La crítica de Monegal: Donem gràcies a l’emèrit per haver-nos saludat

Efectivament, era exacte. Resulta que van enviar en una fràgil barqueta un tertulià del programa amb la missió d’acostar-se al Bribón i aconseguir «interactuar amb Joan Carles». Ho va aconseguir. «¡Joan Carles, Joan Carles, una salutació per a Tele 5! ¡Ai, Déu meu! ¡Ens acaba de saludar!», cridava l’humil tafaner navegant, enrogit per la intensa satisfacció de veure el Rei emèrit, amb la maneta, saludant-lo. I va afegir que l’únic que lamentava és no haver pogut entregar-li una truita de patata, i una mica d’empanada galaica, que havia preparat per complimentar Sa Majestat. Va concloure finalment Emma García, desbordant de felicitat: «¡És que aquest programa és on no és ningú! ¡Tenim imatges del Rei, i a Isabel Pantoja també la tenim localitzada!». O sigui, i pel mateix preu, Joan Carles i la Pantoja d’una tacada.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¡Ah! Tot això pot semblar estrambòtic, delirant, patafísic, hilarant. Però tot aquesta catequesi bufa que s’ha viscut en aquest programa de Tele 5 al voltant del Senyor Emèrit de Sanxenxo i Borbolàndia també l’han recreat programes de totes les cadenes, espais aparentment seriosos, informatius que passen per rigorosos, anàlisis amb pretensions, saberuts debats. Tots han practicat la mascarada de catequesi tot i que hagin intentat persuadir-nos que feien informació afinada.

En nom de la informació, i retorçant-la fins a transformar-la en broma, la tele s’ha transformat en un xou desenraonat. Dos-cents periodistes, més de 50 càmeres, alimentant l’espectacle d’un emèrit pillet protegit per l’autocràcia absolutista a Abu Dhabi, i aquí per la vergonya d’un sistema politicojudicial que s’ho empassa confonent inviolabilitat amb impunitat. Hi va haver un temps que el periodisme distingia entre notícia i bufonada. Avui al telehipòdrom nacional només compta com de rendible que resulta l’astracanada.