Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Paròdia de Chanel i TV-3 amb Orfidal
Paròdia de Chanel en el programa ‘Està passant’ (TV-3). Com sempre, l’actriu Judit Martín ha estat d’un surrealisme divertit i bàrbar. Va aparèixer, en efecte, disfressada de Chanel, però molt encarcarada. No es podia ni moure. Entumida. Engarrotada. Deia que després de l’enorme esforç fet a Eurovisió, tenia punxades per tot el cos. Però va tenir prou força per fer alguns cops de maluc, natges oscil·lants, ara a la dreta, ara a l’esquerra, ara amunt, ara avall, que van ser celebrats amb moltes rialles
Va ser particularment lluminós el final de l’esquetx, quan Toni Soler, propietari i presentador de l’‘Està passant’ va connectar amb Toni Cruanyes, conductor del ‘TN vespre’. i li va dir que ja que Chanel parla molt bé català, i viu a Olesa de Montserrat, podria escriure-li una lletra nostrada, una cançó nítidament catalana. I Cruanyes, seguint la conya, va remarcar: «Sí, podríem buscar alguna cosa de Salvador Espriu». Mentrestant, la Judit/Chanel deia que entesos, però que el que necessitava amb urgència era un Orfidal. O sigui, una dosi de lorazepam per relaxar-se.
¡Ah! A casa ens ha agradat molt aquesta paròdia de Chanel a l’‘Està passant’. Sobretot perquè el que de veritat els ha sortit és la paròdia més perfecta sobre com ha portat TV-3 l’èxit eurovisiu d’aquesta ballarina i cantant. ¡Ah! Ha hagut de ser d’una gran incomoditat per a «la seva» veure que molts catalans eurofans omplien de banderes espanyoles Olesa de Montserrat, inclòs el Teatre de la Passió. Per això al ‘TN migdía’ de diumenge van decidir treure importància al ‘Chanelazo’.
Notícies relacionadesTambé això que algú li escrigui una lletra en català, com deien humorísticament a l’‘Està passant’, amaga una altra conya. No és als textos d’Espriu on s’ha de buscar. Només que algú surti a cantar «¡Venim de la foscor! ¡La repressió ens ofega! ¡Lluitarem!» i cosetes similars, TV-3 s’excita una barbaritat i actua com el millor tambor de ressonància. Li donen visibilitat als ‘TN’, el ‘FAQS’, el ‘Tot és mou’ i on faci falta; la criatura és ungida immediatament amb el «segell nostrat»; i li garanteixen contractes per amenitzar tots els pals de paller del Principat.
Entenguem el drama. Chanel, Olesa, Montserrat..., quina meravella. Però... ¡ai!, quina mala sort: Chanel no té el ‘target’, el cànon, que TV-3 considera d’autèntica catalanitat. Una llàstima. D’aquí això de l’Orfidal. Molt Orfidal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034