TV-3 ja mira (de lluny) el pròxim ‘Eufòria’

Perquè ningú a la cadena esperava «un èxit de tal magnitud», com ho descriu Trepat, tot i que ho buscaven. «Era un objectiu estratègic que ens havíem marcat des de feia anys: intentar trobar un format d’entreteniment familiar, de plató, amb música i d’aquestes característiques, des de fa anys», explica. Però la situació pressupostària ho feia inviable, perquè una cosa d’aquesta envergadura necessita molts recursos. Fins que aquests van arribar a través de la Conselleria de Cultura de la Generalitat per la Crida.

Menys política

Tenien molt clar que havien de recuperar un públic que ja no consumeix tele. «Era superimportant reconnectar amb els joves i recuperar aquest contingut de consum familiar, de veure la tele en família. I això ho hem aconseguit», afirma. Però també els movia una altra necessitat. «La de tornar a portar a la nostra programació un contingut que s’allunyés de l’actualitat política i que fos 100% entreteniment», confessa.

El responsable d’aquesta àrea reconeix que amb aquest programa TV-3 ha recuperat una il·lusió perduda durant anys: «Arribar a TV-3 i trobar-se gent jove fent-se fotos davant de les instal·lacions de TV-3, amb l’imaginari de TV-3, per a nosaltres va suposar dir: per fi fem un punt d’inflexió respecte a coses que no s’han fet bé en els últims anys», diu criticant una etapa liquidada.

Però també s’ha recuperat des del punt de vista intern. «El programa es fa de la mà de la productora Veranda, però a les instal·lacions de TV-3 i fent ús del talent de la casa en l’àmbit artístic, tècnic, la realització, la producció... Així doncs, hi ha un treball en equip molt important», explica. «I hem recuperat la il·lusió com a servei públic», afegeix.

Contínues sorpreses

Quant a la impressió que podia provocar que el format s’anava modelant a mesura que avançaven les gales, amb repesques i sorpreses setmanals, Trepat explica que en certa manera ha sigut així, però no a causa de la improvisació, sinó que tot depenia del pressupost: «No havíem proposat fer una gala de repesca i teníem un nombre limitat de programes perquè teníem una restricció pressupostària», insisteix. 

Però quan el fenomen va començar a créixer, van augmentar els recursos i vam començar a somiar en gran. «Vam decidir fer dues gales més i arrodonir el calendari per fer-lo coincidir amb la fi del curs escolar», explica. «I l’element de la repesca juga amb la il·lusió de recuperar un concursant, estirant més el fenomen», reconeix. Així, van introduir com a element narratiu que cada gala tingués una sorpresa: el premi del disc de la Marató, el de cantar amb Miki la cançó d’estiu de TV-3... 

Un públic infantil

I ja avançat el programa es troben amb una altra tendència: el 80% del públic d’‘Eufòria’ eren nens d’entre 4 i 12 anys. «Aconseguir congregar davant del televisor milers de persones en el mateix moment veient el mateix i que siguin els nens els que s’hagin fet els amos i senyors del comandament a distància és una gran notícia. Així doncs, l’objectiu de consum familiar estava aconseguit en el lineal», resumeix. 

L’altre objectiu, el de connectar amb el públic juvenil, l’han aconseguit una mica menys en l’àmbit lineal, «però en el de la carta i digital ha sigut brutal», es congratula. «El que passa és que els joves tenen uns hàbits de consum una mica diferents», explica, mentre detalla els milions de visualitzacions de vídeos relacionats amb ‘Eufòria’ des que es va estrenar.

No acaba aquí

Notícies relacionades

Multimèdia: Les 16 cares d’‘Eufòria’, el fenomen de l’any a TV-3

‘Cara al sol’ a Ferraz

No acaba aquíUn fenomen d’aquest calibre no es podia quedar aquí, és clar, i, tot i que fins ara han estat treballant a fons en els concerts –«un dels elements derivats del producte televisió que ens ha permès fer créixer el fenomen»–, el seu pròxim objectiu és la segona edició. «Amb els números que tenim, seria negligent no plantejar-nos cap altra temporada», afirma. Però amb seny. «Primer hem de deixar que aquests concursants tinguin el seu recorregut i disfrutin del seu èxit i de la seva carrera», adverteix.

Així doncs, es plantegen anar-se’n a principis del 2023. «I que el quart trimestre sigui una època de guaret per deixar descansar el format una mica», explica. Tot i que això no vol dir que hiberni totalment: «Veurem cosetes d’‘Eufòria’ en els últims mesos del 2022. Anirem escalfant motors», avança. L’eufòria no s’apaga.