Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Armar-se fins a les dents ja no és despesa, és inversió

Acaba d’oferir-nos Sandra Sabatés a ‘El intermedio’ (La Sexta) un quadro explicatiu de quants diners dediquen a comprar armes els països més importants del planeta. Per exemple: Alemanya, 100.000 milions. És curiós: aquest quadro comparatiu anava retolat amb el lema: «Inversió en defensa».
¡Ah! En una cadena tan ‘progre’ com La Sexta –sigui dit amb tot el meu afecte– si aquest quadro ens l’haguessin posat fa dos mesos, estic convençut que haurien escrit ‘despesa’ en lloc d’‘inversió’. O sigui, que la guerra d’Ucraïna està canviant la percepció dels conceptes, dels principis que fins ara es defensaven des de posicions d’esquerra o centre esquerra.
Les paraules del president Pedro Sánchez, en la recent entrevista que li va fer Ferreras en aquesta cadena, advertint que Espanya augmentaria la seva ‘inversió’ en defensa, suposo que també han ajudat molt a aquest curiós canvi de... posem de ‘paradigma’, que és una paraula-recurs molt de moda en les tertúlies quan no saben gaire bé com afrontar un canvi d’argument. Wyoming acceptava la nova nomenclatura –‘inversió’ en lloc de ‘despesa’–, però de mala gana. Perquè deia que la guerra d’Ucraïna per al que ha servit, sobretot, és perquè els venedors d’armes es forrin. Efectivament.
Notícies relacionadesEls diners que dediquen els països a les armes permeten una meditació. Ens va informar Sandra, per exemple, que els Estats Units utilitzen cada any 760.000 milions d’euros per a armament, i la Xina, 230.000 milions (de Rússia ni se sap). Ens hem de preguntar per tant de què ens serveix a nosaltres retallar salvatgement en partides socials, educatives o sanitàries, per arribar a 20.000 milions, quantitat que és una misèria comparada amb les altres. ¡Ah! Potser seria millor tornar a aquell crit d’Unamuno, canviant-lo una mica, i exclamar: «¡Que s’armin ells!».
Convé recordar, i ve a tomb, que quan vam entrar a la UE a Felipe González li van dir que desmantellés de seguida la indústria dels alts forns, perquè la siderúrgia era cosa d’alemanys i holandesos. Doncs potser es podria fer el mateix amb la indústria de la guerra. Ingenuïtats al marge, es constata que el canvi de ‘paradigma’ s’ha instal·lat a les cadenes, fins i tot en les ‘progres’. Armar-se fins a les dents ara és una inversió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova
- Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics