La crítica de Monegal: Calçotada a Madrid, sense madrilenys

Els calçots que Marc Ribas ha degustat, en general, eren fluixets. Uns estaven cremats, altres d’humits, d’altres semblaven bullits en lloc de fets a la brasa... I de les quatre salses només una ha merescut l’aprovació. La resta no eren la salsa típica del calçot, sinó succedanis de la salsa romesco i similars. És a dir, que, gastronòmicament parlant, la fusió del calçot amb l’os i l’arboç no ha donat grans resultats.

Més interessant, i discutible, és analitzar el que sociològicament ha significat aquest viatge. Tots els establiments estaven regentats per catalans o per algú que ha passat bona part de la seva vida a Catalunya. Tots parlaven perfectament el català. I Marc Ribas ha fet amb ells el mateix que fa quan està en algun restaurant de Vila Rodona o de Valls. És a dir, una cop dins del local, el factor «madrileny», el «madrilenyisme», ha sigut tot just un referent geogràfic sense cap importància.

Notícies relacionades

Gala dels premis Gaudí

Andreu Buenafuente, fitxatge sorpresa d’RTVE

Home, es podria haver enfocat el programa d’una altra manera, en aquest cas. Fer una calçotada a Madrid, com a ham televisiu, és bo; però si haguessin convidat il·lustres madrilenys com a comensals, s’hauria guanyat en interès i extravagància. L’alcalde Martínez Almeida, amb el típic pitet calçotaire, per exemple, hauria sigut una imatge sensacional. I ja no dic la presidenta Ayuso acompanyada de Miguel Ángel Rodríguez, el seu xerpa i estrateg particular. I, a l’altre costat de la taula, un Pablo Iglesias i una Yolanda Díaz haurien arrodonit una sessió impactant,

Celebro, això sí, que Marc Ribas –que és un home molt seriós en la seva feina– hagi evitat transformar-se en graciós ocasional per fer contenta la colla habitual. Als anys 90, quan Mikimoto feia ‘Persones humanes’, recordo que va protagonitzar uns especials a Madrid sota el títol ‘Cròniques d’un país germà’, i a l’arribar a Barajas deia que era en una terra misteriosa on viuen altres europeus que parlen una llengua estranya. ¡Ah! Tota aquella conyeta sembla que a la TV-3 actual comença, a poc a poc, a declinar.