La crítica de Monegal: ERC ja controla TV-3, la submissió a Waterloo declina

En el càlcul d’assistents, per exemple, en el ‘TN’ retolaven: «Han reunit 11.000 persones segons la Guàrdia Urbana». Ni rastre per escrit dels 60.000 que els organitzadors intentaven divulgar. El resum final també va ser significatiu. La crònica a peu de manifestació advertia: «No s’han complert les expectatives». I tampoc ens han escatimat primers plans d’irades pancartes contra la mateixa TV-3, assenyalada com a ‘manipuladora’, i amb les lletres ER (Esquerra Republicana) seguides de la ‘Ñ’ de ‘ñordos’, insult que el processisme radical utilitza per denigrar l’unionisme. Que afegissin a més el lema ‘Ja no és la nostra’ demostra que el sector més rabiós de Junts renega de TV-3 perquè considera que ja no està al servei de Waterloo. ¡Ah! És evident: ERC ja s’ha instituït en la força principal que mou TV-3, no obstant en els ‘Telenotícies’ la primera imatge, l’obertura, l’han dedicat a Puigdemont, donant-li prioritat informativa per sobre de l’al·locució del president Aragonès. O sigui que a Sant Joan Despí encara queda un caliu de feligresia al servei de Junts x Waterloo, que es resisteix.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Però és evident que ara on campen al seu aire és en les porcions de ‘pizza al taglio’ (‘El pentàgon’ i ‘Fax’ ) que han adquirit a 8TV. Aquí, amb Laura Borràs com a convidada estel·lar, impulsaven encara el miratge: «¡L’independentisme a Catalunya és majoritari!». A la mateixa hora a TV-3 ens donaven dades reals del que passa, i ens oferien l’últim gràfic del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya) en què s’assenyala que l’independentisme està en un 37,5% ara mateix.

El més potent, televisivament parlant, d’aquest 1-O ha sigut tornar a veure en bucle, un altre cop, les imatges de les pallisses. Si Rajoy i els seus no haguessin sigut tan cafres, i tan inútils, ordenant la repressió i les patacades contra la ciutadania, avui, de l’1-O, a la tele quedaria només el record d’una votació alegre i festiva, però folklòrica i anecdòtica, ja que no va obtenir cap reconeixement internacional.