Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: si T-5 truca a la teva finestra, vigila, ve a xafardejar
En certa ocasió un crític de tele, anglosaxó, va definir la teleporqueria com aquesta rara situació que passa a moltíssims domicilis: deixen que entrin i s’escampin per la seva saleta d'estar, a través de la pantalla, unes criatures, uns personatges, que si truquessin a la porta mai no els deixarien entrar. És una interessant definició.
L’assumpte ve al cas perquè ara mateix, a ‘Sálvame Limón’ (T-5), estan enviant J.J.Vázquez a patrullar pels carrers. Va amb un pal i truca a les finestres perquè el deixin entrar. El primer domicili que li ha obert la porta ha sigut el de la senyora Lucía Pérez, a la zona del Cerro del Aire, al nord-oest de Madrid. Té 73 anys i és viuda des de fa dos anys. ¡Ah!, les viudes d’una certa edat són bona gent. Acostumen a viure soles. Qualsevol visita que vingui de l’exterior és per a elles un esdeveniment.
J.J. es va posar a interrogar-la sobre la mort del seu marit, que sap que és un terreny formidable perquè la viuda s’emocioni. La Lucía deia, encara amb dolor: «Se’m va morir de sobte. Ens vam ficar al llit i no el vaig sentir ni morir-se. La mort li va venir pels peus, els tenia com el marbre». Conclosa aquesta aproximació necròfila i sentimental, J.J. li va demanar que opinés sobre els ‘realitys’ de la casa. Ella va menysprear ‘La isla de las tentaciones’ –bon criteri el de la Lucía, això és un festival de cornúpetes tremends– en canvi no li importaria anar a ‘Supervivientes’ «més que res per aprimar-se», cosa en què també estic d’acord.
Notícies relacionadesHome, aquest exercici, anomenat ‘Ding Dong J.J. a domicilio’ té el seu perill. Inverteix els termes de la relació de l’audiència amb T-5. Ara no som nosaltres els que anem a ells, sintonitzant-los lliurement amb el comandament a distància de la tele; ara són ells els que venen a trucar directament a la finestra del nostre domicili, i si no prenem precaucions se’ns fiquen dins. I una vegada dins ens interroguen i som objecte de la seva xafarderia i el seu divertiment.
Sobre els perills de la xafarderia ja ens va parlar el gran Eduard Punset a ‘Redes’ (TVE), el 2011, quan va visitar l’antropòleg Robin Dunbar. Aquest professor de la Universitat d’Oxford deia que la xafarderia sobre humans és similar al que fan els ximpanzés quan s’espollen entre ells. O sigui, el xafarder és el ximpanzé i la víctima del xafardeig és el poll. Els aconsello que tanquin bé finestres i portes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia