Agoney, guanyador de ‘Tu cara me suena 9’: «Jo li demano molt a l’univers... i aquí estem»

No va poder ser ‘OT’, però s’ha tret l’espineta i és el guanyador de ‘Tu cara me suena’.

Guanyador. És la primera vegada que aquesta paraula surt de la meva boca. Perquè és la primera vegada que guanyo alguna cosa. I no m’ho esperava ni de bon tros en un programa tan complicat.

El nivell era altíssim. Però va guanyar quatre gales i es notava que el públic l’estimava. 

Aquí es rebia i en xarxes socials, però Espanya és molt gran. A més, érem un fotimer de concursants i del primer a l’últim són tots boníssims. No n’hi ha ni un que diguis... ummm. Avui, per exemple, no he pogut aguantar les llàgrimes amb Lydia Bosch. Va ser una actuació meravellosa. Superemotiva. No sabia que les imatges eren reals i era la seva filla.

¿Com valora el seu pas pel programa?

Crec que ha sigut una evolució. Vaig començar molt petitó, amb molta por. Era allà al darrere i pensava: em desmaiaré. He passat per molts psicòlegs [riu], perquè això és molt complicat. Ha sigut per a mi el repte més gran de la meva vida. Però avui notava com sortia a l’escenari amb una altra energia. Mirava el vídeo moltes vegades i pensava que volia clavar cada moviment. Cada silenci, fins i tot. Volia clavar-ho tot.

El seu nivell d’imitació ha sigut notable, i el de canviar la seva veu, una cosa que a un cantant li costa.

Això ha sigut el més complicat. I entenc que no es pugui. Perquè és el meu instrument i forma part de mi. És com la meva pell, perquè no es pot canviar tan fàcilment. Però moltes vegades ho he aconseguit. Avui, per exemple. Jo no canto així, aquesta no és la meva col·locació natural. O sigui que estic encantat d’haver après tant. Tant de bo pugui exportar tots aquests aprenentatges a la meva vida a l’hora de compondre nova música, de crear sense límits. Pensar: jo soc això, però també puc ser això altre. La pressió d’un programa de televisió fa que tu mateix t’espremis al màxim i diguis: coneixerem els límits.

❤ La romántica celebración de @Agoney tras coronarse como ganador 🏆 de la Gran Final de #TCMSFinal. https://t.co/SLZba1lw6p

— TuCaraMeSuena (@TuCaraMSuena) 5 de marzo de 2022

¿Creu que hi ha gent que l’ha descobert en aquest programa?

És cert que he rebut molts comentaris de gent que m’ha descobert aquí. I és molt bonic això també, perquè al final t’adones que no tot està fet. Penses que amb ‘OT’ ja t’ha vist tot Espanya. Però no.

¿Què li va dir Mónica Naranjo, que havia sigut la seva jutge a ‘OT’ i amb qui ha cantat, de la imitació que en va fer?

Li vaig enviar una foto caracteritzat d’ella i va dir: «¡Ostres, som clavades!» I em vaig tranquil·litzar una mica. Després, quan va veure l’actuació, li va agradar molt. I jo feliç de la vida. Perquè estem parlant de la millor veu d’aquest país. O sigui, que és un honor que m’hagi assemblat una miqueta a ella. També em va escriure Pitingo. ¡Quina persona tan amable, tan genial i quin artista! I Olly Alexander des dels EUA. Feliç que una persona tan enorme coneguda al món sencer m’escrigui. I altres artistes. Em sento afortunat.

Que bonic que hagi compartit els 30.000 euros per a oenagés amb els altres finalistes.

És que aquest programa és compartir. I ells m’han ensenyant molt. A tots els pregunto coses. A la María, a la Nia. A la Lydia, a la Loles... Jo veig la Loles actuar i dic: «Quina enveja aquesta desimboltura sobre l’escenari i aquest saber estar. De tots s’aprèn. Així que com no compartir-lo.

¿De quina imitació n’ha sortit més descontent i de quina se n’enorgulleix?

La pitjor ha sigut la de Camilo Sesto. Crec que ho podia haver fet un milió de vegades millor. Ho vaig fer amb tant respecte que ho vaig fer una mica amb por. Però amb Rauw Alejandro m’ho vaig passar tan bé, i va ser tan divertit... I em sentia fins i tot sexi. Perquè jo sempre tendeixo a veure’m molt lleig. I allà em vaig dir: ¡soc sexi! Va ser la primera vegada que vaig pensar: puc ser el que jo vulgui.

Quan li van proposar concursar, ¿va acceptar de seguida?

Vaig dir que no. No vull. Perquè soc una persona molt tímida. Ara mateix estic fent aquesta entrevista i ho passo fatal. És que és molt complicat, perquè és un programa d’Antena 3, molt conegut, és la novena edició i continua triomfant com la Coca-Cola. Llavors vaig dir que no. Però em van convèncer, el meu equip i la meva família, i em van dir: ves-hi a passar-t’ho bé i disfruta d’una vegada de la televisió. Perquè jo soc molt patidor. Soc molt ‘drama queen’. Però al final ho vaig aconseguir. Vaig disfrutar.

¿Li agradaria fer més tele?

A mi la tele m’encanta. Vaig néixer més o menys amb ‘OT’, amb la qual cosa sento que és una mica el meu hàbitat. Per descomptat la música i l’escenari és casa meva, però jo vaig néixer allà.

Cantant Dimash se’l veia eurovisiu. ¿Acaricia la idea de presentar-s’hi?

Era molt explosiva aquesta actuació, sí. Però jo per ara no ho veig. Cal estar molt preparat, molt segur. I jo no ho estic [riu]. Vull continuar component molt i produint molt, que és una cosa que m’apassiona. I fer concerts, sisplau, que és el millor del món. Que ara ja tornem. Avui estrenem ‘Bangover’, el meu últim single, i demà mateix vaig de ‘promo’.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿I la ficció el crida? La Nia, la seva companya, estrena aviat sèrie a Netflix.

Vaig fer un petit ‘cameo’ fa molt poc en una pel·lícula de Secun de la Rosa. ‘El cover’, es titula. I va ser una cosa molt inesperada, perquè jo només havia de gravar la cançó i un actor havia de fer el doblatge. Em va agradar molt. Així que des d’aquí faig una crida, perquè jo també vull ser actor. S’ha de demanar. Jo demano molt a l’univers i aquí estem. Així que a continuar demanant.