Dulceida: «Gairebé tots els influencers anem a teràpia perquè estem molt exposats»

Als seus 33 anys, la catalana Dulceida (l’àlter ego d’Aida Domènech) és la ‘influencer’ espanyola amb més projecció, amb més de 3,2 milions de seguidors a Instagram. Va ser una de les ‘it girls’ pioneres i a les xarxes s’atreveix a abordar qualsevol assumpte personal, des de la bisexualitat a la seva sonada ruptura, després de set anys de relació, amb Alba Paul Ferrer. Però és també una empresària al capdavant d’una agència de representació (que gestiona juntament amb la seva mare), tal com mostra ‘Dulceida al desundo’, el ‘docurreality’ de quatre episodis d’Amazon Prime Video en el qual la veiem en totes les seves facetes... i en el seu pitjor moment sentimental. S’estrena aquest divendres 4 de novembre. Un treball que serveix, de passada, per desmitificar l’univers dels ‘influencers’: la correguda de Dulceida per París vestida d’allò més ‘fashion’ per no arribar tard a la desfilada de Dior deixa entreveure les bambolines d’un món del qual només veiem sempre la millor cara.

A les xarxes la gent mostra la seva millor cara però vostè aquí apareix en un dels seus pitjors moments, després de la seva ruptura sentimental. ¿Ha trencat el codi del manual del bon ‘influencer’?

A les xarxes, sobretot a Youtube, m’he mostrat sempre de totes les maneres, tot i que el que més pengi siguin coses boniques. Se m’ha vist plorant, malalta, amb filtre, sense filtre... Però el documental va molt més enllà perquè m’han fet un seguiment de mesos durant 24 hores al dia. Estava en un moment bastant difícil i ara, quan el veig, m’agrada comprovar l’evolució que tinc: com començo, com m’amago en la feina i com ho vaig afrontant i superant.

Durant la docusèrie plora molt. ¿També ha plorat quan l’ha vist?

Sí. Sobretot amb el segon capítol, el més personal, en el qual surt la meva àvia. ¡A la ‘première’ encara bo que només veiem el primer perquè el següent no seria capaç de veure-ho amb tanta gent!

¿L’ha sorprès veure’s tan vulnerable?

Sí, ara que estic molt millor, veure’m així em va impactar. També em va sorprendre veure’m treballar des de fora.

Ha parlat de la seva ruptura, de la seva inflamació del clítoris... ¿Hi ha un límit?

Sí. Gravàvem cada setmana i jo sempre demanava tres dies lliures per estar amb els meus amics, amb les nostres xafarderies i amb drames personals que no fan falta mostrar. Em pregunten molt si em fa por que no hi hagi límits i jo estic tranquil·la perquè considero que sí que n’hi ha.

També la veiem a teràpia. ¿La va començar amb la ruptura o la va necessitar abans per l’exposició a què l’aboca la seva feina?

Vaig començar quan em vaig veure trencada i tan malament. Vam trencar al juliol i vaig començar la teràpia a l’agost, així que ja porto un any i escaig.

¿Hi hauria d’haver anat abans?

És clar. Però no n’era conscient. Jo deia: estic bé, per què hi hauria d’anar. Però en realitat, amb la feina i la vida que tinc, hi hauria d’haver anat molt abans. Però bé, mai és tard. Al meu sector, gairebé tothom, el 90%, anem a teràpia, perquè estàs molt exposat. És un món difícil per als caparrons. Per a mi és la millor feina del món, però té aquesta cara que no és tan bona, com es veu al documental.

Com quan ha d’anar al jutjat perquè ha denunciat una ‘hater’. ¿L’afecten molt les crítiques o intenta no llegir els comentaris?

Totes les persones públiques tenim ‘haters’ i la majoria de coses que diuen em són igual. Es fiquen amb el meu cos, amb la meva feina.. Però jo estava molt malament i aquesta persona es va encarregar de fer com el seu exèrcit per escampar odi, era un assetjament i demolició inaguantable. I vaig dir: això no ho deixaré passar, perquè m’estaven fent mal. Sense conèixer-me i segurament perquè és súper fan, perquè si a tu algú et cau malament, no estàs les 24 hores pendent de la seva vida. Vaig decidir que havia de posar-hi remei i encara continuem amb el procés.

La seva mare arriba a posar-li seguretat. ¿Ha tingut por per la seva integritat?

Acabava de passar el judici i aquesta persona no s’hi havia presentat. Jo me n’anava al Festival de Màlaga, on hi ha molta gent, i em feia una mica de por. Aquesta persona m’havia escrit: «Si et veig et cremo viva». Crec que són només comentaris, però al final mai ho saps...

El 2015 va confessar que era bisexual i alguns van dir que va fer la seva millor campanya de màrqueting. ¿Va ser un punt d’inflexió en la seva carrera?

Va ser un punt d’inflexió total. No va ser màrqueting, perquè en les coses que he explicat de la meva vida personal mai hi ha hagut un interès econòmic, simplement mostro el que em fa feliç. Però és veritat que va ser un punt d’inflexió. És una de les coses més boniques que m’han passat, perquè en el dia d’avui molta gent em continua parant pel carrer per agrair-me que els ajudés a sortir de l’armari.

¿Pensa que als influencers encara no els prenen seriosament, que és una professió injuriada?

Quan era a Mèxic, els ho vaig preguntar als meus companys i em van dir que allà és una professió que està súper integrada i súer acceptada. Després de 13 o 14 anys treballant, quan tinc una empresa amb 18 persones, amb tot el que he fet, si diuen que no treballo, em sembla que és ignorància o no ho voler saber. Quan estudiava interpretació la meva mare sempre em deia: asseguda al sofà no vindrà Almodóvar a trucar a la teva porta. Doncs aquí el mateix, has de treballar. Crec que amb el documental molta gent veurà la feina que hi ha al darrere. I d’altres continuaran dient el mateix perquè no voldran veure més enllà.

Notícies relacionades

Amb el cul pelat

‘Cara al sol’ a Ferraz

Ha aparegut en alguna sèrie com ‘Paquita Salas’ i ‘El internado: Las Cumbres’, però està a punt de rodar una pel·lícula amb Mario Vaquerizo i Antonia San Juan.

Sí, una comèdia. Jo vaig estudiar interpretació i era el que volia fer. Tinc un paper secundari però molt bonic, amb molta presència i història, un personatge que té la seva evolució.