‘Crims’: les claus del ‘true crime’ que ha convertit Carles Porta en una «icona pop»

Va sorgir com un pòdcast, després va passar a la tele i ara triomfa com a exposició. El fenomen ‘Crims’ no té límit i ha convertit el seu creador, el periodista Carles Porta, en «una icona pop». Perquè la seva manera d’abordar un tema tan delicat com els crims, regint-se sempre pel principi de les tres erres –rigor informatiu, respecte i ritme narratiu–, vol evitar el sensacionalisme i generar més morbo del que ja desperten aquest tipus de delictes, perills en què poden caure els formats d’aquest gènere.

Les xifres són significatives: el pòdcast de Catalunya Ràdio, que va néixer d’una proposta del mateix Porta de fer alguna cosa després d’aquell ‘30 minuts’ sobre el cas de Tor, que va donar contingut a un llibre, ha arribat als 25 milions de reproduccions, entre la web de l’emissora i altres plataformes. «Un èxit sense precedents», assegura Santi Faro, director de l’Àrea Creativa i de Continguts de Catalunya Ràdio, a la taula rodona celebrada al Palau Robert per analitzar el fenomen. 

A TV-3, per la seva banda, la quota de pantalla ha anat incrementant en aquestes cinc temporades: del 18,2% del 2019 al 28% del 2022-2023. És a dir, de 458.000 a 619.000 teleespectadors. «Això, en l’emissió dels dilluns a la nit. Perquè les reproduccions dels vídeos ja arriben a més de 19 milions», apunta. L’exposició del Palau Robert, que en principi estava programada per a tres mesos, però es va haver de prorrogar a sis (acaba el 10 d’abril), ha atret 140.000 persones. És a dir, 1.000 al dia, 35.000 al mes. La més visitada en la història d’aquest centre cultural. «I si seguís, segur que en serien més», diu, amb orgull Carles Ortet, el seu comissari.

Trencar la quarta paret

Les xifres poden resultar àrides, però, així com les pistes d’un crim porten a conèixer què ha passat, aquestes evidencien la dimensió del fenomen. No obstant, a l’abordar un assassinat entra en joc l’emoció, i en el cas de ‘Crims’, la que provoca entre els seus fans és tal que l’ha convertit en addictiu. D’aquí ve l’èxit de l’exposició, malgrat el temor inicial que provocava trencar la quarta paret: «Hem hagut d’imaginar com traduir ‘Crims’ en so, imatge i objectes», explica Ortet.

I aviat van veure que havien encertat. Fins i tot al proposar un joc al visitant: «Com que hi hauria gent que ho sabria tot de ‘Crims’ i no en tindria prou amb l’experiència, vam crear l’Escape Room», explica. I, és clar, n’hi va haver que en volien més, ja que es van emportar objectes a tall de souvenir. «Han desaparegut les lletres de les cortines, bales, bisturís...», relata, resignat, el documentalista Juanjo Sánchez.

També van descobrir que calia fer marxa enrere en alguns aspectes: «Quan pots tocar el que veus a ‘Crims’, impressiona més. Així doncs, vam haver de canviar coses, com la sala de l’assassí i el congelador». Inicialment, aquest estava obert, cobert d’empremtes, i amb bosses d’escombraries al seu interior. Però aviat van veure que era massa impactant. «No volíem que allò fos el túnel del terror. El congelador no era agradable. El vam tancar, però la gent l’obria i, al final, vam haver de posar un cadenat», explica Anna Punsí, la directora de Continguts de True Crime Factory.

Tenien clar que l’exposició havia de ser fidel a la filosofia de la marca ‘Crims’. «Volem que el programa entretingui, però sense ensenyar cadàvers. Porta ens demana als guionistes que no li posem sang a la boca. No se sent còmode», assegura Punsí. Això vol dir: res de descriure en quin estat es trobava el cadàver. No fa falta per explicar un crim.

En el pòdcast, el relat es basa en la manera de narrar, els silencis, la dramatització, la música.... «Per al format televisiu, en canvi, vam tenir clar que no hi hauria dramatització», diu Guille Cascante, director de Goroka, la productora. «És que els actors haurien de ser molt bons perquè no quedés ‘cutre’», adverteix Punsí. «En aquest format, el relat es recolza en els plans curts, la música, les imatges simbòliques...», explica Cascante.

La selecció de casos

¿I què fa que un cas (dels 60 homicidis anuals que es van produir el 2022 a Catalunya) sigui atractiu per a ‘Crims’? Parteixen d’unes premisses: que hi hagi una representació territorial de Catalunya i també policial, ja que, tot i que els Mossos d’Esquadra tenen més competències, en les investigacions mostrades també hi va intervenir en el seu moment la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. «Els hem de perdonar, perquè llavors hi havia menys eines», assenyala Punsí en al·lusió a les que van ser un fiasco. «Tot i que també hi va haver casos de desídia», reconeix. Un altre factor determinant és que pugui tenir un interès públic.

Malgrat les crítiques inicials, ‘Crims’ ha demostrat ser útil per socialitzar el dolor de l’entorn de les víctimes. Per a molts, el programa ha servit perquè no s’oblidi la persona assassinada. Per a d’altres, en canvi, els suposa reobrir la ferida. «La famílies són un món. N’hi ha que encara estan de dol; d’altres no volen rentar en públic la roba bruta. A tots els plantegem que farem el programa, no els demanem permís. Perquè legalment podem fer-ho sense el seu consentiment», assegura Punsí, tot i que si hi ha oposició, prefereixen parar-lo, com el cas de la cuinera de Sils. 

La nova temporada

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Dilluns 20 (22.05) comença a TV-3 una nova temporada amb sis capítols, tres dels quals, dedicats a l’assassinat de l’empresari Jordi Comas. «Mai havíem explicat casos en tres parts, però és que el tercer programa és una entrevista de Porta amb la seva viuda», avança Cascante. Una cosa completament nova, com ho és utilitzar el còmic per donar imatge a algú que no vol aparèixer en pantalla. 

En aquest temps, malgrat parlar de crims, Carles Porta s’ha convertit en un personatge que desperta simpatia. «És una icona pop. Un visionari. A Catalunya és un pioner», emfatitza Punsí. No obstant, el periodista no vol assumir tasques que no li corresponen. I és que malgrat que gràcies al programa s’ha descobert, 30 anys després, la identitat de la noia de Portbou i s’ha reobert el cas d’Helena Jubany, Porta recorda que ‘Crims’ no té ni mitjans ni temps per resoldre casos. En conclusió, que ningú es pensi que és El Zorro Justiciero. Els seus superpoders només radiquen en una dedicació obsessiva i esforç, molt d’esforç, i els fa servir, simplement, per posar llum a la foscor. Que no és poc.