Miguel Poveda: «No acabo de veure això del flamenc en català»

Català de pare murcià i mare manxega, Miguel Poveda (Barcelona, 1973) ja ha demostrat que sap com enriquir el flamenc que canta des de petit donant-li tocs nous. Fins i tot es va atrevir a treure un disc en català, ‘Desglaç’. Ara ha d’anar més enllà a ‘Dúos increïbles’, el nou programa musical de TVE-1 per a les nits de dijous.

En el concurs, vuit artistes consagrats (Ana Belén, Antonio Carmona, Carlos Goñi, Diego Torres, Sole Giménez, Víctor Manuel, Ainhoa Arteta i Poveda) i altres grans veus joves (Antonio José, La Cebolla, Agoney, Chema Rivas, Marta Soto, Nía, Paul Alone i Yoly Saa) creen duos a cegues per conquerir el públic interpretant peces que formen part de la memòria musical de diverses generacions.

Es tracta del seu nou projecte a TVE-1 després d’haver recorregut Espanya l’any passat amb Soleá Morente en la docusèrie ‘Caminos del flamenco’. Presentat per Juan y Medio, ‘Dúos increïbles’ es grava amb música en directe interpretada per una gran banda composta per 23 músics. Els guanyadors del concurs aconseguiran 25.000 euros per destinar-los a una oenagé. 

¿Què li va agradar del projecte perquè acceptés participar-hi? 

Poder coincidir i aprendre d’artistes com Ana Belén, Víctor Manuel, Antonio Carmona, Carlos Goñi i Soledad Jiménez, entre d’altres, per compartir música amb cantants d’una altra generació i interpretar cançons mítiques i altres de noves.

Vostè ja ha trencat motllos fusionant diferents estils en el flamenc i interpretant altres ritmes del món, però ¿un programa com ‘Dúos increïbles’ li ha permès experimentar més en altres gèneres musicals? 

És un repte, perquè no sempre tries les cançons ni amb qui les cantaràs. Tant per mi com pels meus companys i companyes és inquietant, però alhora un repte del qual sé que trauré molt aprenentatge.

¿Quin és el repte més gran que suposa ‘Dúos increïbles’ per a vostè? 

Aprendre’m cada setmana dues o tres cançons que no estan en el meu repertori i estar a l’altura dels seus compositors i dels artistes que les han interpretat.

¿Què farà si li toca cantar reggaeton en el programa, per exemple? 

Intentar que sigui del bo i donar-li la volta per portar-lo al meu terreny.

NUEVA PROMO 🔴 ¡Comienzan los duelos! El jueves, a las 22:45, volvemos para descubrir los primeros pasos de cada dúo ¿habrán sido capaces de entenderse?

Os esperamos en @La1_tve de @rtve con #DúosIncreíbles 🔥 pic.twitter.com/fuwAkI7Ejc

— Dúos Increíbles (@DuosIncreibles) 1 de octubre de 2022

¿Quin és l’estil musical que més li costa? 

Tota la música té la seva dificultat si vols arribar a l’excel·lència, no s’aconsegueix fàcilment. El flamenc és una de les músiques més complexes que he conegut, però també és el terreny en el qual em sento com a casa.

Hi ha gent que podria pensar que als artistes del flamenc els costa més adaptar-se a altres gèneres. ¿Què els diria vostè? 

Que és al contrari. És més difícil que un artista canti per soleá, per exemple.

El programa també li dona l’oportunitat de cantar amb artistes joves. ¿Què li aporta actuar amb ells? 

Frescor, tendresa i, és clar, creixement, perquè molts dels que participen en el programa tenen un talent increïble.

En els últims anys, els programes de música en televisió solen reduir-se a concursos i ‘talent shows’. ¿Creu que no es valora prou la música en la televisió espanyola? 

En aquest cas, Televisió Espanyola té bastants programes de música, dansa i cultura en general, i això no és habitual en totes les cadenes. M’alegra que els cantants del nostre país, joves i sèniors, puguin fer música en directe en ‘prime time’.

¿Es veu en el programa per analitzar les seves actuacions? ¿És molt crític amb vostè mateix? 

Sí, el veuré, el disfrutaré i el patiré, perquè segur que em veuré un munt de defectes. Però hi hem posat molt amor i predomina el compartir i defensar grans cançons de la nostra història.

Molts artistes han patit alguna vegada pànic escènic. ¿Li ha passat alguna vegada? 

Fins al dia d’avui no. És un hàbitat en el qual em sento còmode, malgrat els nervis que es passen i la responsabilitat.

És profeta a la seva terra, perquè és fill predilecte de Badalona, però de pare murcià i mare manxega, com tantíssims catalans. ¿Ha sigut un orgull per a vostè ser xarnego? 

Per descomptat, no tindria per què no sentir-lo, però del que més m’enorgulleixo és dels valors tan bonics que em van inculcar els meus pares. 

Té un disc en català, ‘Desglaç’. ¿Per què va voler treure’l? 

¿I per què no? Soc català, m’agraden els poetes de la meva terra i vaig tenir el gran suport d’Enrique Morente i Juan Habichuela, dos genis del flamenc nascuts a Granada. 

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Es pot fer flamenc en català? 

Cada música té la seva idiosincràsia i no ho acabo de veure, però sí que pots aportar el teu so a una composició en català, com vaig fer jo a ‘Desglaç’.