Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Cada reporter és una guerra, com a ‘Fahrenheit 451’
Veig Vicente Romero, el que va ser gran ‘routier’ de TVE, enviat especial en mil conflictes, reporter en desenes de guerres, inaugurant a ‘Cuarto milenio’ una secció titulada ‘Crónicas secretas’. S’ha adonat Iker Jiménez que Romero és un colossal arxiu vivent –amb imatges incloses que va gravar per mig món, i amb el seu fill Miguel– de successos que hauríem de conèixer.
Va parlar de les matances a Sierra Leone, del genocidi de Ruanda i dels estralls de l’Ebola, un altre virus mortal del qual ja no es parla perquè al primer món no ens afecta. Va parlar dels criminals guerrillers del FRU, amputant les mans de les nenes a l’altura dels canells, nenes recollides després al camp de mutilats de Murray Town. Va recomanar que llegíssim ‘Los hombres leopardo se están extinguiendo’ del cooperant i profund analista de l’Àfrica Chema Caballero. I al final va advertir: «Ara la tele només parla d’Ucraïna. Però hi ha altres guerres que la tele ignora sistemàticament. La de Tigre (Etiòpia), la del Iemen...».
Notícies relacionades¡Ahh! Recolzo que Iker inauguri en el seu programa una zona de descans sense plats voladors ni ufòlegs, i hagi creat una bombolla que ens posa els peus a la terra, en aquest planeta on estan passant coses greus que la tele no ens ensenya. Tenim reporters que s’han passat mitja vida sent els nostres ulls, i ens hem oblidat de posar-nos les ulleres per veure’ls. Els que manegen el negoci de la tele asseguren que aquestes cròniques creen rebuig en l’audiència. Per això prefereixen seguir l’evolució del trencament de la tíbia i el peroné de Belén Esteban, a qui desitjo una ràpida recuperació perquè no té cap culpa d’aquesta evasió televisiva a què em refereixo. El que haurien de fer és un programa setmanal en què cada reporter televisiu fos una guerra. Romero seria potser la de Ruanda; Mayte Carrasco, la de Síria; Mònica Bernabé, la de l’Afganistan... I que ensenyessin el que és el món de veritat a l’audiència.
El 1966, François Truffaut va adaptar per al cine la novel·la de Ray Bradbury ‘Fahrenheit 451’. Allà ens ensenya que cada persona és un llibre («¡Jo soc ‘Madame Bovary’! ¡Jo soc ‘El Quixot’!...») que transmet verbalment a les noves generacions perquè el Nou Ordre Mundial ha prohibit els llibres i els crema. Cada persona és la memòria d’un llibre, perquè no desaparegui. Que en prengui nota la tele.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
