La crítica de Monegal: Donem gràcies a l’emèrit per haver-nos saludat

Efectivament, era exacte. Resulta que van enviar en una fràgil barqueta un tertulià del programa amb la missió d’acostar-se al Bribón i aconseguir «interactuar amb Joan Carles». Ho va aconseguir. «¡Joan Carles, Joan Carles, una salutació per a Tele 5! ¡Ai, Déu meu! ¡Ens acaba de saludar!», cridava l’humil tafaner navegant, enrogit per la intensa satisfacció de veure el Rei emèrit, amb la maneta, saludant-lo. I va afegir que l’únic que lamentava és no haver pogut entregar-li una truita de patata, i una mica d’empanada galaica, que havia preparat per complimentar Sa Majestat. Va concloure finalment Emma García, desbordant de felicitat: «¡És que aquest programa és on no és ningú! ¡Tenim imatges del Rei, i a Isabel Pantoja també la tenim localitzada!». O sigui, i pel mateix preu, Joan Carles i la Pantoja d’una tacada.

Notícies relacionades

¡Hola, 2Cat!

¿Per què miren al monitor?

¡Ah! Tot això pot semblar estrambòtic, delirant, patafísic, hilarant. Però tot aquesta catequesi bufa que s’ha viscut en aquest programa de Tele 5 al voltant del Senyor Emèrit de Sanxenxo i Borbolàndia també l’han recreat programes de totes les cadenes, espais aparentment seriosos, informatius que passen per rigorosos, anàlisis amb pretensions, saberuts debats. Tots han practicat la mascarada de catequesi tot i que hagin intentat persuadir-nos que feien informació afinada.

En nom de la informació, i retorçant-la fins a transformar-la en broma, la tele s’ha transformat en un xou desenraonat. Dos-cents periodistes, més de 50 càmeres, alimentant l’espectacle d’un emèrit pillet protegit per l’autocràcia absolutista a Abu Dhabi, i aquí per la vergonya d’un sistema politicojudicial que s’ho empassa confonent inviolabilitat amb impunitat. Hi va haver un temps que el periodisme distingia entre notícia i bufonada. Avui al telehipòdrom nacional només compta com de rendible que resulta l’astracanada.