La crítica de Monegal: El Pablo Motos del ‘Polònia’ només veu tetes

Recapitulem els fets. Portem una setmana amb aquest tema de si Pablo Motos es comporta com un detestable masclista en les seves entrevistes. Tothom ha recordat moments ‘exemplars’ sobre la manera d’executar el seu ofici d’entrevistador. El digital ‘Huffington Post’, per exemple, assegura que en una entrevista a Mónica Naranjo, Motos li va dir: «Si tingués un cul com el teu, faria el programa d’esquena»; i la nostra companya Inés Álvarez assenyalava dimarts passat aquí, a EL PERIÓDICO, el que ha declarat la cantant Virginia Maestro, guanyadora de la sisena edició d’‘O,T.’: «Motos amb mi va ser masclista, violent i cutre». Però anem a la pregunta: després de 17 anys en antena, ¿a què es deu que aquesta setmana hi hagi hagut tan colossal recol·lecció de «masclismes ‘made in’ Motos»?

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Sembla ser que tot ha sorgit arran d’un vídeo del Ministeri d’Igualtat en contra de la violència masclista en què surt un personatge que s’assembla molt a Pablo Motos, sí. Sembla ser que tot ve d’aquí. Però jo tinc els meus dubtes. Crec que aquest vídeo del ministeri hauria passat molt inadvertit si no hagués sigut pel colossal impuls que el mateix Pablo Motos li va donar quan va sortir l’altre dia al seu programa ‘El hormiguero’ i va dir: «El Ministeri d’Igualtat s’ha gastat més d’un milió d’euros de diners públics per fer una campanya de televisió per dir-me masclista». ¡Ahh! Aquest sí que ha sigut un moment televisiu vist per milions i milions de persones, i no el vídeo del ministeri. O sigui que ha sigut el propi Motos qui ha volgut donar volada mediàtica a la qüestió. Home, s’ha d’entendre aquesta estrella televisiva: ha aconseguit glòria, fama i fortuna entretenint el públic amb unes formiguetes, però ara vol pujar de categoria i aspira a postures polítiques. Que el ministeri de la senyora Irene Montero es fiqui amb ell, segurament ho considera un triomf.

En la paròdia del ‘Polònia’ (TV-3) el treuen amb Santiago Abascal, Ortega Smith i Bertín Osborne cantant ‘No soy machista ni feminista, no veig etiquetas, ¡solo tus tetas!’. És una sàtira, però no crec que l’hagi incomodat. Busca, precisament, aquesta mena de protagonisme.