La crítica de Monegal: L’odi, la tornada d’Ana Rosa i el semen d’Ortega

Per exemple els insults a Pedro Sánchez durant el 12 d’octubre. Deia Xabier Fortes mentre retransmetia l’acte per a TVE: «Aquestes esbroncades són les habituals». I Miguel Ángel Revilla, a ‘El hormiguero’, advertia: «Insulten només quan governa el PSOE». ¡Ah! Tot ciutadà té dret a explicitar la seva discrepància. I cridar-la en veu alta. És la seva llibertat. Una llibertat que acaba quan comença l’insult. «Fill de puta», per exemple, no és una discrepància. És la destil·lació de l’odi, o sigui, l’insult del borratxo al fons de la taverna.

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

Ana Rosa Quintana ha tornat aquesta setmana a Tele 5 –després d’un dur i llarg tractament contra el càncer– i també ha sigut rebuda amb el rancor d’algun crit. En el seu primer programa es va meravellar que, en plena crisi, el Govern gasti més que mai, rematant: «Aquest és el miracle de la multiplicació dels vots i els peixos». O sigui, un dard amb ironia. Jo no estic d’acord amb Ana Rosa en aquesta pinzellada seva. En temps de crisi és precisament quan el Govern ha de ‘gastar’ més en serveis, en investigació i sanitat, per descomptat, i sobretot ajudant els més desprotegits. És a dir, discrepo. Però no se m’ocorreria escriure la meva discrepància en els termes que l’han escrit alguns dient-li «Perversa, infame i menyspreable». Repeteixo, això no són discrepàncies, són insults. 

D’aquest retorn d’Ana Rosa jo em quedo amb l’entrevista que li va fer a Ortega Cano. En particular quan l’exmatador li va llançar a la seva encara dona Ana María Aldón aquest ardent ‘souvenir’: «El meu semen és de força, ¡anem a buscar la nena!». ¡Ah! La invocació al semen com a demostració de poder té arestes clàssiques que Ortega hauria d’estudiar. La mitologia grega explica que el déu Hefest es delia per la deessa Atenea i un dia va tenir un sobreescalfament i la va voler penetrar. Però li va fallar la punteria i se li va escampar el semen per terra. Mala sort, sí. No obstant, aquells espermatozoides, barrejats amb l’argila, van aconseguir donar fruit, i va néixer Erictoni, que vol dir precisament ‘nascut de la terra’. ¡Ah! Que en prengui nota l’extorero. Si el semen és potent triomfarà, tot i que li falli la punteria.