La crítica de Monegal: Cas Tamames, ¿compta l’edat o compten les idees?

El focus de l’anàlisi ha sigut doble: d’una banda, conya pels anys que té (en complirà 90 al desembre) i d’altra banda, la trasmutación de les seves idees. ¿Com pot ser que el Tamames que va ser membre de l’Executiva del Partit Comunista (1976) i fundador d’Izquierda Unida (1986) sigui el mateix Tamames que ara flirteja amb Vox?, s’han preguntat aquesta setmana al telehipòdrom. La sornegueria més gran l’hi han dedicat a ‘El intermedio’ (La Sexta). Deien: «Per edat no pot presentar-se al Benidorm Fest, però és perfecte per al Benidorm Imserso». I li van cantar aquella cançó de Nino Bravo, ‘Noelia’, canviant les estrofes: «Ha olvidado de dónde viene, y hace tiempo que no sabe adónde va». De les moltes entrevistes que li han fet aquesta setmana a la tele, la de Xabier Fortes l’altre dia a ‘La noche en 24 horas’ (TVE) va ser la més definitòria.

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

Tamames va declarar que no és partidari d’il·legalitzar els partits ‘indepes’, i que «tancar l’aixeta a la immigració seria condemnar-nos a una despoblació accelerada». Després d’aquestes afirmacions es preguntaven els allà reunits, entre meravellats i parats, com pot estar atenent la trucada de Vox, si no combrega amb l’ideari de l’extrema dreta. Era a la taula el nostre company Juan Cruz i va recordar amb justícia i justesa que Tamames va ser fundador d’‘El País’, i membre del seu consell d’administració.

Fortes, en un moment donat, li va preguntar si li molesta que li diguin que és massa gran per ser president del Govern. ¡Ah! Això de l’edat sol generar sempre molta broma a la tele. Ahir a l’‘Està passant’ (TV-3) comentava Toni Soler els anys d’inhabilitació que li poden caure a Laura Borràs si la condemnen. Deia: No «es podria presentar a unes eleccions fins que en tingués 73. Amb aquesta edat només podria aspirar a l’alcaldia de Barcelona». El que dèiem: la tendència sorneguera sobre l’edat a la tele. Hi discrepo. Ni els 89 de Tamames ni els 76 de Trias ni els gairebé 80 del ‘Tete’ Maragall, ni Borràs si ha d’esperar als 73, són arguments que puguin utilitzar-se com a desqualificació. No és l’edat, són les idees les que avalen, o desacrediten, qualsevol.