‘Eufòria’ (TV-3): les claus de la gran addicció de la joventut

La seva dimensió es mesura cada setmana en les dades d’audiència de dissabte: més de 300.000 espectadors de mitjana i quotes de pantalla que freguen el 20%. Es mesura amb el que passa a l’hora de l’emissió del programa (divendres en el ‘prime time’ nocturn) en un nombre incontrolable de llars: famílies reunides veient la tele –escenes inèdites en algunes llars, reconeixen–. Però també es percep els dilluns a les escoles catalanes, on es debat sobre les actuacions, les valoracions del jurat... I fins i tot s’imita els nous ídols. I aviat, el 16 de juliol, es podrà comprovar com el fenomen televisiu és també social amb un indicador sorprenent: els concursants d’‘Eufòria’ ompliran el Palau Sant Jordi (16.000 entrades venudes). Un concert que, evidentment, no estava previst i que l’impactant èxit ha fet programar molt de pressa. 

‘Eufòria’ va néixer al cap de Tono Hernàndez, el seu director, convençut que TV-3 necessitava un ‘talent show’ musical «del format més gran possible». Aquest últim adjectiu ve a tomb: el programa es fa amb un pressupost molt més baix que d’altres semblants que es realitzen en cadenes estatals. ‘Eufòria’ és una coproducció de TV-3 amb Veranda, productora a qui la televisió pública catalana va comprar la idea. L’encàrrec a l’empresa audiovisual tenia poc més d’un milió d’euros de pressupost. A aquests diners s’hi han de sumar tots els recursos (difícilment quantificables) que hi aporta TV-3, tant tècnics com humans, i els 860.000 euros que s’han invertit fins al moment (de lloguer de material, principalment). La falta de pressupost se supleix –diu orgullós, Hernàndez– amb «el talent de l’equip, dedicació i hores».  

El triomf de la tele amable

El repte del director era fer un ‘talent’ amb un altre «tarannà». És a dir, fugir de la competitivitat i l’agressivitat que de vegades protagonitzen programes d’aquest estil. «Teníem clar que volíem tenir uns valors positius, un càsting molt fidel a la societat on som i, dins dels objectius, volíem caçar un públic jove, familiar, que els nens tornessin a veure la tele», especifica Hernàndez. La jugada li ha sortit rodona. «La tele agressiva està passada de moda, crec que la tele del bon humor, de la fraternitat, és la que l’espectador vol veure», afegeix. 

Hernàndez assegura que han aconseguit generar un bon rotllo contagiós, ja que «no és un ‘talent’ de solistes, sinó de cantants que canten en equip». Més enllà d’això, les claus de l’èxit –enumera el director– passen per un llenguatge juvenil (amb ingredients que connecten amb aquesta idea com són el cantant i copresentador Miki Nuñez i el raper i part del jurat Lildami), una escenografia «desacomplexada» i un elenc de concursants que tenen «tots els físics, les procedències, orientacions sexuals...». «No hem intentat agafar estereotips marcats, sinó la gent que ens va enamorar», afirma.

Així, el càsting del programa mostra la diversitat en el seu sentit més ampli. Fa poc, la Llum, una concursant eliminada del programa, deia en una entrevista: «Que TV-3 hagi posat persones no binàries, persones ‘queer’, persones LGTB a les pantalles no és d’aplaudir, sinó un deure». I això Hernàndez ho tenia molt clar quan cuinava aquesta primera edició d’‘Eufòria’ (poden donar per fet que, en el moment oportú, n’hi haurà una segona). «Havíem de representar la societat i ensenyar com es relacionen entre ells, sense les fronteres d’altres generacions. El que hi ha entre els nostres concursants és una normalització de la diferència», diu. 

Un ‘star system’ català

«És superimportant que els nanos vegin aquesta diversitat perquè és el que es trobaran el dia de demà». Ho diu Lildami, que tampoc compleix els estereotips de raper (és part del jurat del programa amb Elena Gadel i Marc Clotet), i que també nota el fenomen a les seves carns i carrera. «Hi ha ajudat el fet que les meves cançons arribin a altres públics per als quals potser la meva música era una barrera o hi havia certs prejudicis amb la meva imatge. Mostro la part més humana de mi i com soc en realitat», exposa el noi de Terrassa.

Notícies relacionades

Boomers contra mil·lennistes: cisma generacional a l’oficina

¡¡Ànims, Julián!!

Lildami fa anys que dinamitza l’escena urbana en català –ha impulsat, per exemple, el festival Maleducats–. ¿Traslladarà ‘Eufòria’ el seu èxit televisiu al panorama musical? És una qüestió impossible de respondre. «La persona que guanyi tindrà un impuls que ja ens hauria agradat a tots tenir a l’inici o a la seva edat. Però ja es veurà, tenen talent per fer-ho», opina Lildami. En el que ‘Eufòria’ sí que pot ajudar de manera imminent –si no ho ha fet ja– és en la creació de referents per als joves catalans, i en català. «La part més complicada que tenim com a repte lingüístic és fer atractiu el català perquè un nano que comenci a fer música i dubti en quin idioma fer-ho ho faci en català, si és com li neix», apunta el raper. 

Aprofundeix en això la comunicadora Laura Grau, que segueix i comenta el talent en el programa de ràdio Matina, Codina (RAC 105). «Hi havia una necessitat molt extrema d’un ‘star system’ a Catalunya i de tenir per fi un producte atractiu per a un ‘target’ jove que era relativament fàcil que fos exitós», comenta. Grau considera que és molt important per a la llengua que per fi hi hagi un programa «tan potent» capaç de generar personatges públics que ajudin a visualitzar tant el català com la diversitat. «La nostra llengua està tocada de mort i, com menys referents en tinguem, pitjor ens anirà la cosa. És necessari que hi hagi un ‘star-system’ català i que es reivindiqui com a tal», conclou la comunicadora.