Mariona, guanyadora d’‘Eufòria’: «L’amistat preciosa que tinc amb l’Edu es pot arribar a malinterpretar»

Lildami li deia que era molt valenta perquè per a la final havia escollit una cançó molt poc comercial, ‘La mare’, de Dyango. ¿És un senyal de com vols que sigui la seva carrera?

No del tot. Sí que és cert que jo acostumo a cantar, o a tocar, o a escoltar un estil de música que no és comercial, però també soc conscient que per obrir-te en una indústria necessites el puntet comercial. I, de fet, no em desplau, m’agrada. A més, l’objectiu comercial és molt subjectiu. A mi m’agradaria fer sobretot música que tingui personalitat, que li pugui arribar a la gent que l’escolta, que és el que més m’interessa.

El teu pas pel concurs ha sigut impecable: mai has estat nominada ni has passat per la zona de perill per estar-ho. ¿Això et feia pensar que significava alguna cosa i que podries aconseguint el triomf?

No. Perquè al final, quan t’enfrontes només al jurat, no saps què en pensa el públic, que és qui t’ha de votar, així que és més complicat. No tens expectatives del que passarà. 

Però en la semifinal, a què Triquell va passar directament gràcies al jurat, et vas haver de sotmetre a la votació del públic. I vas ser la més votada.  

Sí, allà ho vaig veure, però potser per a la final canvia. O es manté. Qui sap.

Un tret que et caracteritza és que ets una artista amb molta formació. ¿Te n’adones que pots ser un gran referent de la cultura de l’esforç per als fans d’‘Eufòria’, que són joves, adolescent i fins i tot nens?

Si he de transmetre o representar alguna cosa, m’agradaria que fos la cultura de l’esforç i de treballar com una formigueta per aconseguir el que vols. Seria tot un honor ser referent en aquest sentit, perquè el que jo he après en tots aquests anys en què estic estudiant és que si no treballes, no persegueixes, no insisteixes i no renuncies a coses que potser et venen més de gust fer que treballar i centrar-te en el teu objectiu, les coses bones no cauen del cel.

¿Realment no ets «rància i seca», com et va veure una companya del ‘talent’ al principi de conèixer-te?

(Riu). ¡És que no soc rància i seca! Ho soc només al principi, perquè de vegades la gent m’imposa si té una personalitat aclaparadora i això em fa sentir una mica petita. I en ambients de càstings, en els quals es valora molt la gent, acostumo a tancar-me en el meu món. Però també és veritat que, quan em vas coneixent, als quatre dies ja està.

El que sí que és cert és que d’‘Eufòria’ ha sortit una nova Mariona que s’ha atrevit a ballar. ¿Creus que això és el principal que has après en aquest programa?

Totalment. He après a ballar, a fer números amb coreografia i a sortir de la meva zona de confort, que per mi és el més important. I el que més necessitava, en l’ambient en el qual estava.

També has viscut la part menys agradable de la fama, quan es parlava d’un possible idil·li amb l’Edu, un altre concursant. ¿Com ho has gestionat?

Depèn de la setmana. Perquè tinc parella. I hi ha setmanes que penso «mira, passo, no passa res», però és que s’intenta buscar alguna cosa, treure-li suc, i la preciosa amistat que tinc amb l’Edu, que sentim un amor mutu increïble, es pot arribar a malinterpretar.

Notícies relacionades

¿Un programa o un pòdcast?

De res, Twitter

¿S’aprèn, d’això?

Sí, per descomptat. Has d’aprendre a passar. Centrar-te en el treball que has de fer i en el que realment tu saps que sents.