Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Les pressions als periodistes millor explica-les tu

S’ha produït una suau excitació a la zona del periodisme polític televisiu després de la conversa de Gabriel Rufián amb Samanta Villar en el programa ‘La Fábrica 1931’.
Aquest és un espai de diàlegs que va inaugurar Rufián fa potser tres anys i que penja a You Tube. Ara també s’alberga a 8TV els diumenges. Té un èxit d’audiència molt modest, però segurament per a Rufián és molt gratificant perquè ell forma part d’aquesta nova generació de polítics que tenir un programa –el seu programa– de tele, o en ‘streaming’, els subjuga, els estimula l’ego i els encanta.
La suau excitació que els deia l’ha produït un moment de la conversa amb Samanta en la qual ella es queixava i deia: «No és normal que Évole no tingui programa a TV-3. Ho ha intentat..., però no. I allà, a TV-3, hi sou vosaltres». O sigui, pren nota, Rufián, perquè el teu partit, que és ERC, mana a TV-3. Aquest va ser l’avís de Samanta, afegint: «La gent ha de conèixer que el Govern dona el negoci dels programes de la TV pública a les productores amigues».
Home, celebro que Samanta coincideixi amb el que escric des de fa anys en aquesta columna: el repartiment dels diners públics als amics. Els governs de torn afavoreixen productores de la seva corda política, i del seu cercle de negoci, l’anomenat ‘sector business’ del partit. De vegades fins i tot es firmen contractes sense que importi la qualitat del programa contractat: es tracta bàsicament que la productora amiga facturi.
D’aquesta trobada va ser també interessant quan van parlar de les pressions polítiques als periodistes. Explicava Samanta –que ara està a ‘A media mañana’ de Ràdio Nacional– que els caps de comunicació dels polítics no suporten les entrevistes incisives. «Una vegada va trucar un i em va dir ‘Això no ha sigut una entrevista, ¡ha sigut un parany!’». ¡Ah! Rufián va creure llavors haver trobat una via petrolífera i va preguntar derivant la qüestió cap a Madrid: «¿Pressions de l’equip de comunicació de la Moncloa?». I Samanta, mirant-lo amb tendresa, va contestar: «¡Explica-m’ho tu, millor que jo! Vosaltres sou els que teniu assessors que es dediquen a trucar».
¡Ahh! No s’afligeixi Rufián per la rebolcada soferta. Les perdigonades de Samanta han donat al seu programa un plus de polèmica i de visibilitat, valuosíssims.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Crònica rosa Elionor i l’amor
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any