Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: si T-5 truca a la teva finestra, vigila, ve a xafardejar

En certa ocasió un crític de tele, anglosaxó, va definir la teleporqueria com aquesta rara situació que passa a moltíssims domicilis: deixen que entrin i s’escampin per la seva saleta d'estar, a través de la pantalla, unes criatures, uns personatges, que si truquessin a la porta mai no els deixarien entrar. És una interessant definició.
L’assumpte ve al cas perquè ara mateix, a ‘Sálvame Limón’ (T-5), estan enviant J.J.Vázquez a patrullar pels carrers. Va amb un pal i truca a les finestres perquè el deixin entrar. El primer domicili que li ha obert la porta ha sigut el de la senyora Lucía Pérez, a la zona del Cerro del Aire, al nord-oest de Madrid. Té 73 anys i és viuda des de fa dos anys. ¡Ah!, les viudes d’una certa edat són bona gent. Acostumen a viure soles. Qualsevol visita que vingui de l’exterior és per a elles un esdeveniment.
J.J. es va posar a interrogar-la sobre la mort del seu marit, que sap que és un terreny formidable perquè la viuda s’emocioni. La Lucía deia, encara amb dolor: «Se’m va morir de sobte. Ens vam ficar al llit i no el vaig sentir ni morir-se. La mort li va venir pels peus, els tenia com el marbre». Conclosa aquesta aproximació necròfila i sentimental, J.J. li va demanar que opinés sobre els ‘realitys’ de la casa. Ella va menysprear ‘La isla de las tentaciones’ –bon criteri el de la Lucía, això és un festival de cornúpetes tremends– en canvi no li importaria anar a ‘Supervivientes’ «més que res per aprimar-se», cosa en què també estic d’acord.
Notícies relacionadesHome, aquest exercici, anomenat ‘Ding Dong J.J. a domicilio’ té el seu perill. Inverteix els termes de la relació de l’audiència amb T-5. Ara no som nosaltres els que anem a ells, sintonitzant-los lliurement amb el comandament a distància de la tele; ara són ells els que venen a trucar directament a la finestra del nostre domicili, i si no prenem precaucions se’ns fiquen dins. I una vegada dins ens interroguen i som objecte de la seva xafarderia i el seu divertiment.
Sobre els perills de la xafarderia ja ens va parlar el gran Eduard Punset a ‘Redes’ (TVE), el 2011, quan va visitar l’antropòleg Robin Dunbar. Aquest professor de la Universitat d’Oxford deia que la xafarderia sobre humans és similar al que fan els ximpanzés quan s’espollen entre ells. O sigui, el xafarder és el ximpanzé i la víctima del xafardeig és el poll. Els aconsello que tanquin bé finestres i portes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe