Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: De la matança de Butxa a Leningrad i Gernika

Alguns analistes d’audiències televisives assenyalen que –en el cas de les cadenes dels dos grans imperis privats– els programes que aborden la guerra d’Ucraïna «funcionen» millor a La Sexta i a Cuatro i no tant a Antena 3 o a Tele 5. És fins a cert punt repugnant que jo estigui escrivint «funcionar bé» o «funcionar malament» quan ens referim a morts, a matança de civils, nens, dones, gent gran, crims de lesa humanitat, genocidi.
Però les anàlisis d’audiència segueixen un mateix mètode i una mateixa terminologia, ja sigui per mesurar un ‘reality show’, un partit de futbol o un paisatge de cadàvers als carrers de localitat ucraïnesa de Butxa. El mètode analític d’audiència no distingeix la textura del que analitza: es tracta exclusivament de mesurar el consum. I això fa pensar que si la guerra d’Ucraïna es prolonga, no tardarà a quedar reflectit com a «interès residual» en els audímetres. Serà un terrible retrat de nosaltres mateixos, tan volubles.
No coneixem encara l’audiència que haurà aconseguit Zelenski en la seva al·locució en el Congrés. L’acabo de seguir per TVE-1, La Sexta, Cuatro i TV-3, que l’han emès en directe. A ‘Más vale tarde’ han destacat el moment en què Zelenski ens ha advertit: «Som a l’abril de 2022, però sembla que siguem a l’abril de 1937 a Gernika». Té raó. La guerra de Putin ens porta al passat més negre. Precisament diumenge, Jordi Évole (‘Salvados’) va entrevistar Teresa Alonso, una de les nenes a qui van enviar a Rússia quan va esclatar la Guerra Civil. Va explicar que ella mateixa va veure el bombardeig de Gernika. Llavors la seva família va decidir enviar-la a l’URSS. I allà va viure el setge de Leningrad en tota la seva cruesa i horror. Gana, fred –a 20 i 30 sota zero– sense aigua, sense llum... Hi havia tants cadàvers que no es podien ni enterrar. I les poques vegades, en tres anys, que li van donar una hamburguesa, deia que «no vaig preguntar mai d’on venia aquella carn. ¿M’entens?». Teresa Alonso va ser una de les protagonistes de la docusèrie ‘Project Niños’ que van realitzar Jordi Ferrerons i Oriol Bosch per a DMAX (octubre de 2020). Allà s’indaguen els interrogatoris a Madrid, als anys 50, que van practicar agents de la CIA a aquells nens quan van tornar de Rússia i que ja eren adults. Volien saber si els havien transformat en espies. Aquest ‘Project Niños’ va ser una investigació televisiva excel·lent. Els audímetres van reflectir que va tenir una audiència modestíssima.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Reunió amb la gerència Compte enrere per al desallotjament de la residència Tàber: les famílies denuncien falta d’informació i ajuda amb els trasllats
- Eleccions al COMB L’equip de Jaume Padrós continuarà presidint el Col·legi de Metges de Barcelona
- POLÍTICA INTERNACIONAL Sánchez demana a Feijóo «deixar de donar tombs»: «No es pot ser europeista al matí i a la nit ficar-se al llit amb la ultradreta»
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- Atac al Memorial de l’Holocaust L’home que va apunyalar un turista espanyol a Berlín és un refugiat sirià de 19 anys