La crítica de Monegal: TV-3 inicia la descontaminació cerebral

I el doctor va procedir a endollar-li un artefacte al cap, i va començar a extirpar-li les toxines que tenia emmagatzemades des de l’època de les funestes jornades de desconnexió del 6 i el 7 de setembre del 2017, que va deixar el Parlament partit en dues meitats. ¡Oh! Ha sigut una sessió de regeneració cerebral extraordinària. Joel expulsava els records tòxics per la boca, en format sonor, i els expel·lia cridant: «¡Els carrers seran sempre nostres! ¡Ja tenim estructures d’Estat! ¡Europa ens mira! ¡Ho tenim a l’abast de la mà!». I pel que vam poder veure després de la desintoxicació, el presentador del ‘Zona Franca’ va quedar francament alleujat. 

Home, la intervenció a què s’ha sotmès Joel Díaz m’ha semblat excel·lent i fonamental. I a més li ha sortit –potser sense pretendre-ho– una colossal metàfora. És reconfortant que les mateixes intoxicacions que ha estat impulsant TV-3 durant, com a mínim, els últims cinc anys, contaminant el cervell de la seva devota audiència, impulsant relats ‘fake’ i dibuixant contes com si fossin històries reals, és reconfortant, els deia, que en aquesta mateixa TV-3 ara es contractin serveis especialitzats en descontaminació cerebral perquè procedeixin a la neteja de tota la toxicitat que el mateix canal ha inculcat.

Notícies relacionades

Alba Flores, a ‘Punto Nemo’

‘Les tortugues ninja’ tornaran l'11 d'abril a 3Cat 30 anys després

És una tasca lenta i delicada, això sí. El mateix Díaz porta encara incrustades restes d’intolerància. Fa una setmana es va posar a interpretar l’himne d’Espanya pel darrere. O sigui, una befa sonora a base de pets i ventositats. A mi particularment els himnes m’importen un rave. O les banderes. O els pals que les aguanten. Però mai menyspreo qui sent per ells una vibració sentimental. Amb la religió em passa una cosa semblant: no combrego amb cap, però les respecto totes.

De la mateixa forma que tot Estat hauria de ser aconfessional, tota tele pública hauria de ser apàtrida. Ser apàtrida és respectar totes les pàtries per igual. I els seus habitants.