Tu i jo som tres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La crítica de Monegal: El penis de Brad Pitt i els senyors de la Sra. Rius

La crítica de Monegal: El penis de Brad Pitt i els senyors de la Sra. Rius
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

No importa l’època de l’any en què estiguem: la bragueta, el sexe, continua sent talismà per obtenir audiència. Al ‘Deluxe’ (T-5) li han dedicat més d’una hora a la senyora Makoke perquè expliqui la seva nit de sexe amb Brad Pitt a l’Hotel Ritz madrileny. Han passat 20 anys.

Notícies relacionades

Va ser quan l’actor va ser a Madrid presentant la pel·lícula ‘Set anys al Tibet’ i li van organitzar una festa. Makoke va explicar el que ja van explicar les revistes de l’època: que hi va haver sexe però ella no va vibrar, que Brad Pitt va ser encantador però ella no va notar cap descàrrega elèctrica. ¡Ah! Mala cosa quan ets a l’habitació amb un pollastre tan guapo i resulta que no notes ni una espurna, ni un sotrac, ni un estremiment. Però tot això, repeteixo, ja va ser pastura de les revistes del cor fa dues dècades. Aquí la novetat va ser quan J. J. Vázquez va advertir: «Jo tinc una dada». I la dada és que, pel que sembla, Brad Pitt la té petita. ¡Ah! No sabem com ha obtingut el presentador aquesta informació. I va afegir: «Algú que la té petita ho ha d’avisar». I va obtenir dues recompenses: les rialles del plató i un repunt d’audiència.

A la mateixa hora a TV-3 Ricard Ustrell (‘Col.lapse’) també va decidir apostar pel sexe convidant la famosa i clàssica ‘madame’ Sra. Rius, una dama ‘de moral distreta’ segons ella mateixa indica. Tampoc va explicar res nou. Van repassar el que ja va explicar al llibre autobiogràfic que li va escriure Julià Peiró el 2008. O sigui, el mal rotllo que va tenir amb Salvador Dalí per la seva obsessió fent sexe amb ànecs i oques; i la despesa de vaixella que li va ocasionar Camilo José Cela, que resulta que només disfrutava anant despullat i trencant plats contínuament. La Senyora Rius tampoc va revelar anècdotes noves ocorregudes al seu acreditat pis de senyores de lloguer. El seu gran lema és que la seva feina és d’assistència i companyia a senyors incompresos per les seves dones. I va ressaltar la importància del cine com a indústria dinamitzadora de postures artístiques i noves. Va explicar que després de l’estrena a Barcelona de la pel·lícula ‘El carter sempre truca dues vegades’ se li presentaven els clients i li demanaven que tragués el llit i parés la taula. Amb aquesta entrevista a la Sra. Rius resulta que Ustrell va aconseguir el seu rècord d’espectadors. O sigui que no fa falta trencar-se el cap: el que funciona és el telesexe i no el teletext.