La crítica de Monegal: Maruja Torres, tot és nou als 80, la joventut segueix

¡Ah! Crec que Évole ha llançat aquesta pregunta calculant perfectament que excitaria molt. A mi particularment el que hauria pogut ser i no va ser m’interessa poquet. Crec que el millor d’aquest viatge ha sigut quan la Maruja ens ha explicat el que és per a ella tenir 80 anys, i com ho viu.

«Ets tan jove en la teva vellesa com jove vas ser en la teva joventut. Perquè quan arribes a la vellesa tot passa també per primera vegada». ¡Ah! Això és Heràclit d’Efes en estat pur. Deia aquest presocràtic del segle VI aC que ningú pot banyar-se dues vegades al mateix riu. És a dir, tot canvia constantment, les aigües del riu sempre són diferents. Per tant cada instant de la vida és nou, tinguis 20 anys o 80; i si tot és nou, tot és joventut, fins i tot la decrepitud.

A mi m’ha agradat el moment en què el Jordi i la Maruja s’han fet una ‘selfie’ davant el panteó de Marc Agripa. En sap molt de cine, la Maruja. Segurament va triar aquest lloc perquè recorda la pel·lícula de Mankiewicz ‘Cleopatra’, on Agripa (Andrew Keir) esclafa Marc Antoni (Richard Burton) en la batalla d’Accio. Pocs mesos després d’aquesta derrota, a Cleòpatra (Elizabeth Taylor) i Marc Antoni no els queda altre remei que fer mutis i suïcidar-se. Deia la Maruja que a ella li agradaria morir de cop, de manera fulminant, mirant el mar, en algun lloc bonic on hagi viscut.

Notícies relacionades

Xuriguera & Faixedas

El temps de les il·lusions

L’última vegada que vaig veure la Maruja va ser fa 14 anys, el 3 de febrer del 2009. Va venir al ‘Telemonegal’ (BTV). Estic convençut que en els pròxims 14 que ens queden, com a mínim, tornarem a trobar-nos en ‘heraclitiana’ joventut. La mort és un futurible. Tendim a pensar que és una cosa remota i llunyaníssima.

La Maruja va tenir l’encert i la valentia de recordar i reivindicar Juantxu Rodríguez, el seu company fotògraf, mort el 1989 mentre cobrien la invasió de Panamà. Li va disparar un soldat nord-americà. Tenia 32 anys. A la Maruja se li inunden els ulls encara.