Les edicions més vistes
Aquestes són les milionàries audiències d’Eurovisió a Espanya des de 1992
El festival ha tingut alts i baixos en el seu seguiment, però sempre ha sigut una aposta segura per a TVE
Pot ser que Espanya no hagi triomfat a Eurovisió des de fa dècades, però TVE mai s’ha plantejat renunciar a la seva emissió. Lògic, perquè les audiències del festival sempre li han donat un bon resultat. Sobre tot, els anys que hi havia un gran fenomen mediàtic darrere com ‘OT’ o Rodolfo Chikilicuatre, sorgit de la factoria humorística de Buenafuente.
Des de 1992, el primer any del que es tenen registres d’audiència, Eurovisió ha sigut un xou que sol interessar el públic espanyol, tot i que ha tingut alts i baixos. Ara els repassem. Però una dada curiosa: el 1992, TVE va relegar el certamen a La 2, una cosa que mai més ha tornat a repetir. Aquest any fins i tot, amb Chanel concursant, fins i tot les semifinals del 10 i el 12 de maig s’emetran per TVE-1.
En termes de nombre de telespectadors, segons un informe de GECA, l’Eurovisió més vista va ser la del 2002, la de Rosa López, amb el seu ‘Europe’s living a celebration’. Va congregar davant la petita pantalla 12.755.107 fidels, amb un espectacular 80,4% de quota de pantalla. No era per menys, tractant-se de la guanyadora del gran èxit televisiu del primer ‘OT’, que va estar acompanyada d’un cor format per companys com David Bisbal, David Bustamante, Chenoa, Gisela i Geno. Va quedar setena i va ser una decepció per al públic espanyol, que aquell any veia la victòria més a prop que mai.
El segon lloc és per a Chikilicuatre i el seu ‘Baila el chiki chiki’, el 2008. Un total de 9.336.054 persones (59,3% de ‘share’) van veure com va quedar en el 16è lloc i Silvia Abril, una de les seves coristes, feia el seu número caient a l’escenari.
El tercer lloc del podi l’ocupa Beth, amb el seu ‘Dime’, amb què va quedar vuitena al 2003. L’Eurovisió en què va participar la finalista d’‘OT 2’ va aconseguir 8.790.173 seguidors i un 58,4% de ‘share’.
La quarta Eurovisió amb més telespectadors és la del 2018, amb Amaia i Alfred impulsats també pel fenomen ‘OT’ (això sí, de nova generació, i amb un idil·li pel mig) cantant ‘Tu canción’. Van quedar en el lloc 23, amb 7.169.526 espanyols enganxats a la pantalla (43,5%).
El segueix el festival del 2004, el de Ramón (‘OT 3’), amb 6.826.202 fans (50,1%). ‘Para llenarme de tu’ li va atorgar el 10è lloc.
L’Eurovisió en què va participar Pastora Soler, el 2012, també va aconseguir una gran dada, amb 6.541.763 telespectadors (43,5%). El seu ‘Quédate conmigo’ la va col·locar desena.
Edurne, una altra ‘extriunfita’ (però que va participar anys després del seu pas pel ‘talent show’), va aconseguir per a l’Eurovisió del 2015 una audiència de 5.958.168 persones (39,3%). Va quedar en el lloc 21 amb ‘Amanecer’.
L’Eurovisió del 2010, per la seva banda, va aconseguir 5.760.317 seguidors (41,9%). Va ser on Daniel Diges va haver de repetir la seva actuació per culpa del sabotatge de Jimmy Jump, que es va colar a l’escenari quan cantava ‘Algo pequeñito’. L’artista i actor de ‘Nada es para siempre’ va quedar 15è.
El festival del 2001, en què David Civera va interpretar la ballable ‘Dile que la quiero’, va sumar una audiència de 5.614.259 (45,7%). Ell va ser sisè.
El podi de les 10 edicions d’Eurovisió amb més telespectadors a Espanya des de 1992 el completa la del 2019, amb 5.449.270 fans (36,7%). TVE va enviar l’‘extriunfito’ Miki Núñez, que va quedar 22è amb ‘La venda’.
Una altra dada a remarcar és que l’Eurovisió del 2021, en què Blas Cantó va quedar en el lloc 24 amb ‘Me quedaré’, és dels menys vistos. Tot i així, la xifra no està gens malament per al que es cou avui dia en les audiències: 4.071.281 telespectadors i un 29,4% de ‘share’.
Va quedar fins i tot per sota del festival del 2016, amb Barei i el seu ‘Say Yay’, que va tenir 4.291.756 seguidors (29,8%), el pitjor registre d’Eurovisió a Espanya (quant a nombre de telespectadors) des del 2007, quan el representant de TVE en el certamen va ser el grup D’Nash, amb ‘I love you mi vida’ (3.372.935 i 28%).
Notícies relacionadesEl fanalet vermell és per a l’Eurovisió de 1992, en què va participar Serafín Zubiri amb ‘Todo esto és la música’, cançó amb què va quedar en el lloc 14. Tot i que s’ha de tenir en compte que aquest any el festival no competia a la mateixa lliga, perquè es va emetre a La 2. Va comptar amb 3.004.520 seguidors (25,4%).
El segueixen (per la part baixa de la taula) el certamen de 1994, amb Alejandro Abad i ‘Ella no es ella’ (3.037.471 i 26,1%) i el de 1997, amb Marcos Llunas i ‘Sin rencor’ (3.224.010 i 30,3%). I això que aquest últim va quedar sisè en la competició musical europea.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia