‘Quanta guerra!’ reconstrueix relats de la Guerra Civil a través dels avis de cinc famosos

La Guerra Civil espanyola va finalitzar oficialment el 1939, però, com passa després d’una tragèdia natural, després del rugit va quedar un silenci estrepitós. Un silenci, motivat per la prudència, la por o per no reviure l’horror, que ha fet que no hagi passat de pares a fills el dur relat del que va viure una generació de la qual ja queden pocs protagonistes. I els que encara viuen eren nens que no van patir la contesa a la pròpia pell i amb prou feines poden respondre a les preguntes que els fan els seus nets.

A fi d’intentar rescatar aquesta memòria que no hauria de morir amb els seus protagonistes, TV-3 ha convidat cinc personatges coneguts en l’àmbit de la comunicació i de la cultura per furgar en el seu passat i reconstruir aquests relats que ningú ha sabut explicar-los. Ells són Andreu Buenafuente, Albert Om, Beth Rodergas, Natza Farré i Peyu, que, després d’acceptar el repte, s’han embarcat en una ‘road movie’ amb Eloi Vila (‘Al cotxe’), sens dubte el presentador que millor sap dirigir les converses intimistes a la vegada que el volant. I el resultat és el ‘docutaiment’ ‘Quanta guerra!’, que estrena TV-3 aquest dimecres, 14 (22.05 hores).

En aquest «viatge físic i emocional al passat», com descriu Sigfrid Gras, flamant director de TV-3, Vila acompanyarà els cinc protagonistes als escenaris del drama del seu familiar, com trinxeres, refugis, camps de concentració i carrers bombardejats, on intentaran reconstruir el periple de l’avantpassat. Altres peces del puzle seran cartes, documents, fotografies i el testimoni d’aquells familiars que van saber escoltar les batalletes de les persones grans de la seva família.

En la importància i el compromís d’aquest projecte insisteix Núria Castejón, la seva directora, que emfatitza que és una «tasca important per a reivindicar el record d’aquella generació i la memòria, recuperar aquesta part de la història i que se’ls faci justícia». «Era ara o mai», reconeix. Tenien la intenció, però els faltava donar-hi forma, i per a això es van inspirar en un format de la BBC que se submergia en les històries d’avis de famosos. I van llançar la invitació a alguns del país.

L’avi de Buenafuente

Després que acceptessin aquest repte tan personal, faltava descobrir si estirant el fil sortirien a la llum aquestes històries. I així va ser en el cas dels dos còmics, els dos periodistes i la cantant. Així ha descobert Buenafuente la història del seu avi Mariano, que es va apuntar com a voluntari al front amb 18 anys per lluitar contra el feixisme, va deixar la seva nòvia embarassada i va morir amb 20. «Jo que sempre he fet riure m’havia d’aguantar les ganes de plorar», diu el ‘showman’, sense contenir l’emoció. L’experiència l’ha marcat tant que va preguntar on es podia apuntar per promoure l’exhumació de la fossa comuna on pot ser que estigui el seu avi. «I em van dir que ja m’hi havien apuntat», comenta amb el seu habitual to d’humor. Per tant, l’any que ve podria tenir bones notícies.

📍 @VilaEloi : "El més gratificant ha estat poder compartir amb els protagonistes una història personal tan emocionant per a ells"

Dimecres estrenem #QuantaGuerraTV3. Te n'expliquem tots els detalls 👇https://t.co/MIIRpMXHB8

— TV3.cat (@tv3cat) 12 de septiembre de 2022

En el cas del Josep, l’avi d’Albert Om, tenen molt protagonisme sis cartes que va enviar a la seva àvia des del front i que ella mai va ensenyar a la família. El periodista es lamenta que aquesta tasca no s’hagués fet abans que desapareguessin els qui podien donar els seus valuosos testimonis. I posa en valor que ells cinc són molt afortunats, «perquè molta gent voldria saber dels seus avis el que en sabem nosaltres».

Un «regal» per a Beth

Beth Rodergas coneixerà més detalls sobre la història de l’àvia Aurora, que, amb 13 anys, la mare morta i el pare en parador desconegut, es va haver de fer càrrec dels seus germans petits i fugir amb ells quan va entrar l’Exèrcit franquista. «Ens han fet un regal» (inclou la seva família), assegura la cantant, que veu en això una de les parts bones de la fama, ja que a molta gent li agradaria que els reconstruïssin el relat com ho ha fet el programa. 

La periodista Natza Farré pretén, amb la reconstrucció del periple de la seva àvia Montserrat, que va tenir el primer fill el dia que va començar la guerra i que va emprendre un viatge arriscat per veure el seu marit al front, «reivindicar el paper de les dones a la guerra, ja que sempre queden invisibilitzades».

Camps de concentració

Peyu, per la seva banda, reviu el cas del seu avi Esteve, un home d’interior que gairebé s’ofega a l’Ebre i que va optar per entregar-se a l’Exèrcit enemic. I va acabar en un camp de concentració. «A l’institut només ens ensenyaven els camps de concentració nazis», assenyala el còmic. 

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Eloi Vila, el presentador, acostumat a empatitzar i treure confessions molt íntimes dels seus ‘copilots’, destaca que és molt gratificant compartir històries tan personals i intenses. «El que és complicat és com es trasllada aquesta intensitat emocional a un programa de televisió», diu, després de posar èmfasi en el títol: «Més enllà del llibre de Mercè Rodoreda, fa referència a quanta guerra ens queda per conèixer i digerir».