Quim Masferrer: «Absolutament tothom té una entrevista»

Malgrat que ja encadena nou temporades amb l’espai de TV-3, que equival a gairebé 100 programes, agafa la furgoneta per conèixer pobles de Catalunya a través de la seva gent amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Perquè, afirma Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971), que tot i que el format i la fórmula són els mateixos, en cada població que va amb el seu micro a la mà es troba algú diferent que fa que el programa sigui diferent. La pandèmia, que posa tantes barreres, no li ha impedit connectar amb la gent i, de passada, fer un retrat del que ens ha tocat viure. I, amb tota aquesta experiència, pot sentenciar que tothom té una entrevista. Tots tenen alguna cosa interessant per explicar.  

La covid li va impedir a última hora presentar ‘La marató’. Només sis dies abans de la celebració del ‘teleton’ solidari. ¿Un garrotada dura?

Em va saber molt greu, perquè ja tenia el guió. De fet, el test d’antígens que va donar positiu i va fer que m’hagués de confinar el vaig fer el dia en què tenia lectura de guions de cadascuna de les parts dels presentadors. A més, aquest era l’any que se celebrava el 30è aniversari, tenia una presentació molt coral i una temàtica que penso que és prioritària, els trastorns mentals. Jo tenia un testimoni molt potent. Tinc una fórmula que no és fàcil d’aplicar, però que em funciona. En les coses en què no hi pots fer res, no t’hi facis mala sang.

Aquesta és la segona temporada que graven ‘El foraster’ en pandèmia. ¿Complicat?

Clar. La pandèmia ho dificulta tot, perquè el que fa és treure’ns llibertats: no podem moure’ns per on volem ni reunir-nos amb qui volem; hem de portar mascareta... I això ha fet que hi hagi moments en què condiciona molt. Hi ha seqüències que no pots fer, perquè són molt corals; llocs on no pots entrar, perquè les restriccions t’ho impedeixen...

No sembla fàcil...

Però com que a ‘El foraster’ tot és veritat, hem pogut retratar aquest moment històric que ens ha tocat viure a tots. Quan d’aquí uns anys entris a TV-3 a la carta i repassis els capítols d’‘El foraster’, veuràs que n’hi haurà uns quants en què anàvem amb mascareta i constataràs el que hem hagut de viure.

No obstant, la pandèmia no ha impedit que continuï sent ‘El foraster’, ¿cert?

‘El foraster’ manté el seu esperit, la seva veritat. I ens emocionarem, riurem i ens sorprendrem moltíssim. Jo penso que aquesta és una gran temporada. ¿En pandèmia? Sí. Però una gran temporada.

¿S’ha trobat els pobles molt tocats per la pandèmia?

Una cosa que m’han dit molt a molts pobles és: «Ara que estem en pandèmia, que hagi vingut ‘El foraster’ a gravar aquí, hagi fet el monòleg per al poble, ha sigut una alenada d’aire fresc». O: «Quim, necessitàvem riure, que ens passessin coses». O: «Necessitàvem sortir d’aquesta rutina de restriccions i ‘El foraster’ ens ha ajudat a fer-ho». A mi això personalment m’emociona. I hem pogut retratar danys directes i danys col·laterals derivats de la pandèmia. Gent que ens ha deixat, evidentment, però també botigues de poble petites que han hagut de tancar pels confinaments locals i comarcals i per falta de turisme. De fet ‘El foraster’ és això: retratar coses que passen i compartir-les amb tothom.

Però, malgrat tot, he pogut conèixer gent interessant. 

Gent extraordinària. Cada vegada estic més convençut que tothom té una entrevista. Absolutament tothom. ‘El foraster’ ho demostra. Tinc prou aval, després de gairebé 100 programes, per sentenciar-ho. Aquesta temporada he conegut una àvia de 104 anys, la més longeva de tots els programes, que no té una entrevista: té un monogràfic. Però totes les persones, des del moment en què m’expliquen les seves coses, que les comparteixen, són interessants per a la resta. Així que sentencio, no és la meva opinió, absolutament tothom, per anònim que sigui, té una entrevista. No només els que presenten un programa, marquen un gol o escriuen un llibre.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Amb nou temporades el veiem capacitat, sí.

Nou temporades. ¡I gairebé 100 programes! I continuarem rient, emocionant i sorprenent. Tot i que la fórmula i el format sempre siguin els mateixos, arribar i conèixer el poble a través de la gent, com que les persones són totes diferents, els capítols també ho són. Aquesta és la clau que ‘El foraster’ no sigui repetitiu i hi sempre passin coses.