest sí que és un argument digne d’una pel·lícula de misteri. Resumint, una vetllada singular, gloriosa, impossible de trobar una cosa semblant en televisions públiques de països sensibles a la vergonya aliena que aquest tipus de massatge i cofoisme manipulat provoquen.

UNA ALTRA MISSA DE GLÒRIA es va produir també la mateixa nit al temple: l’‘ofici a divinis’ sobre la tornada de Puigdemont. Van reproduir el seu tuit del 29 de desembre advertint que el seu 60è aniversari el celebrarà a Catalunya, i segons ‘Hola Rahola / Allô Waterloo’ tornarà abans de l’estiu, blindat per la UE. Ara falta saber en qualitat de què tornarà: president bis, president emèrit... Si és així, serà entretingut veure com es conjuguen, en un mateix despatx, dos presidents.