La crítica de Monegal: Anxoves per a l’emèrit si s’instal·la a Cantàbria

Notícies relacionades

¡Hola, 2Cat!

¿Per què miren al monitor?

Van treure primer el que va dir fa poc a ‘El hormiguero’, exclamant molt adolorit i aclaparat: «¡És la gran decepció de la meva vida! ¡He descobert que és un evasor fiscal...¡quina decepció!». I llavors Wyoming, desembeinant el sarcasme, rematava: «¡Ah! ¡Com ha canviat la relació entre Revilla i l’emèrit!» i treia en pantalla aquella portada del seu llibre en què se’l veu agenollat, com a servil lacai, cordant els cordons de les sabates a Joan Carles. Van afegir com a estrambot final: «Per evitar disgustos a Revilla li prohibirem l’entrada a aquest palau, i de passada li traurem la tele perquè surt massa». O sigui que el que ha sigut talismà de les audiències de la tele, a partir d’ara potser li truquen menys. El tema pot semblar anecdòtic però té calat. Quan Wyoming exclamava, càustic, «¡Com ha canviat la relació entre Revilla i Joan Carles!», estava fent el letal retrat de com els polítics més principals del país, presidents autonòmics inclosos, reien les gràcies a Joan Carles i el complimentaven. Fins fa quatre dies era així.

Una de les seves últimes visites, com a Rei, a Cantàbria, va ser el 2008, precisament a Comillas. Els cronistes explicaven l’entusiasme, «la forta abraçada que va fer Revilla al Rei a l’acomiadar-se», i el que el mateix Revilla va declarar al concloure la visita, joiós: «Abans d’entrar al cotxe, Joan Carles ¡m’ha demanat que li enviï més anxoves!». ¡Ahh Tots els grans polítics del país, periodistes principals inclosos, ja ho sabien gairebé tot de Joan Carles. Però es callava. Fins que es va aixecar la veda fa tot just set o vuit anys, i es va muntar el relleu monàrquic com a salvavides de la mateixa monarquia. Com va dir el jutge José Castro l’altre dia a ‘La Sexta noche’: «Joan Carles destorbava. Ni la família, ni els polítics, ni els jutges, que l’hi havien permès tot, sabien què fer amb ell. El van empaquetar i el van enviar a Abu Dhabi. I van exclamar ¡probema resolt! I de resolt, res». ¡Ahh! Si acaba instal·lat a Cantàbria veurem qui li porta les anxoves a palau.